Selecciona Edició
Connecta’t
SOBRESOUS A LA CÚPULA DEL PP

Bárcenas va manipular els seus papers i va suprimir un pagament de 12.600 euros en ‘b’ a Rajoy

L'extresorer del PP va alterar l'única part no prescrita de la caixa opaca que va tenir el partit durant 23 anys

L'extresorer Luis Bárcenas va manipular almenys un dels 14 fulls del quadern que contenen els seus famosos papers sobre la caixa b que, amb donacions il·legals i aportacions de grans constructores, va nodrir aquest partit entre el 1999 i el 2008. Bárcenas va suprimir la primera casella de l'encapçalament del full número 14, en les quals figurava un pagament de 12.600 euros a l'actual president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Aquest full corresponia a l'exercici fiscal del 2008, l'únic no prescrit a efectes fiscals i penals dels seus papers, destapats per EL PAÍS. Fonts properes a l'extresorer reconeixen que, certament, aquest full es va modificar i es va suprimir l'esmentada anotació.

Barcenas
Luis Bárcenas, el novembre del 2017, al Congrés durant la seva compareixença en la comissió d'investigació. EFE

El president del Govern espanyol va negar durant una compareixença judicial sobre el cas Gürtel haver cobrat sobresous del partit. "Són absolutament falsos. Cobràvem un sou de diputats i bastants membres del partit tenien un complement, que es declarava a Hisenda, i que vam deixar de cobrar en entrar al Govern", va afirmar Rajoy sobre les anotacions de Bárcenas.

A banda d'aquest presumpte pagament en b a Rajoy, Bárcenas va alterar també el nom de la ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, com a receptora de dos presumptes pagaments de 7.500 euros. També va modificar les dates de dos abonaments per import de 435.000 euros que es van pagar, en diner negre, a l'arquitecte que va reformar les instal·lacions de la seu del PP al carrer de Génova de Madrid, Gonzalo Urquijo.

Caixa b del PP, 2008. Anotació comptable lliurada per EL PAÍS a la Fiscalia. ampliar foto
Caixa b del PP, 2008. Anotació comptable lliurada per EL PAÍS a la Fiscalia.
Anotació comptable lliurada per l'ex-tresorer del PP a la Fiscalia. En l'encapçalament s'ha suprimit l'aportació a Mariano Rajoy. ampliar foto
Anotació comptable lliurada per l'ex-tresorer del PP a la Fiscalia. En l'encapçalament s'ha suprimit l'aportació a Mariano Rajoy.

Tant el jutge Pablo Ruz, en una resolució de març del 2015, com la Fiscalia Anticorrupció han donat per autèntics els papers que va publicar EL PAÍS a finals de gener del 2013. Els va reconèixer com a autèntics el mateix Bárcenas en la seva extensa declaració inculpatòria davant del jutge Pablo Ruz, primer instructor de l'anomenat cas Bárcenas, encara pendent de judici.

Els investigadors judicials s'han adonat que l'última pàgina dels papers que Anticorrupció va reclamar a aquest diari per investigar-ne el contingut (vuit milions en sobresous opacs repartits per Bárcenas a gairebé tots els responsables del PP des del 2000) és molt diferent de la que, per la seva banda, va aportar l'extresorer al sumari una vegada destapat l'escàndol. A les dificultats sorgides a l'hora de lligar caps en aquesta investigació, la que més preocupa el PP d'entre les diferents peces desglossades de Gürtel, s'hi sumen ara les diferències de contingut que s'han trobat en aquesta part dels papers que encara no està prescrita. Les altres ho estan, segons el parer d'aquests mitjans.

Quin paper és el bo? A quin se li fa cas? Aquesta és la pregunta que es fan ara els investigadors en relació amb una peça separada, la dels papers de Bárcenas, arrelada i sorgida en el marc de la trama Gürtel. És la que afecta de ple tota la cúpula del PP dels últims 23 anys com a presumpta receptora de sobresous opacs al fisc.

Pràcticament totes les anotacions dels papers de Bárcenas es corresponen amb exercicis fiscals que han prescrit penalment. Els dos folis que contenen pagaments a dirigents del PP i a l'arquitecte Gonzalo Urquijo (l'últim és el manipulat) són de l'exercici 2008, l'únic que no ha prescrit fiscalment. Però aquest últim full és diferent del que va publicar aquest diari (i lliurat a Anticorrupció amb els 13 restants). El va aportar Bárcenas, en els comptes que ell va aportar al sumari, però està modificat. Que estiguin prescrits penalment no vol dir que els presumptes sobresous siguin enviats a l'Agència Tributària perquè allà es dictamini si hi va haver infracció tributària, però també sobre aquest aspecte apareix l'ombra de la prescripció, segons destaquen les citades fonts.

L'any en què la Fiscalia va posar la seva lupa per acarar la relació de pagaments de constructores al PP és el 2008, perquè és el no prescrit penalment, tot i que les quantitats rebudes i suposadament defraudades pels alts càrrecs del PP afectats en aquest exercici d'acord amb els papers, no arriben a la quota penal tributària (120.000 euros).

Les diligències es van obrir el 2013. En el full aportat per Bárcenas, a més de molts altres papers relacionats amb la seva causa, no hi figura ni la inicial ni el cognom del president Rajoy, cosa que sí que passa al full que EL PAÍS va lliurar a la Fiscalia a petició d'aquesta. En concret, no hi figura la frase següent: “2n semestre M. Rajoy”, i a la mateixa casella, la que encapçala les anotacions, una atribució en “l'haver de 12.600” euros i un “saldo de 396.078 euros”. El saldo sí que és correlatiu.

Fonts de l'entorn de Bárcenas admeten que aquest full (“però només aquest”, assenyalen) el va modificar ell mateix, però declinen explicar els motius de la supressió de Rajoy en l'encapçalament del foli. Aquests mitjans asseguren que Bárcenas va fer aquestes alteracions, abans de lliurar els seus papers al jutge, perquè només hi figuressin les inicials del nom de l'arquitecte Gonzalo Urquijo, que substitueix per “G. O.” com a receptor d'un total de 435.000 euros entre el juliol i el desembre del 2008. Però en redactar el nou full, amb la seva lletra, va modificar també dates dels pagaments a l'arquitecte i, a més, va posar el nom de “Dolores” on a l'altre paper havia escrit “D. Cospedal”, a la qual relaciona amb dos suposats lliuraments de 7.500 euros cadascun. La ministra va negar en el seu moment aquests pagaments i es va querellar contra l'extresorer.

Els informes policials sobre els papers de Bárcenas revelen, d'altra banda, que resulta impossible correlacionar pagaments d'empresaris al PP (majoritàriament acreditats com a certs) a canvi d'obres, ja que, segons argumenten els investigadors, les grans constructores solen acaparar la majoria de les obres i és complicat enllaçar-les amb els pagaments, per la qual cosa els investigadors judicials veuen complicat provar el suborn. “Per fer-ho cal acreditar sense cap mena de dubte qui paga, a qui, quan, quant i l'obra concreta objecte del pagament, i no ha estat possible”, assenyalen aquests mitjans.

El judici pels papers de Bárcenas segueix, doncs, instruint-se a instàncies d'Esquerra Unida, entre altres acusacions. I, segons fonts judicials, és previsible que, a més de Bárcenas, acabin al banc dels acusats, l'arquitecte Urquijo. Unifica, l'empresa d'aquest últim, segons la investigació, va cobrar per la reforma de la seu del PP, bona part en diner negre, un total d'1,5 milions d'euros, que no va declarar al fisc, la qual cosa la Fiscalia estima com un possible delicte fiscal.

Els investigadors atribueixen al PP en aquest assumpte un delicte fiscal per l'IVA no declarat de les donacions il·legals (moltes d'elles superiors al límit legal de 60.000 euros) que va rebre el partit el 2008 i que figuren en els papers de Bárcenas. I d'això serien responsables Bárcenas i el també extresorer popular Álvaro Lapuerta. Aquest últim pot quedar dispensat d'haver d'anar a judici atesa la seva avançada edat i el seu estat de salut.

D'altra banda, els perits judicials, que hauran de deposar en el judici, no veuen delicte fiscal en les donacions perquè entenen que els partits polítics estan exclosos de tributar per un excés legal en les donacions perquè aquestes tenen, segons esgrimeixen, una finalitat social. A tots aquests obstacles s'uneix la manipulació feta pel mateix Bárcenas d'almenys un dels papers clau de les diligències, el no prescrit del 2008.

investigacion@elpais.es

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ