Selecciona Edició
Connecta’t

Com Jonàs, al ventre de la Pedrera

Els responsables de l'edifici de Gaudí incorporen efectes de llum i so a la visita per potenciar la idea que la natura va inspirar de forma rotunda l'arquitecte

En el relat bíblic Jonàs va ser engolit per una balena després que els seus companys de viatge el llancessin per la borda pensant que ell era el culpable de la tempesta que s'havia desfermat i que feia perillar la vida de tots al vaixell. Després de tres jornades viatjant a l'interior de l'enorme mamífer, l'animal el va llançar a la costa i Jonàs es va salvar d'una mort segura. Antoni Gaudí va crear una arquitectura en la qual els elements de la natura (animal i vegetal) són omnipresents. Per rematar La Pedrera, la seva última obra civil, va condensar tots els seus coneixements i experiències. A les golfes va crear un espai sense columnes ni parets amb arcs de maó que reprodueixen l'interior d'un enorme peix que serpenteja seguint la façana exterior d'aquest impressionant i únic edifici. Si fins ara l'experiència era la de passejar dins d'aquest esquelet d'animal, a partir d'ara, la sensació serà molt més impressionant després que el responsable de l'edifici, la Fundació Catalunya La Pedrera, ha incorporat a la visita, per fer-la més suggestiva i immersiva, l'ús d'elements de llum i so que permeten fins i tot sentir la respiració i el batec del gegant cor de la balena i el seu moviment dins d'un enorme mar.

Terrassa de la Pedrera, on els guerrers, a partir d'ara, recitaran versos sobre gegants.
Terrassa de la Pedrera, on els guerrers, a partir d'ara, recitaran versos sobre gegants.

Es tracta, en definitiva, d'augmentar la vinculació d'aquest edifici —reconegut per la Unesco el 1984 com a Patrimoni de la Humanitat— amb la natura i fer sentir el visitant com si fos un autèntic Jonàs dins d'un enorme animal marí.

L'any passat l'edifici de Gaudí va rebre la visita d'1,2 milions de persones, sent sempre un dels que més trànsit de gent, la gran majoria turistes, rep a Barcelona. “La idea no és augmentar la xifra, perquè ja estem còmodes amb aquest milió, sinó seguir sent atractius cap als visitants amb nous al·licients”, ha explicat aquest dilluns Marta Lacambra, directora general de la institució. I per això, coincidint amb les tasques de repàs general de l'edifici, que es realitzen sempre al començament d'any en les quals es pinten parets i repassen baranes i petits defectes de l'ús quotidià d'aquesta mola de pedra, s'ha dut a terme un canvi en la instal·lació elèctrica de part de l'edifici i s'ha engegat una sèrie d'iniciatives per millorar la visita.

Aquest dilluns al matí, els visitants que recorrien l'edifici i passejaven per la gran orografia natural que és el terrat, se sorprenien en comprovar que les xemeneies amb forma de guerrer semblaven haver pres vida i fins i tot parlaven i recitaven amb veu greu i profunda. Si paraven esment podien reconèixer els versos de Lord Byron, Luis de Góngora, Joan Maragall o Jacint Verdaguer sobre aquests personatges mitològics que són els gegants.

També podien escoltar en quatre dels badalots, les enormes escultures que protegeixen les escales d'accés al terrat, la natura en ebullició, mitjançant un efecte sonor que reprodueix la terra, l'aigua, l'aire i el foc en plena efervescència, com si lluitessin per sortir a l'exterior i inundar la bella terrassa que corona l'edifici.

També podien veure ja projectats els dos audiovisuals on queda clara d'on va treure tota la seva inspiració l'arquitecte: les flors que decoren la pintura mural de les dues entrades; la vegetació fossilitzada que ha acabat donant forma a escales i baranes; les palmeres que s'han transformat en columnes o les coves amb estalactites que s'han transformat en capritxosos sostres de guix que decoren cadascun dels pisos i donen forma als sostres més impactants de la ciutat.

Ala d'un insecte

En un edifici en el qual tot sembla tenir vida, el primer que sorprendrà al visitant és comprovar com la coberta metàl·lica de l'escala del pati del carrer Provença, per on baixaven al carrer els propietaris de l'edifici que vivien a la planta noble de la casa (de només 1.323 metres quadrats) i que ha estat restaurada, és la immensa ala d'un insecte que sembla moure's de forma compassada (mitjançant focus de llum), en un lloc en el qual el color de les parets (blaves, verdes i vermelles) contrasten amb la sobrietat de les tres façanes de pedra nua de l'exterior.

“De vegades els edificis són muts. Aquest parla molt i crèiem que per acabar de fer un homenatge a l'obra de Gaudí havíem de posar en relleu algunes de les seves inspiracions i pensaments. És un edifici que respira natura”, ha explicat Eudald Tomasa, del Grup Transversal, que està al darrere de les novetats i millores que han representat una inversió de 600.000 euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >