_
_
_
_
_

L’última professora de fenici

Maria Josep Estanyol, de 67 anys, en fa 43 que dona classes de cultura cartaginesa i llengua fenícia a la Universitat de Barcelona. És l'última docent d'aquesta especialitat que hi ha en actiu a Espanya

Maria Josep Estanyol, professora de la UB, és l'única especialista en fenici d'Espanya. En vídeo, reportatge de la professora Estanyol.Vídeo: Gianluca Battista | G. Battista i J. León

"Si no hi ha ningú més que vulgui agafar la torxa, evidentment s'acabaran les classes de fenici", assumeix Maria Josep Estanyol amb un mig somriure, entre irònica i escèptica. Aquesta barcelonina de 67 anys en fa 43 que dona classes de cultura cartaginesa i llengua fenícia a la Universitat de Barcelona (UB).

Estanyol no té ganes de deixar-ho, tot i que sent certa frustració perquè cap col·lega arqueòleg va voler seguir-la en el camí de la docència. "Jo ja vaig intentar amb alguns companys que treballessin amb el fenici, però no ho he aconseguit". Ella ho atribueix al fet que, com a part de les llengües semítiques, el fenici es queda enrere respecte a l'hebreu o l'arameu.

Estanyol és la primera i única autora d’un manual de fenici al català i al castellà

Malgrat tot, aquest curs ha estat de rècord en la seva classe. S'hi van matricular set alumnes. "Normalment en tinc menys, no sé què ha passat aquest any però normalment en tinc tres, dos, un. Molt pocs", explica Estanyol. La majoria d'estudiants procedeixen de la branca de llengües semítiques. Fa anys que ja no venen de la carrera d'arqueologia. Els interessats en aquesta assignatura la fan", reconeix, "per si algun dia durant una excavació es poden trobar amb una inscripció de fenici en alguna pedra".

Estanyol va començar a interessar-se per la cultura cartaginesa quan feia tercer de carrera. "Fa moltíssims anys", comenta. "Em va agradar i vaig començar a traduir moltes inscripcions. A partir d'aquí vaig fer una cosa que no existia: un diccionari de fenici". És l'única autora d'un manual de fenici al català i al castellà. La seva tasca com a divulgadora arriba fins al seu cercle més íntim. "He aconseguit contagiar l'amor pel fenici al meu entorn familiar, però ningú ha arribat a estudiar-lo", admet.

Maria Josep Estanyol.
Maria Josep Estanyol.GIANLUCA BATTISTA

Per a Núria Domínguez Costa, una dels seves alumnes el darrer curs, va ser la passió d'Estanyol el que li va fer transmetre a casa seva cada lliçó de fenici. "Solia arribar a casa i volia transmetre el que havia après. Fins i tot vam fer un taller d'escriptura en el qual vaig traduir el nom del meu marit i els meus fills al fenici", assenyala Domínguez.

"La Maria Josep ens va fer sentir com Sherlock Holmes quan ens enfrontàvem a una traducció de fenici. Era com un trencaclosques que volies resoldre", recorda Aleix Permanyer, un altre dels seus quatre alumnes el 2016 i provinent de la branca de Filologia Semítica.

Detall d'un collaret fenici.
Detall d'un collaret fenici.Maria Josep Estanyol

La casa i el despatx d'Estanyol són reductes de la història cartaginesa. Conserva, en una vitrina atapeïda de llibres, gravats de ceràmica en lletres fenícies; volums sobre la història de la civilització cartaginesa i alguns dels seus objectes més simbòlics: àmfores, collarets, màscares i motius funeraris, les troballes més habituals en les excavacions. Ella mateixa duu un collaret amb una màscara fenícia. Explica que era tradicional en aquella civilització portar collarets, principalment amb motius religiosos o socials.

Estanyol assumeix que imparteix classes d'una llengua morta. O gairebé. "Tinc la sospita que hi ha restes de la llengua fenícia en la llengua berber, en l'amazic", característica del nord del Marroc. No obstant això, algunes ciutats espanyoles conserven un nom que deriva del fenici, com Cadis, Màlaga, Eivissa o Maó, a Menorca. "La Dama d'Elx", continua, "porta joies fenícies, i el tresor d'El Carambolo [trobat prop de Sevilla] també és cartaginès".

La feina d'aquesta professora gairebé sempre ha estat a l'ombra. Reconeix que la UB la va cridar fa poc per fer-li un reportatge. "Després de 43 anys fent classe, s'havien oblidat que tenien una experta en fenici!", expressa. Un treball que estén més enllà de la universitat. De tant en tant fa classes particulars a un alumne per les quals no cobra.

De moment, seguirà amb les classes, tot i que no sap fins quan i segueix passant-s'ho bé a l'aula. Aquesta energia acaba arribant als seus alumnes. "Molts", rememora, "comencen amb por perquè no saben el que es trobaran, sobretot quan veuen l'alfabet, però alguns m'han arribat a dir al final del curs que s'han divertit. Per a mi, això és el més important".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_