_
_
_
_
_

Els centres comercials es reinventen per fer front al comerç electrònic

Les vendes de les grans superfícies a Catalunya s'alenteixen, però augmenta la inversió immobiliària i d'innovació en aquests centres

Josep Catà Figuls
El centre comercial Glòries, recentment reformat.
El centre comercial Glòries, recentment reformat.CARLES RIBAS

Les fotos estan donant la volta al món. Els centres comercials dels Estats Units, durant anys un símbol de la cultura del consumisme, estan sent abandonats, a la mercè de les inclemències del temps. La causa és l'auge del comerç electrònic, que en aquest país ja representa el 15% de les vendes minoristes. A Catalunya, no obstant això la situació dista de ser la mateixa: encara que han disminuït les vendes en grans superfícies un 4,7% interanual al gener, la inversió immobiliària en els centres comercials s'ha reactivat després de la crisi, i les empreses redoblen els esforços en innovació per fer front al comerç en línia.

Durant la Setmana del Comerç que s'ha celebrat aquests dies a Barcelona, en la qual s'ha discutit sobre el futur d'aquestes instal·lacions, els representants del sector descarten que a curt i mig termini s'abandonin els centres comercials: el comerç electrònic només representa a Espanya el 4% de les vendes, encara que creix a bon ritme cada any, i la implantació al territori dels centres no és tan invasiva com als Estats Units. Això fa que, de moment, els clients continuïn omplint els centres encara que les vendes de les botigues s'alenteixin, més atrets per l'oferta d'oci i restauració que pels productes de moda que poden adquirir més fàcilment per Internet.

A Catalunya hi ha 48 centres comercials per a una població de més de set milions de persones. És, segons la Generalitat, una proporció adequada i ajustada al territori, i que respon a la demanda dels clients potencials. A la Comunitat de Madrid, per exemple, hi ha gairebé el doble de centres comercials per a una població menor que la catalana, de 6,4 milions de persones. “El nostre territori ha abusat molt poc dels centres comercials, i per això podem dir que no sembla que hi hagi una situació d'abandó d'aquestes instal·lacions a curt termini”, afirma Montserrat Vilalta, directora general de Comerç de la Generalitat.

Aquest ajust de l'oferta a la demanda en el nombre de centres comercials assegura un cert recorregut per al sector malgrat que en altres països, com els Estats Units i Mèxic, moltes instal·lacions ja estan en situació d'abandó. No obstant això, la tendència a Catalunya ja apunta a un declivi dels centres comercials si no es reinventen: les botigues no veuen rendibilitat en un centre comercial i aposten pel comerç electrònic i per mantenir poques botigues però més grans i amb més activitats. En aquestes flagship stores, que han colonitzat els grans locals del centre de Barcelona, el prioritari no és tenir tota la col·lecció de productes sinó incloure noves tecnologies, servei de bar i activitats per crear “una experiència de compra”, com l’anomena Gonzalo Senra, director de l’Àrea de Retail de la consultora immobiliària CBRE a Espanya.

Aquesta empresa gestiona prop de 40 centres comercials a Espanya i Portugal, entre ells Diagonal Mar, Triangle, Heron City i Barnasud a Barcelona, i Parc Central a Tarragona. “La situació no serà mai la dels Estats Units, però a Espanya també està passant alguna cosa semblant, encara que la quota de mercat del comerç electrònic és encara relativament baixa”, explica Senra, qui assegura que les vendes, especialment en el segment de la moda, estan creixent a Espanya menys del que haurien de fer-ho en relació a com creix el PIB. “Les botigues de moda estan apostant pel comerç electrònic i pel clic and collect, que encara ens va bé als centres comercials perquè necessiten un lloc per deixar el producte”, afegeix l'expert en Retail. La solució, segons ell, és invertir per reinventar el concepte tradicional de centre comercial tancat a les ciutats i dedicat al consumisme: canviar la balança i fer que pesi més l'oci i la gastronomia que no les compres.

Les empreses que gestionen aquestes instal·lacions ho saben i ja han començat a invertir-hi. De fet, el sector dels centres comercials pot estar perdent vendes, però creix en inversió. El 2017, la inversió en compravenda d'aquestes instal·lacions a Espanya va arribar als 2.700 milions d'euros, i es van inaugurar cinc centres nous. Diagonal Mar té en marxa una remodelació que costarà 32 milions d'euros i que se centrarà a repensar els espais perquè, entre altres coses, entri més llum natural i creï una sensació d'ambient agradable. El centre comercial de la plaça de les Glòries, propietat de l'empresa Unibail-Rodamco i pioner en el seu moment, també ha passat per un llarg procés de transformació, en aquest cas radical. De ser un espai tancat de portes endins, s'ha convertit en un lloc integrat en la trama urbana com és el centre comercial Illa Diagonal, amb dos carrers que creuen el centre i amb menys botigues però més grans. L'operació ha costat 140 milions d'euros.

“És cert que les grans superfícies han parat per reflexionar, i que hi ha una certa racionalització de les vendes. Això també s'explica per un canvi d'hàbits: la gent té més en compte la sostenibilitat, i en lloc de desplaçar-se al centre comercial prefereix el comerç de proximitat”, resumeix la directora general de Comerç de la Generalitat. Així, mentre els centres que es troben a les ciutats tenen marge per reinventar-se, el problema el tenen les grans superfícies que estan als afores. “La batalla per la supervivència serà complicada si no són centres grans amb tanta oferta com per convèncer els clients: cal apostar per l'oci, pels espais per a la infància, per la gastronomia…”, recomana Senra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_