De manters a professors per un dia
Els venedors ambulants imparteixen xerrades a nens per evitar actituds racistes a les escoles
“El color que té la teva pell no et fa més intel·ligent, però tampoc més dolent ni pitjor que ningú”. A aquesta conclusió arribava ahir un nen de nou anys de l’Agrupació Escolta Pere Rosselló de Gràcia. El nen, juntament amb una dotzena de companys, tots abillats amb el mocador multicolor que caracteritza l’entitat, van participar ahir al matí a la primera escola antiracista, les classes magistrals de la qual les imparteixen, entre d’altres, manters que han patit els efectes del racisme de primera mà.
La idea neix a l’entitat Espacio del Inmigrante i a l’autodenominat Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, l’organització formada per les centenes de manters que diàriament venen diferents mercaderies de forma il·legal pels carrers de la capital catalana. A la jornada, que es va fer al Casal de Joves del Palau Alòs, hi participen “alumnes” d’entre vuit i 12 anys. “Creiem que és important que els nens puguin detectar accions racistes a les escoles o a la família i, així, evitar-les”, assegura César Ulises, d’Espacio del Inmigrante. “En sortir de l’escola antiracista, seran capaços de detectar i denunciar discursos i pràctiques racistes”, afegeix Ulises.
L'Espacio del Inmigrante va preparar jocs, contes i debats
El curs comença i la Paula, una jove d’origen llatinoamericà, divideix en dos els escortes de Pere Rosselló. A cada grup li dona una caixa de cartes i els encarrega una missió: “Heu de construir un castell de naips amb les cartes i amb el material que us donaré”. A un grup li dona cinta adhesiva i plastilina i a l’altre li dona un cabdell de llana. El resultat és més que previsible: el grup que té la cinta adhesiva construeix una piràmide de cartes;. l’altre, improvisa una espècie d’embalum compost per un fil retorçat i alguna carta. La Paula pregunta als nens: “Com us heu sentit?”. La resposta és clara: “Nosaltres teníem cinta adhesiva i érem els rics. Teníem privilegis”. L’exemple colpeix els nens, que no s’havien plantejat la idea de canviar les regles, compartir la cinta adhesiva o aprofitar les esquerdes del sistema perquè, sense que ningú ho sabés, compartissin la cinta adhesiva amb aquells que no en tenien.
En aquest moment intervé, Aziz Faye, un dels portaveus del Sindicat Manter. En Faye els explica que té 34 anys i que és del Senegal tot i que fa una dècada que s’està a Barcelona. El portaveu els diu que és venedor ambulant i explica que a “Europa hi ha llocs on neixen nens que mai han vist una persona negra”. Els nens se senten atrets pel discurs del manter, que els assegura que no va poder anar a l’escola i que té “vuit germans per part de mare i 26 per part de pare”. Als nens els sorprèn que en Faye no hagi pogut anar a l’escola. “Avui dia aquest món està dividit entre els privilegiats i els no privilegiats, i entre els rics i els pobres”, argumenta. El venedor anima els nens a esforçar-se i a treballar dur per aprendre a l’escola. I conclou: “Tots som iguals i tots tenim dret a una part de la riquesa, com és l’aigua, la terra, les places…”.
Els organitzadors pensen muntar més activitats per als menors
Després de l’intens testimoni del manter, arriba un conte. Una de les improvisades mestres diu que té “la sort” d’haver nascut a Barcelona i la fortuna que els seus pares són de Gàmbia. La jove assegura haver patit el racisme d’aquells que la consideren estrangera malgrat haver passat tota la seva vida a Catalunya. Parla d’una illa habitada per uns poderosos amb cordons a les sabates i estels dibuixats a les panxes, mentre que els pobres no tenen aquestes dues característiques. “Un dia va venir una nau espacial i, a aquells que no tenien estels a les panxes ni cordons a les sabates, els va oferir dibuixar-los-hi per un euro”, prossegueix. Quan tots van tenir cordons i estels, els que abans eren poderosos van pagar per eliminar-los-hi i així poder seguir al cim.
Després de la jornada, entre tots van dibuixar un mural i cadascun dels participants va ser obsequiat amb un diploma que acreditava la seva contribució a l’escola antiracista. Les entitats organitzadores van assegurar que faran més activitats.
