Selecciona Edició
Connecta’t

TV3, a la recerca dels ‘Katalonski’

El nou programa de promoció de la llengua busca estudiants de català fora de Catalunya

Halldor Mar al programa 'Katalonski' que es va rodar a Nova York.
Halldor Mar al programa 'Katalonski' que es va rodar a Nova York.

Al món hi ha 12.000 katalonskis, paraula que significa català en diverses llengües de països de l'Est europeu —entre les quals, el rus, el polonès, el croat o el serbi— i mot que ha estat adoptat per definir les persones estrangeres que estudien català a Katalonski, el nou programa de TV3, en coproducció amb Broadcaster Audiovisual Services i La Lupa Produccions. Katalonski viatja pel món per entrevistar persones que han decidit, per diverses raons, estudiar català. Les entrevistes les fa el músic islandès Halldor Mar, establert a Barcelona des de fa 25 anys, que s'ha desplaçat a Nova York, San Francisco, Londres, Mont-real, Brussel·les, Praga, Berlín, Palerm, Buenos Aires, Santiago de Xile, Melbourne, Tòquio i Mèxic. Per Halldor, amb diversos discos de folk editats i que sol actuar en locals de Barcelona —en un de la Sagrada Família hi va conèixer Vicent Sanchis, director de TV3—, es tracta de la seva primera incursió en un mitjà audiovisual. La música i les cançons catalanes o les versions en altres idiomes de temes d'autors catalans és un altre dels fils conductors del programa.

A Katalonksi, Halldor viatja amb la seva guitarra i a cadascuna de les ciutats es troba amb diverses persones —sis o set per capítol— que han estudiat català. Per motius personals —són freqüents els vincles sentimentals— o perquè han estat a Catalunya estudiant — segueix sent la primera destinació dels estudiants Erasmus— , per negocis, per influència d'algun programa de televisió —com Merlí o Polseres vermelles— o perquè el català és una llengua romànica. Seran 13 capítols en els quals també aniran sorgint tradicions catalanes, des dels castellers fins a la celebració de Sant Jordi, i l'aparició d'alguna figura catalana internacional, com Joan Manuel Serrat.

El nou projecte televisiu incideix en la projecció del català i allò que és català i se suma als programes de la cadena que van en la mateixa línia: l'Afers Exteriors de Miquel Calçada, amb sis temporades relatant la visió del món que tenien catalans establerts a diferents països, Catalunya Experience, que a través d'Ivana Miño mostrava la imatge d'una Catalunya quasi idíl·lica a turistes seleccionats, i Cases d'algú, que amb Joan Maria Pou ha viatjat a diferents països per visitar gent que ha estat turista a Catalunya. Katalonski transita per aquest camí amb la idea de mostrar “el món que parla català” —i que, de passada, s'identifica amb les icones més habituals, des del Barça a Gaudí— tal com diu el seu subtítol. “No anem de sobrats, senzillament ens sorprèn que s'estudiï català fora i ho expliquem amb tota la modèstia”, contestava Sanchis quan li preguntaven si el plantejament del “món que parla català” no era grandiloqüent.

Manuel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull —que col·labora en el projecte—, assegurava que els Estats tenen les seves eines per promoure les seves llengües i que en el cas de Catalunya aquesta tasca l'assumeix, entre d'altres, la xarxa de 150 universitats al món que ensenyen català coordinades per aquesta institució. Precisament, la selecció de les persones que participen al programa Katalonksi s'ha fet, en part, sobre la base de dades de l'Institut i dels que han estudiat en la plataforma virtual Parla.cat. “500 persones van emplenar els qüestionaris per participar-hi, una quantitat que ens va sorprendre”, apuntava Oriol Gispert, coproductor. Katalonksi substituirà a la graella a partir del dijous 22 de març Cases d'algú i és un projecte que va començar fa un parell d'anys. S'hi han involucrat la televisió catalana i dues productores, i ha tingut el suport de l'Institut Ramon Llull i dels departaments de la Generalitat de Política Lingüística de Cultura i el de Relacions Institucionals i Exteriors. També ha tingut el patrocini de tres empreses privades.

Cada capítol ha costat 46.000 euros, dels quals el 60% ha estat aportat per les institucions públiques i els patrocinadors i el restant 40% per TV3. “La idea de buscar finançament amb empreses que vulguin patrocinar ha anat bé i probablement és un sistema que hem de desenvolupar tal com està la situació”, va comentar Sanchis, que, de passada, va apuntar que com més temps passa “és més urgent” solucionar el problema del finançament de TV3.

MÉS INFORMACIÓ