Selecciona Edició
Connecta’t

Nit de còlera a Lavapiés

"Volem que el barri cremi i tothom se n'assabenti", criden alguns participants de la protesta per la mort de Mami Mbaye

L'esquelet d'una motocicleta continuava fent pudor de pneumàtics cremats quan gairebé a la matinada un grup de manifestants es dirigia a la plaça de Nelson Mandela pel carrer del Mesón de Paredes, al barri de Lavapiés, al centre de Madrid. Al seu pas cridaven insults a la policia, que culpaven d'haver matat un dels seus companys manters. “Justícia!”, “assassins!”, fills de puta!", clamaven. Ahir al matí, Mami Mbaye, un home senegalès de 35 anys, moria d'una parada cardiorrespiratòria al carrer del Oso, segons han indicat fonts policials. No obstant això, diversos testimonis i un company del venedor han assegurat que la mort presumptament es va produir després d'una persecució per agents policials amb moto, cosa que ahir a la nit van negar a Efe fonts policials.

Al seu pas, una vintena de contenidors cremaven davant l'estupefacció d'alguns veïns que passaven per allà. “No feu fotos, truqueu als bombers”, li comentava una dona a un jove. “Volem que el barri cremi i tothom s'assabenti del que ha passat aquest matí”, va respondre un jove de nacionalitat espanyola [Mbaye va morir sobre les 17.00].

A la plaça de Nelson Mandela, més de mig centenar de magrebins destrossaven l'arbrat, rebentaven una cabina i cremaven les bicicletes públiques. Alguns que es creuaven amb ells els cridaven en la seva llengua materna que no fossin tan violents, que deixessin de llançar llambordes a les finestres de la placeta. A Lavapiés, el 50% de la població és d'origen estranger i està considerat el barri més multicultural de Madrid i el que concentra més associacions i moviments veïnals a la capital.

“Si us plau, els arbres no. Són per als nens”, li reclamava plorant una dona a uns joves que saltaven sobre uns arbres. “Els nens? Acaba de morir una persona i et preocupen les plantes?”, li recriminava un d'ells amb el rostre tapat. Alguns assistents, que es negaven que els gravessin, es van armar amb pedres i van caminar en direcció a la plaça de Lavapiés. “Et penses que no m'agradaria viure com tu? He hagut de fugir del meu país. No faig mal a ningú, només venc roba i si la policia em veu, m'agredeix. Per què? Si vens al meu país et rebem amb els braços oberts, no amb cops”, explicava un manter a una noia.

“Quina merda de país”. “Merda de país, no. Merda de polítics. Mira!, hi ha més blancs que negres manifestant-se. Molta gent està amb nosaltres”, discutien dos manifestants. Diverses persones encaputxades van trencar els vidres d'una sucursal de CaixaBank i van robar diversos objectes, com una televisió i alguns extintors. “No graveu. Després expliqueu el que us dona la gana”, va cridar un jove mentre disparava una mica d'escuma a una càmera de televisió. “Sempre són els mateixos els que fan enrenou a les manifestacions. Després ens culpen als del barri i als immigrants que som aquí pacíficament”, cridava un home davant de la porta de la sucursal bancària. 

“Ja n'hi ha prou de maltractament. Estem cansats. Estem reclamant els nostres drets. El que ha fet la policia és totalment injust en ple segle XXI. És il·legal i racista. Les autoritats espanyoles en són còmplices”, va declarar un home magrebí als mitjans. A les dotze de la nit, els agents van començar a entrar a la plaça i la gent es va dispersar. Alguns manifestants van continuar llançant pedres des de l'altre extrem del carrer Sombrerete, que fa cantonada amb el carrer del Amparo, alhora que els agents antidisturbis llançaven algunes descàrregues de pilotes de goma fins que, finalment, la manifestació es va dissoldre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ