Selecciona Edició
Connecta’t

Llarena compara la rebel·lió del procés amb el cop d’Estat del 23-F

El jutge del Suprem sosté que els líders independentistes van fer servir el “poder de la massa” perquè “l'Estat de dret es rendís”

Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva, aquest divendres al Suprem.
Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva, aquest divendres al Suprem. EFE

El jutge Pablo Llarena considera que els 13 líders de procés independentista processats des d'aquest divendres per rebel·lió van tenir "voluntat" d'incorporar l'ús de la "força" per aconseguir la secessió de Catalunya, i es van servir del "poder de la massa" per fer front a l'actuació policial i aconseguir que es fes el referèndum il·legal de l'1 d'octubre i es proclamés la independència el dia 27 d'aquell mateix mes. El magistrat compara, de manera implícita però inequívoca, aquesta actuació amb el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981, quan un grup de guàrdies civils liderats pel tinent coronel Antonio Tejero va segrestar el Congrés dels Diputats.

Segons el magistrat, els caps del procés van actuar sabent que "el fanatisme violent de molts dels seus seguidors s'havia de desfermar", especialment després dels aldarulls del 20 de setembre, quan una multitud va impedir a la Guàrdia Civil dur a terme l'operació Anubis contra els preparatius de la consulta, prohibida per la Justícia. Amb això es compleix, entén el magistrat, el requisit de violència que el Codi Penal aplica al delicte de rebel·lió, que es castiga en els casos més greus amb penes de 30 anys de presó.

Aquest grup d'encausats, encapçalats per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, buscava que "l'Estat de dret es rendís a la determinació violenta d'una part de la població, que amenaçava amb expandir-se". L'aplicació del delicte de rebel·lió és "plenament exigible", segons Llarena, a aquest grup, que va incorporar a la seva "actuació criminal l'ineludible esclat social" que es podia produir.

El delicte de rebel·lió, previst a l'article 472 del Codi Penal, és una versió més greu de la sedició, i es reserva als qui s'aixequin "violentament i públicament" per, entre altres objectius, "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució" o "declarar la independència d'una part del territori nacional". Els caps de la rebel·lió, segons el Codi Penal, es poden enfrontar a penes d'entre 15 i 25 anys de presó. En el cas que es produeixi un aixecament armat, les penes s'eleven fins als 30 anys de presó.

El magistrat explica que la rebel·lió es produeix amb el simple alçament, sense que calgui que es materialitzin els objectius, i considera que actuar "violentament" es caracteritza per tres elements: que s'utilitzi la força, que es faci servir preferentment contra persones i que aquesta força sigui "de prou entitat" perquè pugui "doblegar la voluntat d'aquells contra els quals es dirigeix".

Aquests tres trets es van donar, segons sosté Llarena, durant la jornada del 20 de setembre, quan una "massa de força" de 60.000 persones, congregades pels líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van destrossar cotxes de la Guàrdia Civil i van llançar objectes contra la comissió judicial que duia a terme l'operació Anubis, ordenada pel jutge de Barcelona Juan Antonio Ramírez Sunyer. En aquest acte es va produir "una restricció real de la capacitat d'actuació" de l'Estat "com a conseqüència de l'ús de la força", assenyala el magistrat del Suprem. Aquesta actuació Llarena la compara expressament amb "un supòsit de presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire", en una referència amb prou feines velada al cop d'Estat del 23 de febrer del 1981.

Des d'aquell moment, afirma Llarena, els líders independentistes ja eren conscients del risc que les mobilitzacions posteriors, entre les quals hi havia el referèndum de l'1 d'octubre, "desemboquessin en una violència instrumentalitzada per arribar a la independència". "Impulsar tots [els seus seguidors] al fet que fessin front a l'ampli desplegament de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que tenien l'ordre judicial d'impedir la votació de l'1-O i a defensar el recompte de la votació suposa no ja acceptar el risc d'una violència clarament representable, sinó directament impulsar una massa ciutadana a desbordar per la força qualsevol intenció de contenció que pugui provenir de l'Estat, tal com finalment va succeir el dia de la votació", conclou Llarena.