Selecciona Edició
Connecta’t

Retirada de la Colònia Güell una placa d’homenatge a un condemnat per terrorisme

Una sentència dona la raó al fill de l'industrial José María Bultó, assassinat el 1977

Espai que ocupava la placa en la Colònia Güell.
Espai que ocupava la placa en la Colònia Güell.

Manuel Bultó ha vist fer-se realitat, amb 92 anys, un dels somnis de la seva vida: eliminar de l'espai públic la placa que homenatja un dels homes condemnats per l'assassinat del seu pare, l'industrial José María Bultó, el 1977. L'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) s'ha vist obligat a retirar, per ordre judicial, la placa que fins fa pocs dies lluïa en una paret anodina de la Colònia Güell, sobre un senyal de prohibit aparcar: “Passatge Jaume Martínez Vendrell. Patriota català (1915-1989)”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ratificat la sentència dictada per un jutjat contenciós fa quatre anys, que va obligar el Consistori a retirar la placa. L'Advocacia de l'Estat —que ha exercit l'acusació— va demanar executar la sentència i el Consistori s'ha vist forçat a complir per no cometre un delicte de desobediència.

La lluita de Manuel Bultó és antiga. El seu advocat, José María Fuster-Fabra, va presentar una querella a l'Audiència Nacional, que la va tombar però el va instar a acudir a la via contenciosa. La Llei de Víctimes del Terrorisme va ser una empenta, perquè obliga les administracions a actuar per evitar que s'exhibeixin, en públic, esments commemoratius a terroristes. El 2012, la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Lluna, va instar l'Ajuntament a retirar la placa. Davant la negativa municipal, va impulsar un procés judicial que ara ha arribat al seu final.

Carrer a la Colònia Güell

El 1977 cinc persones vestides d'operaris del gas van irrompre a la casa on hi havia Bultó i li van enganxar una bomba en el pit amb esparadrap. El van advertir que havia d'abonar 500 milions de pessetes o, en cas contrari, explotaria en 24 hores. Bultó, president de Cros i vinculat a la família fabricadora de les motos Bultaco, va intentar treure's l'artefacte, que va esclatar.

Jaume Martínez Vendrell, veí de la Colònia Güell, va ser detingut el 1979 i condemnat com a cooperador en l'homicidi. Fundador del Front Nacional d’Alliberament de Catalunya, Martínez Vendrell va admetre ser un dels ideòlegs de l'atac. El 2002, Santa Coloma de Cervelló va decidir dedicar-li un carrer no per la seva participació en aquests fets, sinó pel seu passat en la lluita antifranquista. La placa figurava allà des del 2007. Gairebé des de llavors, Manuel Bultó no s'ha cansat d'insistir: “Només demanem que treguin la placa. Per dignitat”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >