Selecciona Edició
Connecta’t

Marta Rovira planta el Suprem i fuig a Suïssa

La número dos d'Esquerra estava citada al tribunal a les 10.30

Marta Rovira, dijous, al ple d'investidura.
Marta Rovira, dijous, al ple d'investidura.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha decidit no presentar-se davant del Tribunal Suprem i marxar a l'estranger. Fonts del seu entorn asseguren que es troba a Suïssa. La fins aquest divendres diputada d'ERC –va renunciar a l'escó després del ple fallit d'investidura– ha enviat una carta a la militància explicant els motius de la seva decisió de fugir a un altre país, seguint els passos que també han fet l'expresident Carles Puigdemont, diversos exconsellers o l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel.

En la seva missiva, Rovira assegura que ha emprès "el camí de l'exili". "No puc amagar la profunda tristor que sento d'allunyar-me de tanta gent que m'estimo", continua la carta. Marta Rovira justifica la seva decisió en el risc que el Tribunal Suprem decretés aquest divendres la seva entrada a la presó. "Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d'expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen –descaradament– criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia".

La secretària general d'ERC ha utilitzat arguments similars als de Puigdemont i Gabriel, que van assegurar que fugien a l'estranger per "internacionalitzar el procés". "L'exili serà un camí dur, però és l'única forma que tinc de recuperar la meva veu política. És l'única forma que tinc d'alçar-me en contra del Govern del PP", ha afegit.

En el seu escrit, Rovira també destaca que un altre dels motius que l’ha portat a prendre aquest camí és el fet de ser mare d’una nena petita. “Tinc una filla, l'Agnès. Les mares sabeu com me l'estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L'exili em permetrà fer-li de mare”.

“És una bona decisió”

L’expresident Carles Puigdemont ha assegurat que no coneixia amb antelació la decisió de Rovira, però considera que ha estat “una bona decisió” i assenyala que és una bona oportunitat per “posar l’èmfasi en aquesta anomalia enorme que hi ha a l’Estat”, en referència a la presència de líder polítics a l’estranger o a la presó. “Hi ha gent a la presó només per les seves idees polítiques”, ha incidit Puigdemont des de Hèlsinki, on es troba de viatge. Igualment, l’expresident ha carregat contra el Govern i la justícia espanyola. “Estem en un règim autoritari que no respecta les decisions del poble català. Tampoc hi ha separació de poders, no és normal que un jutge faci política i canviï els resultats d’unes eleccions”, ha reblat

La delegació d'ERC que s'havia traslladat a Madrid en motiu de la cita al Suprem s'ha declarat, en el seu conjunt, "molt sorpresa" per la motícia. El portaveu dels republicans al Congrés, Joan Tardà , ha assegurat no tenia "ni la més remota idea" de la intenció de Rovira.

En la mateixa línia, el diputat de Junts per Catalunya, Antoni Castellà, ha assenyalat que el fet que Rovira no hagi comparegut constata que "res és normal". Castellà ha afegit que qui complica les coses és el Govern "no arreglant les coses".

La notícia de la fugida de Rovira ha irromput al ple de l'Ajuntament de Barcelona i alguns regidors republicans no han pogut reprimir les llàgrimes. L'alcaldessa Ada Colau, visiblement afectada, ha interromput el ple per comunicar que "Marta Rovira acaba d'anunciar que se'n va a l'exili". Colau ha destacat els "mesos d'excepcionalitat permanent" i "moments durs" i s'ha referit als regidors d'ERC, que "ho estan passant malament". "Volem posar la millor voluntat perquè tirem endavant", ha dit Colau, poc abans que el portaveu d'ERC, Jordi Coronas, abandonés l'hemicicle visiblement afectat.

Carta de Marta Rovira

Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d'altres que ens precedeixen han hagut d'agafar. El camí de l'exili.

No puc amagar la profunda tristor que sento d'allunyar-me de tanta gent que m'estimo –i que m'estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones a qui els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure els paisatges que m'envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut...

Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d'expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen –descaradament– criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d'una presó interna.

L'exili serà un camí dur, però és l'única forma que tinc de recuperar la meva veu política. És l'única forma que tinc d'alçar-me en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l'establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l'Estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics.

Tinc una filla, l'Agnès. Les mares sabeu com me l'estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar. L'exili em permetrà fer-li de mare, i s'ho mereix. Molt.

Us vull dir una última cosa. No deixeu que la rancúnia s'apoderi de vosaltres. L'anàlisi d'una realitat antidemocràtica i profundament injusta no ha de donar pas al ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i des de l'amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per a tots.

Tal com diu l'Oriol: "En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia, en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo". I això és el que farem, Oriol.

Us escric, ara sí, amb sinceritat i llibertat. I és tal com ho podré fer des d'ara com a secretària general d'ERC, un partit que estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més.

Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom!

Marta Rovira
Secretària general d'Esquerra Republicana

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ