Selecciona Edició
Connecta’t

La UE i el Regne Unit arriben a un acord per a la transició post-Brexit

Londres aconsegueix incloure Gibraltar en aquest període, mancant que els Governs espanyol i britànic tanquin les condicions de forma bilateral

El representant britànic per a la UE, David Davis, i el negociador de la UE, Michel Barnier, després de la reunió a Brussel·les.
El representant britànic per a la UE, David Davis, i el negociador de la UE, Michel Barnier, després de la reunió a Brussel·les. REUTERS

Fumata blanca sobre fons gris. La Unió Europea i el Regne Unit han aconseguit un acord sobre el període de transició després de la ruptura de Londres amb el club comunitari, que anirà des del 29 de març de l'any proper, data de la desconnexió, fins al 31 de desembre del 2020. Dit altrament: Brussel·les i Londres pacten endarrerir 21 mesos en total, fins a finals del 2020, el Brexit definitiu, i donen així un senyal de tranquil·litat als mercats i als sectors més afectats pel divorci. "Es tracta d'un pas decisiu", ha dit el negociador en cap de la Unió, Michel Barnier, "per evitar incerteses tant a les empreses com als ciutadans". Els mercats han reaccionat a l'alça: la lliura s'ha enfilat gairebé immediatament als 1,40 dòlars, la cota més elevada en poc menys d’un mes.

Durant aquest període, Londres haurà de complir rigorosament amb la normativa europea, però no tindrà ni veu ni vot en la presa de decisions: gol per a Europa. En aquest termini, els ciutadans que arribin al Regne Unit tindran els mateixos drets que els que van arribar abans: gol per a Europa. I el més important: Londres cedeix, almenys temporalment, en la solució per Irlanda del Nord, encara que totes dues parts subratllen que el partit no ha acabat. Ras i curt: Regne Unit acaba cedint en Irlanda i en gairebé la totalitat de les qüestions més polèmiques amb l'esperança d'estar comprant un bon acord futur. I l’Executiu de Theresa May aconsegueix 21 mesos de gràcia per preparar la sortida definitiva.

L'esborrany de l'acord demostra que no tot està tancat: tant pel que fa a Irlanda com al mètode de resolució de disputes d'aquest període de transició continua havent-hi diferències que requeriran futures negociacions. A més, el Regne Unit i la UE deixen oberta la possibilitat de pactar "tan aviat com sigui possible" un marc "ambiciós" en les polítiques exterior i de seguretat durant el període de transició.

Les contrapartides per a Londres són difuses. La Unió concedeix que el Regne Unit podrà negociar i signar acords comercials internacionals, encara que només es podran aplicar un cop acabi el període de transició. I Europa es compromet a consultar amb Londres les decisions —particularment en àmbits com ara la pesca—, encara que queda clar que el Regne Unit no participarà en la presa de decisions. La UE, en definitiva, rebutja la gran majoria de les demandes britàniques, encara que fa alguna concessió. I Londres s'aferra al pacte amb l'esperança de negociar un bon acord sobre la relació futura entre el Regne Unit i la UE, que no deixa de ser la qüestió fonamental del Brexit, i dona a sectors com les finances i l'aviació gairebé dos anys extra. El Regne Unit pretenia que aquest termini fos més ampli, però la UE rebutja aquesta possibilitat i inclou una clàusula que subratlla que el període de transició tindrà "un temps limitat".

L'acord de transició inclou el cas de Gibraltar, com s'ha encarregat de destacar el negociador britànic, David Davis. Però la seva aplicació dependrà de la negociació bilateral entre Espanya i el Regne Unit, segons ha recordat Barnier. "El resultat [d'aquesta negociació] és fonamental per a l'aplicació de l'acord a Gibraltar", ha dit Barnier a la premsa. Davis ha assenyalat que les negociacions entre Londres i Madrid són "molt constructives", i espera que acabin sent "molt productives". Però les fonts consultades a Brussel·les apunten que Espanya ha donat prou mostres de duresa fins ara. "El Govern espanyol pot comptar amb la solidaritat dels socis de la UE", ha afirmat Barnier, conscient de la importància d'aquest tema en clau nacional. Gibraltar abandonarà la UE al mateix temps que el Regne Unit, a finals de març de l'any vinent. Però el Penyal es continuarà beneficiant dels avantatges del mercat únic en les mateixes condicions que el Regne Unit fins a finals del 2020, malgrat que en teoria el poder de veto de Madrid continua intacte: perquè l'acord de transició sigui aplicable al Penyal hi ha d'haver un acord bilateral previ entre Londres i Madrid. En aquest sentit, Espanya pretén que Londres faci concessions sobre l'ús compartit de l'aeroport de Gibraltar i sobre les pràctiques fiscals agressives gibraltarenyes, entre altres aspectes.

Irlanda és potser la qüestió més espinosa i, per tant, la que està més lluny d'una solució definitiva. Tant Londres com Dublín desitgen que la desconnexió no suposi una frontera dura entre Irlanda i Irlanda del Nord que pugui posar en perill els acords del Divendres Sant. No queda clar com es podrà evitar. La sortida del Regne Unit del mercat comú podria acabar per obligar finalment a fer-ho. Durant la compareixença d'avui, Davis ha afirmat que Londres es manté "ferm" en el seu intent que no es reforci el pas fronterer, però de moment cedeix a les pretensions de la UE: accepta incloure una garantia "legal" que mantindria Irlanda del Nord dins del mercat únic i la unió duanera "fins que es trobi una altra solució", segons Barnier, a l'espera que Downing Street proposi altres opcions.

L'acord de transició és bàsic per assegurar un Brexit ordenat i evitar una ruptura abrupta. Concedeix al Govern britànic i a la Unió 21 mesos addicionals per negociar la relació futura, i dona més seguretat tant a les empreses i els bancs com als 4,5 milions d'europeus en sòl britànic i britànics a la UE. En resum: els britànics continuaran dins del mercat comú durant aquests 21 mesos, però estaran obligats a respectar la normativa europea, per a desesperació dels partidaris d'un Brexit dur. "El període de transició permetrà a les empreses invertir i seguir operant amb seguretat mentre es negocia la relació futura entre el Regne Unit i la UE", ha explicat Davis, que en un gest de complicitat amb els més radicals ha destacat que durant aquest període Londres tindrà ja "un major control sobre les noves lleis, els acords comercials i la migració". Certament: però complint rigorosament les lleis europees i sota la influència del Tribunal de Justícia de la UE.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >