Selecciona Edició
Connecta’t

Equinocci de primavera: l’hemisferi nord dona la benvinguda a la nova estació

Aquest dimarts a les 17.15 comença la nova estació, que durarà 92 dies i 18 hores, segons l'Observatori Astronòmic Nacional

Equinoccio de primavera Veure fotogaleria
Buguenvíl·lia al Jardí de Monforte, València. Getty Images

Malgrat la grisor del cel, les fortes pluges i les baixes temperatures a la Península i Balears, aquest dimarts 20 d'abril a les 17.15 comença oficialment la primavera a Espanya, segons càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional, que depèn de l'Institut Geogràfic Nacional. L'estació, que en termes meteorològics ja va començar l'1 de març, durarà 92 dies i 18 hores i s'acabarà el 21 de juny, amb l'inici de l'estiu.

Mentre l'hemisferi nord del planeta diu adeu a l'hivern, l'altra meitat li dona la benvinguda a la tardor. L'equinocci —del llatí aequinoctium, que vol dir "nit igual"— és l'instant precís en què la durada del dia i la de la nit pràcticament coincideixen a qualsevol punt de la Terra. Durant la primavera, els dies augmenten progressivament, fins a arribar a unes 12 hores de llum i, per tant, les nits triguen més a arribar conforme van passant els dies. A les latituds de la Península, es fa de dia cada vegada abans (un minut de diferència cada dia que s'avança cap a l'estiu), i a la tarda el sol triga més a pondre's.

Les dates dels equinoccis varien d'un any a l'altre per la manera en què la durada de l'òrbita de la Terra al voltant del sol (coneguda com a any tròpic) encaixa en la seqüència d'anys de traspàs del calendari. Durant el segle XXI, l'equinocci de primavera es pot donar com a màxim en tres dates diferents del calendari: els dies 19, 20 i 21 de març. L'inici més matiner es produirà l'any 2096, i el més tardà va ser el 2003, segons dades del Centre Nacional d'Informació Geogràfica.

Amb motiu d'aquest canvi d'estació, diumenge 25 de març els rellotges s'avançaran una hora. Aquesta modificació forma part d'una directiva europea, que afecta tots els països de la Unió, amb la qual es pretén aprofitar millor les hores de llum solar i un consum menor d'electricitat.

Dues pluges d'estels il·luminaran el cel durant aquesta primavera. La pluja de Lírides, en primer terme, es veurà millor el 22 d'abril a les 20.26, quan el fenomen podrà deixar 18 meteors per hora. La d'Eta-Aquàrids —una de les més intenses de l'any després dels Perseids de l'agost i els Gemínids de desembre— tindrà el seu màxim visible el 6 de maig a les 10.02, amb fins a 60 meteors per hora.

La visibilitat dels planetes també canvia en aquesta època de l'any. Mentre que Venus es veurà després de la posta de sol, Mart i Saturn es podran observar a l'alba. Júpiter també es deixarà observar a l'alba en aquests primers dies de la primavera, i passarà a fer-se notar tota la nit el mes de maig. No obstant això, no hi haurà eclipsis de sol ni de lluna durant aquests tres mesos. La primera lluna plena de la primavera serà el 31 de març, les següents seran el 30 d'abril i el 29 de maig.

Sobre la incidència del pol·len, la Societat Espanyola d'Alergol·logia i Immunologia Clínica (SEAIC) preveu que aquesta primavera els nivells seran una mica més intensos que els de l'any passat al centre i al sud-oest del país. Els nivells seran moderats a la zona centre peninsular, Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Madrid, i s'arribarà a nivells màxims a Toledo, amb 4.874 grans per metre cúbic d'aire. Els nivells seran moderats alts al sud-oest peninsular, especialment a Extremadura o Sevilla, on s'esperen nivells superiors a 5.000 grans. Canàries, en canvi, tindrà nivells molt lleus —fins a 500 grans per metre cúbic d'aire—, així com el litoral mediterrani —amb un valor màxim a Barcelona de 1.231 grans—, i a la cornisa cantàbrica, amb un valor màxim a Vitòria de 2.761 grans.

Aquests nivells de pol·len es deuen a les baixes temperatures d'aquest hivern, segons el president del Comitè d'Aerobiologia de l'organització, Ángel Moral, amb temperatures mitjanes al febrer per sota d'anys anteriors. El fred ha retardat el creixement de totes les plantes, com ha passat amb els xiprers i les arizòniques, que han retardat la pol·linització. Quan s'acabin les pluges, els al·lèrgics a aquestes plantes començaran a tenir símptomes. Malgrat que les prediccions són similars a les de l'any passat, en aquella ocasió la calor va fer que els nivells acabessin sent més lleus a l'abril i al maig.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >