Selecciona Edició
Connecta’t

Tot va començar amb un ratolí

CaixaForum Barcelona descobreix l'origen d'algunes de les pel·lícules més conegudes de Walt Disney

Diverses de les obres que es poden veure a la mostra de Disney de CaixaForum.
Diverses de les obres que es poden veure a la mostra de Disney de CaixaForum.

Després de la crisi econòmica del 1929 i la depressió de la dècada dels trenta, la societat americana no tenia gaires coses on agafar-se per superar aquesta situació tan adversa. Una d'elles va ser una història protagonitzada per tres simples porquets; uns animals, als quals no se'ls associa virtuts més enllà de la carn, que van ser capaços de sortir indemnes dels atacs d'un malvat llop que s'entossudia a carregar-se'ls, a ells i a les seves cases, però que acabava amb la cua entre les cames i socarrimat. La melodia que tots tres cantaven de manera acompassada, en la qual destacava una tornada –“Qui té por del llop ferotge?”–, va acabar convertida en himne d'aquesta paràbola: si uns simples porquets podien derrotar un llop ferotge, tots podrien superar la crisi. Des de llavors, cada personatge, cada història, cada pel·lícula que ha sortit de la ment i de les mans de Walt Disney (Chicago, 1901-Burbank 1966) i del seu equip de dibuixants han representat una qualitat humana, una història de superació que ha impregnat generacions i generacions de persones de tot el món, i les ha convertit en obres universals de l'art de l'animació.

És el que explica l'exposició Disney. L'art d'explicar històries, que ha obert les portes (a CaixaForum Barcelona fins al 24 de juny) amb la intenció de mostrar l'origen i el procés creador d'una vintena de títols que recorren els últims 80 anys, des d'Els tres porquets (1933) fins a Frozen (2013), passant per El sastre valent (1938), Fantasia (1940), La bella dorment (1959), La sirenita (1989) i Hèrcules (1997).

L'exposició, comissariada per Kristen McCormick, de la Walt Disney Animation Research Library, que ha organitzat la mostra en col·laboració amb l'Obra Social de La Caixa, presenta 215 peces, en què apareixen moltes de les icones de la casa, com el Mickey Mouse i la seva nòvia, la Minnie, i l'Ànec Donald, i es destaquen els orígens literaris d'aquestes històries, reinterpretades i modernitzades, i fins i tot edulcorades la majoria de les vegades pels professionals que han treballat als estudis i que han permès que milions de persones coneguin aquests mites i llegendes de fa segles. Tot va acompanyat d'una escenografia immersiva en la qual els visitants es poden sentir dins d'una fràgil cabanya, passejar per un bosc encantat o viure, com un senyor medieval, en un castell; escenaris de moltes d'aquestes pel·lícules.

La mostra s'ha dividit en diversos àmbits: mites, entre els quals hi ha El rei Mides (1935), Fantasia (1940) i Hèrcules (1997); rondalles, en les quals els animals protagonitzen les històries gairebé sempre amb un to moralitzador, com les popularíssimes de La llebre i la tortuga (1935), El sastre valent (1938), El millor de Donald (1938). Tot seguit venen els títols inspirats en llegendes, com El flautista d'Hamelín (1933), Merlí l'encantador (1963) i Robin Hood (1973); un espai dedicat als Tall Tales, els contes nord-americans, amb produccions més desconegudes per als espectadors espanyols, com La leyenda de Juanito Manzanas, un relat que va fer que els Estats Units acabessin ple de pomeres. En l'últim àmbit, l'espectador entra en una mena de castell estilitzat, en el qual es poden veure alguns dels contes de fades protagonitzats per prínceps, sirenes, trols i bruixes malvades, els top de la casa. Aquí tenim els dibuixos de Blancaneu i els set nans (1937), La bella dorment (1959), La sirenita (1989) i Frozen (2013).

Els dibuixos, presentats com a obres d'art, fins i tot en marcs daurats i barrocs, formen part, segons explica la comissària, de l'enorme fons de 100 milions de dibuixos conservats per la biblioteca de la companyia. A través d'esbossos com els de Blancaneu és possible veure els esbossos descartats i els intents de crear un personatge. El 1937 es va proposar que la protagonista d'aquesta història tingués els cabells rossos, la mirada seductora d'una Betty Boop, o els cabells llargs. “Es tractava de crear el personatge adequat”, comenta McCormick davant de quatre dibuixos. També Mickey Mouse, el personatge pel qual Walt Disney sentia una gran estima perquè “tot va començar amb un ratolí”, segons va assegurar, es mostra en un “full de personatge” amb diverses posicions perquè l'equip gràfic el dibuixés de manera uniforme. “L'exposició mostra la tasca comunitària i de conjunt de tot un equip”. També apareix Ariel, la Sirenita, amb una cabellera pèl-roja que es va acabar descartant o una malvada madrastra de Blancaneu, que tenia un sanguinari color vermell interior al vestit, que finalment es va canviar pel morat.

Del poder de les obres de Disney en ret compte una carta que també s'exposa, que li va enviar Eleanor Roosvelt, la dona del president dels Estats Units, al creador demanant-li que portés a la gran pantalla, pel seu caràcter edificant, el conte de Stamble Peter, “però el personatge no li va agradar al creador i el projecte no va tirar endavant”, conclou la comissària.

La mostra es podrà veure més tard als CaixaForum de Madrid, Saragossa i Palma.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >