Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem admet que es pugui condemnar un lladre a no entrar al metro on va robar

Una sentència de l'alt tribunal fixa el criteri per a una pena sobre la qual els jutges tenien discrepàncies

Una dona espera a l'andana d'una estació del metro de Barcelona.
Una dona espera a l'andana d'una estació del metro de Barcelona.

El Tribunal Suprem ha establert que es pot imposar com a pena a un condemnat per un delicte de furt la prohibició d'accedir a les instal·lacions del metro d'una ciutat, tot i que els fets s'hagin comès només en una estació o en una línia concreta. Així ho ha establert el ple de la sala penal, que ha considerat proporcionada la prohibició d'utilitzar el metropolità de Barcelona imposada a dos homes que van robar el telèfon mòbil d'una turista quan es disposava a baixar del vagó en una estació de la línia 4 (Urquinaona). A més d'aquesta pena, l'Audiència Provincial de Barcelona en va fixar una altra de tres mesos de presó per a cadascun, que ja havien estat condemnats abans per altres furts.

La sala ha fixat el criteri per resoldre casos –com el plantejat en aquests recursos– en els quals no hi havia jurisprudència i existien divergències entre les Audiències Provincials. En concret, els magistrats aborden si l'article 48.1 del Codi Penal (prohibició d'acudir al lloc en què s'ha comès el delicte) permet adoptar una pena com la referida i si concorren els requisits que estableix l'article 57 del Codi Penal (gravetat dels fets o perill del delinqüent) com a base d'aquesta condemna.

Els recurrents demanaven que se suprimís aquesta pena i el fiscal qüestionava que pogués estendre's la prohibició a totes les instal·lacions del metro de la ciutat, ja que això es traduiria en la impossibilitat de fer servir aquest mitjà de transport públic. Per aquesta raó, defensaven que s'hauria de limitar al punt on es va cometre el delicte o, com a màxim, a la línia concreta del metro o en un radi de distància raonable per evitar la reiteració delictiva.

La sala afirma que “es pot admetre amb naturalitat (…) que les instal·lacions de la xarxa del metropolità d'una ciutat, connectades totes entre si, constitueixen un lloc; un lloc ben delimitat, encara que no sigui regular i s'estengui amb un llarg quilometratge pel subsol de la capital amb dependències a l'exterior –les respectives estacions per accedir a o des de la superfície”. “La pregunta 'on es va cometre el delicte?' es pot contestar breument amb tres síl·labes distribuïdes en dues paraules: ‘al metro”, subratlla la sala en aquesta sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio del Moral.

Amb aquesta jurisprudència creada pel Suprem, el lloc on es va cometre el delicte pot designar, segons el tribunal, un punt molt concret i focalitzat, però també un immoble, una zona, una ciutat, fins i tot una província o extensions geogràfiques més àmplies. La mesura s'ajustarà segons els casos i avaluant la seva proporcionalitat. “No seria coherent que sobre la base de l'article 48.1 del Codi Penal es pogués decretar la prohibició d'entrar a la ciutat de Barcelona; i, no obstant això, no seria factible limitar-la a aquestes instal·lacions”, expliquen els magistrats.

Per al tribunal, l'article 48.1 dissenya i escriu una pena que, com totes, suposa una privació de drets però, en aquest cas, inferior a la que tindria una pena de presó més alta. “Comporta molèsties, limitacions i privacions per als condemnats, però això passa amb totes les penes per definició i aquesta, en concret, comporta un cost personal molt inferior al d'altres similars”. El fet que es puguin cometre delictes en altres àmbits (més similars –autobusos, aglomeracions, o menys –via pública) i que la mesura no anul·li aquesta possibilitat no és un argument, segons els magistrats, per no imposar una pena.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >