Selecciona Edició
Connecta’t

Els Premis Nacionals de Cultura reivindiquen el poder del llenguatge

Valentí Puig, Albert Vidal, el digital ‘Catorze’, la Fundació Pau Casals, la Festa Major de Gràcia i Hausson, entre els guardonats

Foto de família dels Premis Nacionals de Cultura d'aquest any amb els membres del Conca.
Foto de família dels Premis Nacionals de Cultura d'aquest any amb els membres del Conca.

El lliurament de la desena edició dels Premis Nacionals de Cultura, que cada any atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca), s'ha convertit en el vehicle de la reivindicació del poder del llenguatge i la cultura “en uns moments complexos i convulsos, en els quals cal posar en primer pla el paper de la cultura en el passat i en el futur”, en paraules de Carles Duarte, president de la institució. Malgrat que es tractava d'un acte de celebració d'uns premis que anualment reconeixen el valor i l'excel·lència de les diferents disciplines de la cultura, la reunió entre els premiats i els membres del Conca ha generat un debat sobre la situació actual de la cultura i de, forma més tangencial, del panorama polític de Catalunya. Entre els reconeguts amb els Premis Nacionals de Cultura d'aquest any hi ha personalitats com l'escriptor Valentí Puig, l'actor Albert Vidal, l'il·lusionista Hausson, el poeta Jordi Pàmias, l'artista conceptual Fina Miralles, la publicació digital cultural Catorze, la Fundació Pau Casals, l'organitzadora de la Festa Major de Gràcia, el director escènic Josep Anton Codina i el Centre de Titelles de Lleida. Els guardonats reben una insígnia del Conca i una dotació econòmica de 15.000 euros.

L'escriptor mallorquí Valentí Puig, premiat per la seva àmplia trajectòria literària, ha estat un dels més clars en el seu diagnòstic: “Ens trobem en un moment de desconnexió de la cultura catalana i la societat”. Després d'agrair el premi, Puig s'ha referit al fet que s'està vivint una “destrucció del llenguatge”. Un fet que, segons la seva opinió, té a veure amb l'impacte d'altres tendències, com el consum de sèries de televisió o la simplificació de la comunicació a les xarxes socials. “Potser ens hauríem de preguntar per què els escriptors no sabem connectar amb els lectors”, va afegir Puig, que va defensar la tasca del Conca, institució de la qual va dimitir fa tres anys per la seva disconformitat amb la deriva independentista del Govern encapçalat per Artur Mas. "L'ésser humà és un animal lingüístic i el pensament es basa en la paraula. Jo entenc que la imatge és important, però la paraula és la construcció de la realitat", ha insistit Duarte. 

Més positiu ha estat en l'anàlisi de la situació l'actor Vidal, amb una trajectòria teatral que l'ha dut a compartir experiències amb Dario Fo fins a la seva etapa d'art tel·lúric, que ha reivindicat “el país que defensa amb força les seves arrels, un fet que ens ha portat a un nou reconeixement de les arts i la cultura”.

El veterà poeta lleidatà Jordi Pàmias ha fet una clara defensa de la professió de mestre –que ha exercit durant més de tres dècades fent classes de batxillerat en un institut– i “ara que sembla que algú la qüestiona, cal apostar per la immersió lingüística, imprescindible per a la supervivència del català". L'il·lusionista Hausson, un dels renovadors de la màgia actual de la mà de Joan Brossa, ha afirmat que, si pogués, “faria desaparèixer la hipocresia del món”. “Em preocupa la tendència, i no només en política, de dir unes coses i fer-ne unes altres molt diferents”, ha afegit el que és un dels artífexs de la màgia elegant.

Cultura en positiu, sense missatges negatius. Aquesta va ser una de les idees fundacionals del magazín digital cultural Catorze, segons ha explicat la periodista Eva Piquer, la seva directora i fundadora: “Es necessitava tenir un grau d'inconsciència important fa quatre anys per engegar una publicació digital enmig de la crisi econòmica, especialitzat en cultura, en català i, a més, dirigit per una dona”.

Per a Jordi Pardo, un dels responsables de la Fundació Pau Casals, un dels problemes és que personalitats molt populars de la cultura catalana, com ho és la figura de Casals, en realitat és més conegut al Japó o en altres parts del món més que pels mateixos catalans. Impulsors de la casa-museu al Vendrell (Baix Penedès) i de beques internacionals que duen el nom del violoncel·lista, a la Fundació la preocupen l'“autocomplaença” i la falta d'estima dels valors culturals, en paraules de Pardo.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >