Selecciona Edició
Connecta’t

De la tertúlia al saló de plens

El filòsof Jordi Graupera repta l'independentisme a participar en unes primàries obertes per bastir una candidatura unitària i plural

Jordi Graupera durant la seva conferència al teatre Victòria.
Jordi Graupera durant la seva conferència al teatre Victòria.

La capacitat de l'independentisme per idear esdeveniments i imatges, condicionar relats polítics o inventar fórmules electorals que semblaven impensables és il·limitada. I ha viatjat des de l'altra banda de l'Atlàntic a sacsejar les eleccions municipals. Ni més ni menys que a Barcelona. Quan ERC ja té candidat, Alfred Bosch; la del PDeCAT serà probablement Neus Munté; i la CUP diu que el cap de llista no és el més important, ha irromput des de Nova York el filòsof i tertulià Jordi Graupera, disposat a presentar-se a una candidatura unitària del sobiranisme, que, diu, es decidirà en unes primàries obertes. Que agrupi l'independentisme però també la seva pluralitat i reculli l'esperit de l'1 d'octubre. Perquè, sosté, només l'independentisme creu que Barcelona és capital, la marca de la seva proposta. Una idea que trastoca la política municipal quan ERC es veu guanyadora de les eleccions concorrent en solitari i al PDeCAT estan dividits entre els que defensen el fet d'aprofitar els comicis per consolidar la nova marca i els que aposten per repetir l'experiment de Carles Puigdemont amb una candidatura sota la marca de Junts per Barcelona.

Oratòria made in USA. La seguretat per plantar-se, sol, en un escenari davant de 1.300 persones de totes les edats (i repetir la xerrada perquè d'altres es van quedar al carrer). I per afirmar, entre apassionats aplaudiments, que el dia del referèndum “es va produir una ruptura entre la política institucional i de partit i la gent”.

Cautela en els partits

Les dues primeres files les van omplir un variat planter d'independentistes, però cap alt càrrec d'ERC o del PDeCAT va acudir a l'acte del teatre Victòria d'aquest dimarts, la qual cosa indica la cautela que imposa la proposta de Jordi Graupera. Sí que hi va assistir la plana major de Demòcrates; i activistes com Anna Arqué o Uriel Bertran; ex-alts càrrecs de la Generalitat (Joan Maria Piqué o Jaume Clotet); el diputat del PDeCAT Quim Torra o el tertulià Bernat Dedéu.

Graupera va sostenir dimarts a la tarda al teatre Victòria que estant a Nova York (on ha exercit de professor i ha cursat un postdoctorat) s'ha adonat que a Barcelona, fins ara, “perquè et vagi bé i per tenir poder has de renunciar a alguna cosa, a ser tu mateix, mentre que a les ciutats lliures la manera de tenir èxit és afirmar qui ets”. Va reconèixer que sempre ha tingut vocació política, però que mai ha acceptat les ofertes que ha rebut perquè “intuïa que entrar en política era renunciar”.

En canvi, va afirmar, “quan hem fet les coses en què creiem hem fet coses grans, com un referèndum, i ni la policia antidisturbis ens ha pogut aturar”. Graupera va assegurar que “Barcelona es troba en un moment crucial, ho té tot perquè la vagi bé” i que la batalla que s'està lliurant “no és local, sinó global”.

Aquí van algunes afirmacions més: “Aquestes eleccions no van només de la recollida d'escombraries, l'ordenança de terrasses, el tramvia o el preu del lloguer”. “Barcelona ha de ser l'avantguarda”. “Hem de decidir si la volem forta i lúcida o callada i ambigua per no molestar”.

Tot per recordar que a la ciutat guanya qui té un vot més que el segon. “Per això Colau és alcaldessa amb menys vots dels que aconseguia CiU quan treia menys que Maragall”. 170.000, va recordar. I, en canvi, l'independentisme va treure al voltant del mig milió de persones al carrer a votar a la consulta del 9-N o al referèndum de l'octubre. I va concloure que “en les properes eleccions, si el sobiranisme es presenta junt, governarà l'Ajuntament perquè qualsevol altra alternativa passaria per un pacte entre els comuns i Ciutadans”. “No ens podem permetre que Colau governi quatre anys més, ni el catalanisme que ens ha portat fins aquí, ni Ciutadans”.

Graupera no va eludir la crisi que viu l'independentisme i va admetre que “les relacions entre els dos blocs no són les millors que han tingut”. Però, va assegurar, “la bona notícia és que les relacions entre els votants són millors que mai”. Per això aquest mateix dimarts va llançar una recollida de signatures amb la idea de presentar-les als partits i “forçar-los” a unir-se. I va assegurar que per representar tothom, qui tregui més d'un 15% dels vots tindrà un lloc a la llista electoral. “Quin candidat no voldria tenir tota la força del sobiranisme al darrere?”, va preguntar per anunciar: “Jo m'hi vull presentar i les vull guanyar”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ