Selecciona Edició
Connecta’t
AMNISTIA INTERNACIONAL

Amnistia acusa el Govern espanyol d’utilitzar lleis antiterroristes per restringir la llibertat d’expressió

L'ONG demana derogar l'article del Codi Penal que castiga l'enaltiment del terrorisme i la humiliació a les víctimes

Amnistia Internacional
Manifestació a favor de la llibertat d'expressió a Granada, el 2016, després de la detenció de dos titellaires a Madrid.

Amnistia Internacional (AI) ho té clar: "A Espanya s'està atacant la llibertat d'expressió". L'ONG arriba a aquesta conclusió en un nou informe monogràfic elaborat després de les desenes de condemnes i processos judicials oberts per suposat "enaltiment del terrorisme" a les xarxes socials. "El Govern sotmet a fustigació tot un seguit d'expressions a internet —des de lletres de cançons políticament controvertides fins a simples acudits— utilitzant les categories generals previstes en les lleis antiterroristes d'imprecisa redacció del país", subratlla l'organització, que emmarca aquesta actitud dins de tota una bateria de limitacions de drets que assola Europa actualment.

"Els Estats estan restringint diverses formes d'expressió, inclosa l'expressió a internet, sota el pretext de la seguretat nacional", continua Amnistia Internacional, tot just tres setmanes després que el Tribunal Suprem condemnés a tres anys i mig de presó el raper Valtònyc. Una sentència que va coincidir, a més, amb el segrest del llibre Fariña, del periodista Nacho Carretero, i la retirada de l'obra d'art Presos polítics a l'Espanya contemporània, de Santiago Sierra, a la fira Arco.

L'ONG descriu en el seu nou informe com Espanya recorre "abusivament" a preceptes previstos per a la lluita antiterrorista per "criminalitzar" un ventall ampli de declaracions fetes a les xarxes socials. En concret, Amnistia carrega contra l'article 578 del Codi Penal, que preveu penes de fins a tres anys de presó per als qui enalteixin el terrorisme o humiliïn les víctimes. "Les autoritats han estat utilitzant aquest article per reprimir les expressions d'índole política, sobretot a les xarxes socials, i la comunitat artística del país", destaca el document, que acusa l'Estat de "penalitzar" així expressions legítimes i incomplir les normes internacionals de drets humans. "L'impacte del 578 és devastador per a les persones: des de multes importants fins a llargs períodes d'exclusió del sector públic, passant per les penes de presó", afegeix, abans de demanar la derogació d'aquest precepte.

Els casos que demostren aquesta tesis són nombrosos, segons subratlla AI: les acusacions contra els titellaires, el processament del músic César Strawberry o la condemna a Cassandra Vera a l'Audiència Nacional, posteriorment absolta pel Suprem. "Aquests casos reflecteixen una intolerància creixent i perillosa cap a qualsevol expressió, inclosa l'artística, que es pugui considerar provocativa, inquietant o fins i tot ofensiva. Però escandalitzar persones dient o piulant o cantant coses ofensives no és delicte. Aplicar el dret penal a aquestes expressions no només estigmatitza, sinó que les greus conseqüències que pot comportar són preocupantment desproporcionades", insisteix l'ONG.

L'informe carrega contra les operacions Araña impulsades per les forces de seguretat entre el 2014 i el 2016. Quatre actuacions policials coordinades que van implicar la detenció de més de 70 sospitosos d'"enaltiment del terrorisme" i "humiliació a les víctimes" a les xarxes socials. Entre els detinguts hi havia Arkaitz Terrón, un advocat basc de 31 anys resident a Barcelona, que finalment va resultar absolt per l'Audiència Nacional. "En el meu cas, no van aconseguir res. Però el seu objectiu no són les 60 persones processades després de les operacions Araña. El que busquen és que la gent s'ho pensi dues vegades abans d'expressar la seva opinió a la xarxa, sobretot les persones més crítiques", denuncia el lletrat. "El seu cas demostra com d'estrets s'han tornat els límits de l'expressió acceptable a internet a Espanya", afegeix Amnistia Internacional.

Segons les dades recollides per Amnistia, l'article 578 ha deixat 66 condemnats en els dos últims anys: 35 el 2016 i 31 el 2017. Una xifra superior a la registrada durant els cinc anys anteriors: 53. Aquest alça es tradueix en una "autocensura per por de patir la repressió"; una "reducció del debat públic; i, unida a la llei mordassa, "una amenaça a llarg termini per a la força de la societat civil i la capacitat de garantir no només el dret a la llibertat d'expressió, sinó la defensa de tot un seguit de drets humans fonamentals".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ