Sànchez demana amb “extrema urgència” al Suprem que el deixi anar a la investidura
L'advocat de l'exlíder de l'ANC recorre davant de l'alt tribunal contra la negativa del jutge Llarena que assisteixi al ple
La defensa de Jordi Sànchez ha recorregut aquest dilluns al Tribunal Suprem contra la decisió del jutge Pablo Llarena de negar-li el permís per assistir al ple d'investidura del Parlament. En un escrit de vuit pàgines, l'advocat Jordi Pina considera "l'extrema urgència del cas", qüestiona la interlocutòria dictada per Llarena divendres i demana a la sala d'apel·lacions, l'encarregada de resoldre el seu recurs, la “màxima celeritat possible” perquè es pugui desbloquejar la investidura.
El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar divendres a última hora el ple previst per dilluns en què s'havia de sotmetre a debat i votació la candidatura de Jordi Sànchez, exlíder de l'ANC que és a la presó preventiva des del 16 d'octubre. L'advocat del candidat va anunciar en principi un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, però finalment ha optat per impugnar abans la decisió de Llarena a la sala d'apel·lacions del Suprem per esgotar les vies judicials a Espanya, un requisit imprescindible perquè el tribunal europeu admeti un cas.
“Tot i que el ple d'investidura previst per al dia 12 de març del 2018 ha quedat de moment en suspens, resulta sens dubte evident que el president del Parlament no pot esperar indefinidament a saber si el candidat Jordi Sànchez podrà o no assistir al ple, sobretot tenint en compte que, de manera certament discutible, el Tribunal Constitucional ha interpretat (cautelarment) que la investidura ha de ser presencial a propòsit del candidat Carles Puigdemont”, adverteix Pina en l'escrit presentat avui dilluns.
La defensa de l'exlíder de l'ANC considera que la negativa de Llarena a donar-li permís per assistir al ple d'investidura vulnera tant drets fonamentals de Sànchez com dels seus votants, i suposa una “greu lesió” per al pluralisme polític, l'autonomia de Catalunya i la divisió de poders. La defensa creu, a més, que la negativa del jutge suposa una vulneració al dret de presumpció d'innocència, ja que comporta la imposició d'un “càstig anticipat” perquè se l'està incapacitant per a l'exercici d'un càrrec públic sense haver estat declarat culpable de cap delicte.
L'advocat considera que la seva condició de pres preventiu no li impediria exercir el càrrec de president, ja que “pràcticament totes” les funcions del president de la Generalitat són delegables segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Pina creu també vulnerat el dret d'expressió d'opinions polítiques perquè una de les principals raons per les quals se li ha denegat el permís per anar al ple d'investidura és el risc que en el seu discurs al Parlament pugui incórrer en algun suposat nou delicte. Aquesta afirmació, segons l'advocat, xoca amb l'Estatut de Catalunya, que reconeix als diputats inviolabilitat per les opinions que puguin manifestar en l'exercici dels seus càrrecs.
Pina sosté també que alguns passatges de la interlocutòria de Llarena contenen consideracions polítiques “totalment impròpies” d'un sistema de divisió de poders. L'escrit de l'advocat s'atura especialment en un extracte de la interlocutòria en què el jutge considera que impedir la investidura de Sànchez no vulnera el dret dels electors perquè a la llista de Junts per Catalunya en la qual l'exlíder de l'ANC va concórrer com a número dos hi ha altres integrants que podrien ser investits si assumís els riscos que comporta deixar sortir de la presó al candidat proposat. Per a l'advocat és “senzillament inaudit” que un tribunal efectuï “tan obertament” manifestacions sobre l'oportunitat política de triar uns candidats i no uns altres per part d'un Parlament.
L'advocat qüestiona també que Llarena al·ludeixi com un dels motius per rebutjar el permís de Sànchez als possibles riscos per a l'ordre públic que implicaria el trasllat del candidat de la presó de Soto del Real (Madrid) a la Cambra autonòmica. “Amb el respecte corresponent, aquesta defensa no aconsegueix saber en què es basa el senyor instructor per sostenir aquesta afirmació Quines són les seves evidències empíriques per valorar si existeix o no aquest risc? Que sense cap justificació se sostingui que en un determinat trasllat d'un pres pot haver-hi riscos sense citar una sola dada que avali aquesta afirmació porta a entendre que aquest judici es basa en pures intuïcions personals, que no haurien de ser mai la base de decisions judicials tan oneroses”, es queixa Pina, que rebutja també les possibilitats de reincidència delictiva de les quals parla el jutge en la seva interlocutòria. “En quin moment de la conducció se suposa que cometrà Jordi Sànchez una nova sedició o rebel·lió? Potser dins dels furgons policials que el traslladin al Parlament?”, es pregunta.
Sobre la firma
