Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI COLUMNE i

Per l’amor de Déu, deixeu-nos la zebra!

Els plans del Zoo l'apropen a la creixent sensibilitat animalista, però s'han d'evitar les mesures radicals i la demagògia

Dues zebres al zoo.
Dues zebres al zoo.

Els plans de futur del Zoo passen, segons es veu, per desfer-se dels animals que més poden molestar el creixent sector animalista, començant pels elefants, que han estat un dels seus cavalls de batalla, i curar-se en salut pel que fa les espècies que es quedin, invocant la seva proximitat mediambiental o el seu interès per a projectes de conservació. L'opció, d'acord amb els signes dels temps, no acontentarà, per descomptat, els animalistes més radicals, que estan per l'alliberament general i, un cop deixis anar les foques, o les traspassis, com s'ha fet, faran campanya pels senglars africans (Pumba) o els guanacs (L'emperador i les seves bogeries), fins a la desaparició completa dels zoos, que és el seu objectiu declarat. En fi, si fos per ells no quedarien ni els dragons de Komodo, que haurien de ser on els toca, que és Komodo, i si mosseguen algun turista, doncs millor.

Però encara que no satisfacin els més animalistes, els plans tranquil·litzaran les consciències de moltes persones de bona voluntat que es troben desorientades enmig de l'actual revolució a favor dels no humans i veuen amb bons ulls que es prenguin algunes mesures. Com diu Corine Peluchon en el seu Manifest animalista, cal anar a poc a poc en el procés de portar la gent a la causa a favor dels drets dels animals, sense excessos ni escarafalls.

No cal exagerar ni caure en la demagògia ni en l'antropoformització. Les necessitats d'un rinoceront no són les d'un senyor de Màlaga, ni el seu concepte de llibertat és el de George Wallace. La vida de molts animals al parc barceloní, molt digna, és bona: estan ben cuidats, amb cases que ja ens agradarien a vostè o a mi (vagin a veure la de les girafes), i a resguard de depredadors: la veritable jungla és fora.

Un altre element a tenir en compte amb el Zoo i la seva destinació són les memòries dels humans. Per a molts barcelonins, el Zoo ha estat un espai, paradoxalment, de llibertat i d'aventura (i de família), on podies trobar-te amb la vida salvatge quan l'única altra opció eren els fascicles de Fauna. Això no s'oblida, ni tampoc la nostàlgia d'haver-lo compartit amb els teus éssers estimats, encara que llegeixis la Peluchon. La vida està feta de canvis i de pactes. L'altre dia em vaig sentir trist per veure el jaguar tan lluny de l'Amazònia del coronel Fawcett. Però que ningú em digui que quan se'n vagi hauré de consolar-me amb els tritons del Montseny (i mira que me'ls estimo). Almenys parlem-ho, i, per l'amor de Déu, deixeu-nos la zebra!

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >