Selecciona Edició
Connecta’t

Trasplantaments renals sense transfusions de sang per a testimonis de Jehovà

L’Hospital del Mar desplega un protocol per minimitzar el risc de sagnat i garantir que no es facin transfusions durant el procés quirúrgic d'aquests pacients

Intervenció de trasplantament renal a l'Hospital del Mar.
Intervenció de trasplantament renal a l'Hospital del Mar.

Les conviccions religioses dels testimonis de Jehovà —una branca del cristianisme que professen uns vuit milions de persones al món, segons el seu web— els impedeixen acceptar transfusions de sang durant una intervenció mèdica. "La Bíblia prohibeix el consum de sang. Per tant, els cristians no ens l’hem de menjar. Tampoc hem d'acceptar transfusions de sang ni d'algun dels seus components principals", justifica la congregació a la seva pàgina web. Combregar amb aquesta doctrina, no obstant això, impossibilita que aquest col·lectiu se sotmeti a algunes cirurgies majors, com un trasplantament o una intervenció oncològica. Els protocols assistencials d'aquest tipus d'operacions obliga els pacients a signar un consentiment informat conforme accepten que els cirurgians recorrin, si és necessari, a una transfusió sanguínia. Si no autoritzen la possibilitat d'utilitzar aquest procediment, la intervenció no es pot fer.

Però l'Hospital del Mar de Barcelona ha donat un tomb a aquesta situació i ha desplegat un protocol per garantir el trasplantament renal sense transfusió de sang als testimonis de Jehovà. Els metges que participen en la intervenció quirúrgica i en el postoperatori accepten operar sense recórrer a la transfusió de sang i, a més, articulen mesures específiques fins i tot abans d'entrar al quiròfan per minimitzar el risc de sagnat de pacient durant la intervenció o en el postoperatori. "El problema amb els testimonis de Jehovà, com que no accepten transfusions, és que suposa un impediment amb vista a programar la cirurgia. I aquest impediment moltes vegades és del mateix col·lectiu mèdic, que no vol assumir els riscos que suposa acceptar no transfondre, no utilitzar aquesta eina quan en el cas d'una anèmia aguda pot curar una persona després d'una cirurgia", explica el doctor Lluís Cecchini, cap del servei d’Urologia i Cirurgia del Trasplantament de l'Hospital del Mar.

El protocol d'aquest centre, que ja s'ha aplicat en un parell de casos des de fa un any i mig, esquiva el conflicte ètic i religiós amb un reforç de les mesures de seguretat. Per començar, en el preoperatori: els pacients amb insuficiència renal crònica solen patir anèmia, així que abans d'entrar al quiròfan s'han de sotmetre a un tractament previ amb eritropoietina (EPO), una hormona que estimula la producció d'hematies. "El que fem per preparar un pacient testimoni de Jehovà per al trasplantament és establir uns objectius d'hemoglobina en sang més alts que els que s'indiquen en la resta de pacients amb insuficiència renal crònica. El nostre objectiu és més alt perquè en arribar al moment de la cirurgia, si perden sang, això suposa que a partir d'un nivell més alt, continuem estant en una zona de seguretat per al pacient", afegeix la doctora Marta Crespo, cap de secció de Nefrologia de l'Hospital del Mar.

Ja al quiròfan, equips especialitzats d'infermeria munten i controlen els anomenats cell savers, unes màquines que permeten recuperar la sang del mateix pacient i fer-li una transfusió dels seus propis glòbuls vermells. Una operació de trasplantament de ronyó té un risc alt de necessitar una transfusió de sang perquè, d'una banda, té un component elevat de cirurgia vascular i, a més, els pacients amb insuficiència renal no coagulen igual que una persona sana. "Nosaltres, d’entrada, sempre esperem no haver de transfondre", puntualitza Cecchini.

El risc de necessitar una transfusió de sang el dia de l’operació és del 10% i s’eleva fins al 41% en el període d’ingrés després del trasplantament

Tot i això, el risc de necessitar una transfusió de sang el dia de l'operació és del 10% i s'eleva fins al 41% en el període d'ingrés després del trasplantament. Per aquest motiu el protocol transcendeix a la cirurgia i se submergeix també en l'abordatge del postoperatori. "En la majoria de casos, el postoperatori es gestiona de forma conservadora, vigilant el pacient i fent un seguiment amb tècnica d'imatge. En aquest grup de pacients, en canvi, el que es fa és reintervenir-los de forma precoç per evitar la pèrdua de sang", concreta l'uròleg de l'Hospital del Mar.

Dilema ètic

Els impulsors del protocol admeten que els dubtes ètics pesen molt en aquests casos. El "dilema ètic" del metge, sosté l'especialista, xoca amb "l'autonomia del pacient a escollir com vol ser tractat". Per això, assenyala, cal que tots els participants en el procés clínic estiguin d'acord amb intervenir malgrat que no poden utilitzar la tècnica de la transfusió si fos necessari.

"El que hem aconseguit és una cadena de confiança entre professionals, i estem tots d'acord que optimitzarem pacients i els tractarem de la millor forma possible en l'acte quirúrgic i en el postoperatori per minimitzar el risc de transfusió. Però, si fos necessari, tampoc acceptaríem aquesta transfusió perquè hem adquirit aquest compromís. El personal que hi està participant hi ha d'estar d'acord", adverteix Cecchini.

Fa un any i mig, els especialistes de l'Hospital del Mar van intervenir un pacient testimoni de Jehovà amb insuficiència renal crònica que va rebre el ronyó d'un donant viu de la seva mateixa confessió. "O sigui, vam fer sota aquest protocol la cirurgia d'extracció de donant i el trasplantament al receptor a més de l'extracció d'un dels ronyons, que els tenia molt grossos", concreta la doctora Crespo. El 2017 també es va fer un altre trasplantament d'un donant cadàver.