Selecciona Edició
Connecta’t

La banca a Catalunya va perdre 31.400 milions en dipòsits a finals d’any pel procés

La Comunitat Valenciana, Aragó, Andalusia i el País Basc és on més va pujar l'efectiu el quart trimestre del 2017, en ple desafiament independentista

La forta inestabilitat política i social que es va viure a l'octubre a Catalunya —des del referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la fallida declaració d'independència del 10 d'octubre al Parlament— va provocar un terratrèmol en els comptes bancaris de la comunitat. Segons les dades del Banc d'Espanya, 31.400 milions van sortir de Catalunya entre l'octubre i el desembre. Aquesta comunitat autònoma va passar de tenir el 15,06% de l'estalvi nacional al 12,7%. Catalunya va tancar el 2017 amb 153.335 milions en dipòsits, la xifra més baixa des del 2008. En cap moment de la sèrie s'havia situat per sota dels 180.000 milions.

Una oficina bancària a Osca.
Una oficina bancària a Osca.

En els vuit anys de la crisi, Catalunya ha deixat de ser la seu de tots els grans bancs d'aquesta regió per diferents motius. Els últims que han marxat, en ple desafiament independentista, van ser CaixaBank i el Banc Sabadell. A més dels bancs, més de 5.000 empreses van traslladar la seu social —i una part també la seu fiscal— fora de Catalunya.

La fugida de diners dels estalviadors es va mantenir després del punt àlgid de principis d'octubre, malgrat l'aplicació de l'article 155 i les eleccions posteriors, és a dir, fins al desembre. Aquesta dada xoca amb les versions del Govern, que va afirmar a finals d'octubre que, una vegada que CaixaBank i el Banc Sabadell van traslladar la seu social a València i Alacant, respectivament, la situació s'havia "revertit" i que hi havia "entrades netes de dipòsits". De fet, a mitjans d'octubre, les dues grans entitats catalanes van disparar la petició de liquiditat setmanal al Banc Central Europeu fins als 21.300 milions, quan normalment se sol·liciten 3.000 milions per part de totes les entitats europees, per evitar col·lapsar per falta d'efectiu. La pressió per treure efectiu fora de Catalunya també la va viure el BBVA, que té una alta quota de mercat en aquesta regió després de l'adquisició d'Unimm i Catalunya Banc.

Les comunitats més beneficiades d'aquesta fugida van ser la valenciana, que ha vist com s'incrementaven els dipòsits en 7.217 milions (els dos bancs catalans van traslladar la seu a aquesta regió); Andalusia, amb una captació de 3.527 milions; Aragó, que va aconseguir 2.546 milions, i el País Basc, amb 2.518 milions més. No obstant això, crida l'atenció que la Comunitat de Madrid, que agrupa el 29% de tot l'estalvi, va perdre uns 8.000 milions. En total, els diners en mans de clients residents van descendir en 23.000 milions, que han pogut passar a altres productes, i suma 1,146 bilions.

Les xifres oficials demostren que els clients van optar per treure els dipòsits de Catalunya davant la possibilitat que quedessin fora de l'euro o que es convertissin a una altra moneda. Els bancs catalans van utilitzar els comptes mirall, és a dir, un duplicat del compte corrent en oficines d'una altra comunitat autònoma, però del mateix banc, per frenar la retirada de l'estalvi a la competència, sobretot a bancs no catalans.

Tant el Sabadell com CaixaBank van admetre en les rodes de premsa de resultats que van recórrer a aquest sistema i van afirmar que la fugida neta havia estat escassa. No obstant això, no és fàcil esbrinar amb detall l'evolució dels dipòsits d'un banc perquè poden disminuir per diferents motius, com la col·locació en fons d'inversió o de pensions.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >