Selecciona Edició
Connecta’t

Arxivada la causa a Maria Rovira per dir que els Mossos van executar gihadistes sense judici

El jutge emmarca les declaracions de la regidora de la CUP en el marc de "l'exercici de la llibertat d'expressió"

Maria Rovira, regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona.
Maria Rovira, regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona.

Un jutge ha arxivat la causa a la regidora de la CUP a Barcelona Maria Rovira en concloure que estava emparada per la llibertat d'expressió quan va dir en un ple que els Mossos d'Esquadra "van executar extrajudicialment" els gihadistes del 17-A, per la qual cosa no hi veu un delicte d'injúries.

En una interlocutòria, el titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona acorda arxivar el procediment perquè entén que, més enllà que es pugui estar en "profund desacord" amb allò que va dir Rovira al ple municipal, el seu objectiu no era injuriar els cossos de seguretat, sinó evidenciar la seva oposició política al fet que es concedissin medalles al mèrit a la policia per la seva actuació després dels atemptats gihadistes del 17 d'agost.

Rovira va intervenir en el ple municipal extraordinari del 8 de setembre, en què es discutia una proposta per concedir medalles d'or al mèrit cívic a la Guàrdia Urbana i als Mossos d'Esquadra, per mostrar el seu rebuig a reconèixer "cap mèrit a uns Mossos que han executat extrajudicialment sis persones".

A més, també va sostenir que les forces i els cossos de seguretat tenen una funció socialment repressiva i compromesa amb una ordre vigent que, al seu parer, és injusta, i es va referir a la Guàrdia Urbana de Barcelona, qualificant-la de "braç executor del racisme institucional", per les seves intervencions contra els "manters".

El jutge reconeix en la seva resolució d'arxivament que es pot estar en "profund desacord" amb la perspectiva expressada per la regidora anticapitalista al ple municipal, però adverteix que "no hi ha dubte" que les seves afirmacions s'emmarquen "en l'exercici de la llibertat d'expressió que marca el seu mandat com regidora-portaveu de la CUP, per carregar-se de raons en contra la proposta sotmesa a debat".

"Són expressions que queden fora de les barreres de protecció del dret penal, ja que l'evident voluntat política d'oposar-se a les mencions honorífiques propostes exclou la concurrència d'una clara intenció d'injuriar uns cossos i forces de seguretat, que denuncia com mantenidors d'un ordre social injust", raona el magistrat.

En el seu escrit, el jutge subratlla que la "diatriba ideològica" exposada per Rovira al ple va precisament encaminada a denunciar el paper de les forces de seguretat a l'hora de sostenir un "ordre social injust". El jutge recorda que el "poder coercitiu" de l'Estat ve regulat pel Codi Penal i les normes que regulen "l'ús de la força".

"En aquesta línia argumental prendrien sentit les paraules de la investigada quan va denunciar 'l'execució extrajudicial de sis persones', en ús del monopoli estatal de la violència, de manera que, més que injuriar, s'evidencia l'ànim d'oposar-se políticament a una proposta també política", subratlla el jutge.

Arran de les afirmacions al ple, el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) va interposar davant la Fiscalia una denúncia en la qual acusava d'injúries la regidora de la CUP, en entendre que el seu únic propòsit era "desprestigiar el cos de Mossos d'Esquadra" i els agents que van abatre els terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp).

En el procediment també s'hi van presentar la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF) i el Sindicat d'Agents de la Policia Local (SAPOL), que ara tenen tres dies per interposar un recurs de reforma davant del jutge d'instrucció, una qüestió que l'SPC ja està analitzant, segons fonts sindicals consultades per Efe.

Rovira va comparèixer davant del jutge com a investigada el 8 de febrer, en un interrogatori en el qual va contextualitzar i va ratificar davant del magistrat la intervenció que va mantenir al ple: "Hem tornat a posar sobre la taula la necessitat que hi pugui haver un debat obert sobre quin model policial tenim, què són els cossos policials, què és el racisme institucional i qui són els seus executors", va indicar Rovira després de la seva compareixença judicial.

En un comunicat, la CUP ha celebrat la resolució del jutge, ja que entén que l'exercici de la llibertat d'expressió "no pot ser perseguit penalment, menys quan es tracta de la denúncia cap a uns cossos policials repressius plens de males pràctiques".

A més, la formació anticapitalista també ha denunciat "l'ús instrumental" del sistema penal per part dels sindicats policials, "amb la intencionalitat de fer callar aquelles persones que denuncien les seves males pràctiques, intentant posar llum on hi ha ombres".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ