Selecciona Edició
Connecta’t

Sectors independentistes busquen una confluència per fer fora Colau

El filòsof i tertulià Jordi Graupera contacta amb els partits i entitats sobiranistes abans de la seva conferència ‘Una proposta per a Barcelona’

Façana de l'Ajuntament de Barcelona.
Façana de l'Ajuntament de Barcelona.

Quan encara falta un any per a les properes municipals, els partits prenen posicions per assaltar els ajuntaments. I en ple desgast del procés sobiranista, Barcelona és un trofeu de caça major. ERC ja té candidat, Alfred Bosch. I el PDeCAT ha iniciat unes primàries que es disputen Neus Munté i Carles Agustí. Mentrestant, hi ha moltes veus que demanen una unió independentista capaç de desbancar l’alcaldessa, Ada Colau. I n’hi ha una que ha decidit fer el pas per aconseguir-ho: la del filòsof i tertulià establert a Nova York Jordi Graupera.

Esquerra és qui més avançada té la maquinària electoral. Té candidat i la moral alta pels bons resultats que auguren les enquestes. D’entrada, no són partidaris de cap unió. I el PDeCAT està dividit entre els qui volen aprofitar les municipals per llançar la marca després de deixar enrere Convergència i els partidaris de repetir una aliança amb ERC, un Junts per Barcelona.

Amb aquest complex panorama, el passat dia 9, Graupera (Barcelona, 1981) va llançar a les xarxes la marca Barcelona és capital i va anunciar una conferència titulada Una proposta per a Barcelona. Tant el filòsof com el seu entorn són hermètics sobre el contingut de la convocatòria, però tothom dona per fet que oferirà a tot l’ecosistema independentista una candidatura unitària per guanyar Barcelona. La setmana passada, a Catalunya Ràdio va parlar de la necessitat de “tenir una esfera pública més robusta per debatre sense por d’aliar-nos amb partits o moviments”, i de passar d’opinar a “jugar-s’hi alguna cosa més”.

Sobiranista liberal

Graupera, ben relacionat amb l’entorn sobiranista de tarannà liberal —Xavier Sala-i-Martin, Bernat Dedéu, Anna Arqué, Joan Laporta o Enric Vila, però sense casar-se amb ningú—, està convençut que l’independentisme unit podria guanyar l’Ajuntament de Barcelona. És conegut pels seus articles i la seva participació a tertúlies, fins a l’any passat a RAC1 i ara amb Mònica Terribas. Fa anys que viu a Nova York, i aquest curs fa un postdoctorat a la Universitat de Princeton.

Assegura que va per lliure. “No hi ha ningú darrere meu. No he pactat res ni amb cap partit polític. M’estic trobant i parlant amb tothom que em truca. Faig aquesta conferència per aquest motiu”, va aclarir fa uns dies. Dijous va explicar a Twitter que va visitar l’expresident Carles Puigdemont a Bèlgica, i que va enviar el text de la conferència als Jordis i als exconsellers empresonats.

Graupera també tenia previst trobar-se amb Clara Ponsatí, Antoni Castellà (de Demòcrates, l’escissió sobiranista de l’extinta Unió, amb qui té molt bona sintonia). I ha explicat també la proposta als líders d’ERC i el PDeCAT al consistori barceloní. “Tant de bo tothom s’hi afegeixi”, va afirmar.

A l’Ajuntament, fonts del PDeCAT reconeixen que per al 2019 “hi ha un sentiment compartit sobre la necessitat inexcusable de vehicular políticament, en forma de candidatura guanyadora, un espai central del sobiranisme que és majoritari a Barcelona”. “Des del PDeCAT estem disposats a treballar per fer-ho possible des de la generositat i la voluntat de sumar”, afirmen, però recorden que cal parlar també de model de ciutat.

El PDeCAT està alerta després que els independents de Junts per Catalunya asseguressin que pensen constituir-se com a moviment polític, més enllà del partit, una cosa similar a la confluència que va portar Colau a l’alcaldia. La coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, va recordar dilluns passat que la marca Junts per Catalunya és seva, i que repetir aquest esquema, fins i tot en clau municipal és una tema que ha d’aprovar el consell nacional dels neoconvergents.

Des d’ERC, es mostren menys entusiastes: recorden que ja tenen candidat i que qui s’ha mostrat partidari d’aliances electorals sempre ha estat el PDeCAT. Però estan disposats a escoltar.

La pregunta és quina Barcelona té Graupera al cap. La primera crítica que li llancen, fins i tot des de l’entorn de Puigdemont, és que, si bé és un personatge assenyat, ha dedicat part de la seva vida pública a opinar des de 5.000 quilòmetres de distància.

“Conquerir nous espais de poder”

Al gener Graupera va escriure un article a El Nacional titulat “Barcelona és capital”. Defensava la idea de “conquerir nous espais de poder institucional” i del paper de Barcelona “a l’hora de protegir i desprotegir tant els seus ciutadans com els de la resta del país”. “Barcelona té vocació de capital d’un territori i d’un esperit que va més enllà del territori que sustenta”, deia. I afegia, sense esmentar carrers ni barris: “Que Barcelona assumeixi la seva capitalitat potencial significa que es faci independentista, i que Barcelona es faci independentista li permet articular els comtats que fan del Principat un lloc de poders en connexió, imposant, a canvi, una ambició més alta, més democràtica”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >