Selecciona Edició
Connecta’t

Un Barça amb dues cares doblega l’Athletic

L’equip blaugrana completa una excel·lent primera part, culminada amb els gols d’Alcácer i Messi, i després es relaxa davant un rival esbraveït

Messi dispara davant l'oposició d'Íñigo Martínez. Ampliar foto
Messi dispara davant l'oposició d'Íñigo Martínez. REUTERS

Ha sortit el sol al Camp Nou. L’afició ha tornat a l’estadi i l’equip ha començat a jugar una bona estona quan ha començat el compte enrere a la Lliga. Els blaugrana han completat una excel·lent primera part i han mandrejat a la segona, quan se’ls han acabat les idees, davant un rival que portava la samarreta de l’Athletic. No ha semblat l’Athletic de tota la vida, almenys fins al descans, sinó que ha estat un equip esbraveït, sense pols, només sostingut per una ració d’orgull consentida pel FC Barcelona després d’encaixar el 2-0. Un cop s’ha col·locat la defensa titular, el Barça, molt seriós i formal, s’ha divertir en atac i en defensa, sobrat de recursos, de vegades vertiginós i a vegades tranquil, més coral que mai i com sempre lliurat a Messi.

El Barça ha sortit molt tranquil al camp, com si el partit fos una qüestió de tocar i tocar pacientment, fins a connectar amb Messi, abatut per San José. Els blaugrana han deixat que l’Athletic jugués la pilota un parell de minuts, tragués el cap amb una pressió alta fins a l’àrea de Ter Stegen i Rakitic es mostrés com un tercer central, un lliure a la manera antiga que tirava la línia de passada perquè l’equip es desplegués al voltant del 10. El de Rosario ha entrat en joc als tres minuts i, quatre després, ja ha dibuixat la jugada del gol d’Alcácer. Messi ha aprofundit per Jordi Alba i el centre del lateral ha estat rematat sense parar pel substitut del sancionat Luis Suárez.

El FC Barcelona s’ha agradat tant durant un quart d’hora amb el seu futbol superb que només ha admès la rèplica de Kepa Arrizabalaga. Dembélé corria i s’embalava també l’afició, Coutinho regatejava i xutava, i s’estremia l’afició, i Messi es divertia, i bavejava el Camp Nou. El partit s’ha tornat tan bonic i fàcil per als blaugrana que han perdonat la golejada, excessius en el regateig, víctimes d’un atac de virtuosisme, poc concrets, desconcentrats per la calidesa de la tarda i l’amabilitat de l’Athletic. No es jugava un partit de futbol sinó que semblava un berenar al camp a l’acolorit Camp Nou.

El moment Dembélé

Ha calgut esperar Messi per marcar les diferències després d’una jugada de Dembéle. L’extrem ha passar la pilota franca i neta cap al balcó de l’àrea per l’arribada del 10. La pilota ha entrat ajustada al pal esquerre de Kepa, i Messi s’ha tirat als braços de Dembélé. L’argentí es puja com un nen sobre el francès cada vegada que canten un gol al Camp Nou. La gent blaugrana vol veure una relació especial entre Messi i Dembélé, com si el 10 fos el padrí de l’11, els dos molt desequilibrants contra l’Athletic. Hi ha pocs extrems que posin tan bé la pilota com Dembélé. Quan ha arribat el descans, el Barça havia xutat una dotzena de vegades a la porteria de l’Athletic.

Els barcelonistes atacaven per terra, mar i aire i acovardia com podia l’Athletic, reorganitzat amb la sortida d’Iturraspe, més viril, atrevit i agressiu, dolgut per la pallissa del FC Barcelona. Hi ha hagut fins a tres arribades dels nois de Ziganda, disposats al cos a cos a tot el camp, mentre s’allargava el descans per part del Barça. No hi ha partit sense una ració defensiva, i la sensació és que ho passa pitjor el públic que l’equip de Valverde. L’únic que no defallia era Paulinho mentre regatejava Coutinho. En aquest moment Valverde ha dibuixat un nou partit amb l’entrada d’Iniesta per Dembélé mentre l’Athletic s’estirava amb el velocista Williams i el martell Aduriz.

Ja sense sol, a mesura que s’apagava el dia, el partit ha perdut alegria pel caràcter gestor i especulador del Barça, més espectador que protagonista, molt pendent de l’àrea del poderós Ter Stegen. Encara que no es tenien ocasions i la defensa es mostrava ferma i serena, molt sòlida, la pilota amb prou feines sortia del camp blaugrana, mai arribava fins a Messi. Ningú s’acaba d’acostumar a la versió defensiva blaugrana i, davant la falta de notícies ofensives, als espectadors els ha agafat per fer l’onada, segurament la pitjor manera de combatre l’avorriment al futbol i especialment en un estadi presidit per la Grada d’Animació.

No obstant això, a l’interès de l’Athletic no l’ha acompanyat ni la fe ni el xut, ben controlat pel FC Barcelona. Valverde ha desxifrat molt bé els secrets del seu exequip i cada vegada sap millor què li convé al Barcelona.

El misteri de l’Athletic

No se sap ben bé què pot donar ni què se li pot demanar avui a l’Athletic, però del Barça sempre es pot esperar una jugada de Messi i una ovació d’última hora per André Gomes. Absents Busquets i Luis Suárez, Valverde ha rotat l’onze i ha permès de constatar el sentit d’equip de Rakitic, reconvertit en mig centre; la qualitat de Coutinho, especialment brillant a la zona de camp en què es desplega quan rep la pilota; la consistència de l’incansable Paulinho, i l’olfacte d’Alcácer.

L’excel·lent futbol atac de l’inici, farcit d’ocasions, de tirs als pals i de dos excel·lents gols, ha contrastat al final amb la solvència en defensa, quan a l’ombra Piqué ha muntat un rondo a l’àrea de Ter Stegen. Futbolista amb ànima de davanter, el central gaudeix en la contenció i en l’elaboració des de la cova blaugrana, convertit en un líder i des d’avui de nou en el focus de la selecció de Lopetegui. No hi ha res millor que afrontar el descans de lliga amb una victòria relaxant que dona per mirar com els va la vida als altres després de certificar, a nou jornades per al final, el lideratge de la Lliga.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ