Selecciona Edició
Connecta’t

L’informe final de la Guàrdia Civil detalla desenes d’indicis contra els líders del procés

El document recull la participació del candidat Turull en sis reunions clau del referèndum il·legal i el considera “extraordinàriament rellevant”

Jordi Turull i Carles Puigdemont, en una imatge de l'octubre.
Jordi Turull i Carles Puigdemont, en una imatge de l'octubre. REUTERS

La Guàrdia Civil va lliurar el 28 de febrer l'informe final de la seva investigació sobre els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la posterior declaració unilateral d'independència. El document policial, amb 258 fulls i una vintena d'annexos, recull per primera vegada de manera individualitzada tots els indicis recopilats en el transcurs d'una investigació de mesos contra mig centenar de persones, entre els quals hi ha els presumptes caps del procés, incloent-hi Jordi Turull, que està previst que se sotmeti a votació com a candidat de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat aquest mateix dijous al Parlament.

L'agenda intervinguda al setembre a Josep Maria Jové, mà dreta de l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras; les escoltes telefòniques a diversos dels implicats; centenars de correus electrònics intervinguts en els comptes dels investigats i les manifestacions públiques que van fer alguns són les principals proves recollides en l'informe en què previsiblement el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sustentarà una part important de les ordres de processament que demà divendres comunicarà als 28 processats en la causa.

La relació d'implicats l'encapçala l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, avui fugit, que la Guàrdia Civil considera integrat en l'anomenat “comitè estratègic”, encarregat d'“orientar i dirigir” el pla cap a la independència amb la mobilització dels “recursos humans i financers necessaris”. També el situa com a “màxim responsable, amb Junqueras, d'activar la via unilateral” per declarar la independència i responsable últim d'organitzar el referèndum il·legal amb l'exvicepresident i també l'exconseller Raül Romeva.

L'informe destaca que l'agenda intervinguda a Jové situa Puigdemont en la reunió del 23 de febrer del 2016, en la qual suposadament es va decidir “el full de ruta” que va desembocar en la consulta de l'1 d'octubre. En aquesta trobada també van participar Junqueras, Romeva, l'expresident Artur Mas i l'ara candidat Jordi Turull, així com l'exportaveu del Govern Neus Munté, l'exsecretari de l'Executiu Joan Vidal, la dirigent d'ERC Marta Rovira i el propietari de l'agenda, Jové. Els agents situen l'expresident també en quatre reunions més reflectides en les anotacions d'aquest quadern, que ha esdevingut una peça clau en les acusacions.

A més, els agents recullen el contingut d'una trucada de telèfon intervinguda el juliol del 2017 i el contingut de diversos correus electrònics localitzats en un dels comptes de Puigdemont, que, en opinió dels investigadors, demostren que l'expresident “va promoure el procés independentista mitjançant la difusió del relat independentista a diferents organismes i autoritats internacionals”, així com que mantenia una estreta relació amb Jordi Sànchez, llavors president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), per promoure el procés.

A més de Puigdemont, el document policial situa en aquest “comitè estratègic” Junqueras, actualment empresonat, i 17 persones més. Es tracta de Marta Rovira; l'exvicepresident primer de la Mesa del Parlament, Lluís Maria Corominas; la portaveu de la CUP Anna Gabriel, actualment fugida a Suïssa; la seva companya de partit Mireia Boya; Sànchez, actualment empresonat; el seu segon a l'ANC, Agustí Alcoberro; el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també pres; el segon d'aquest, Marcel Mauri; l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras; els seus vicepresidents, Jordi Gaseni i Eudald Calvo; l'expresident de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, Carles Viver; el membre del dissolt Consell Assessor de la Transició Nacional, Josep Maria Reniu; l'exportaveu del Govern Neus Munté; la diputada del PDeCAT Marta Pascal; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Alguns d'ells no estan imputats en la causa oberta al Suprem.

A totes aquestes persones, l'informe final de la Guàrdia Civil hi afegeix els qui considera integrants del “comitè executiu”, al capdavant del qual situa el candidat Jordi Turull, que considera “extraordinàriament rellevant” i “una persona tremendament propera al procés i de molta importància” dins de l'antiga Convergència. Els investigadors el consideren, de fet, també integrant del “comitè estratègic” que liderava Puigdemont i destaquen el seu actiu paper en l'elaboració en diferents fases de la preparació del referèndum, inclòs el pagament de part de les despeses de la consulta a través de la Conselleria de Presidència, que va encapçalar fins a l'activació de l'article 155 de la Constitució. El document policial el situa, a més, en sis reunions clau dels líders del procés i enumera tres trucades que l'incriminen.

En aquest anomenat “comitè executiu” els investigadors situen també Romeva i els també exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig (tots ells fugits), Josep Rull, Dolors Bassa, l'empresonat Joaquim Forn, Carles Mundó i Santi Vila. També tres alts càrrecs del Govern –Jové, Joaquim Nin i Pere Aragonès–, i els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Guinó, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet.

La Guàrdia Civil també destaca en el seu informe final el paper que suposadament van jugar una dotzena de secretaris generals de les diferents conselleries i que, segons els investigadors, havien tingut suposadament “coneixement del que el Govern posteriorment acabaria aprovant” i que els investigadors consideren “les persones de més confiança [i] més properes als consellers”. Segons conclou el document policial, aquestes dotze persones van participar de manera esporàdica en les decisions del “comitè executiu”, amb les quals es van coordinar les actuacions per aconseguir “l'èxit del full de ruta independentista”.