Selecciona Edició
Connecta’t

El fiasco d’Estrasburg o el fracàs del pla B de la investidura

La defensa de Sànchez es fa enrere respecte al TEDH i en recórrer al Suprem retarda el pla C de Jordi Turull

El líder independentista Jordi Sànchez, a l'octubre a Madrid.
El líder independentista Jordi Sànchez, a l'octubre a Madrid.

El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) era la via no tant del desbloqueig de la candidatura del diputat a la presó Jordi Sànchez, sinó la seva estació terminal per arribar al pla C d'investidura al Parlament. Però aquesta via ha estat autoavortada. La defensa de Sànchez ha decidit abandonar-la abans d'explorar-la.

En la primera candidatura no existia alternativa. Era Puigdemont o Puigdemont. La simple invocació d'un pla B rebia el rebuig més contundent. Ja situats al pla B, és a dir, la fase final de la candidatura de Sànchez, el recurs a Estrasburg semblava ratificar el mateix que amb Puigdemont, que no es preveia un pla C.

És més: Puigdemont ha reaccionat en una entrevista al diari El Punt Avui davant del naufragi judicial de la candidatura de Sànchez —crònica d'una prohibició esperada i potser, en primer lloc, pels seus promotors— que “repetir eleccions no seria cap tragèdia”.

I, no obstant això, com l'A i el B, hi havia pla C, com les meigas, que hi són, sens dubte.

Es diu Jordi Turull.

Jordi Turull.
Jordi Turull. AFP

Però abans es tractava de colpejar amb un titular les portes del TEDH al passeig dels Drets Humans d'Estrasburg per demanar la mesura cautelar de llibertat provisional del candidat Sànchez. Aquest episodi havia de durar previsiblement tota aquesta setmana. Però, com s'ha apuntat, els promotors han desistit. Ara recorreran contra la resolució del magistrat Pablo Llarena, emesa divendres, davant de la sala de recursos de la sala segona del Suprem.

Per tant, els terminis s'allargarien fins a l'agonia. Perquè és previsible que quan es produeixi la decisió del recurs d'apel·lació, la defensa recorri en empara al Tribunal Constitucional (TC) per recórrer després a Estrasburg.

Aquesta fase de Sànchez s'esgotarà una vegada s'acabin aquests recursos? El rellotge dels dos mesos fins a desembocar en noves eleccions no començarà a córrer fins al final dels recursos de la defensa de Sànchez?

El grup parlamentari del PSC insistirà avui dilluns davant del TC en la mesura cautelar que ja va presentar amb el seu recurs d'empara perquè les agulles del rellotge dels dos mesos es comencin a moure. El TC va admetre a tràmit aquest recurs la setmana passada. Però el TC podria, davant del que ja és el segon fiasco —el president del Parlament, Roger Torrent, ha ajornat el ple d'aquest dilluns 12—, començar a pensar en una cautelar perquè el termini de dos mesos, amb certa retroactivitat, comenci a córrer.

La defensa de Sànchez podia, estrictament, acudir dimecres passat a Estrasburg. Per què? Perquè el que es pensava invocar aquest dilluns 12 al TEDH era la denegació de la mesura cautelar de llibertat provisional dictada pel ple del Tribunal Constitucional dimarts, dia 6 de març.

El TC va admetre a tràmit el 5 de febrer un recurs d'empara de Sànchez contra la decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela d'enviar-lo a la presó el 16 d'octubre del 2017. Com que en el recurs se sol·licitava una mesura cautelar de llibertat provisional, el TC va resoldre obrir una peça separada sobre aquesta sol·licitud.

Però va haver-hi una decisió judicial posterior rellevant. I és que el 6 de febrer el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va rebutjar una petició del 12 de gener d'excarceració de Sànchez.

La defensa del diputat empresonat, però, a diferència de la d'Oriol Junqueras, va decidir no recórrer davant la sala de recursos del Suprem contra la nova resolució, és a dir, una interlocutòria que va adquirir fermesa i per la qual Sànchez romania ara, a partir del 6 de febrer, a la presó. Per anar al TC en empara contra Llarena, doncs, era requisit previ recórrer contra la decisió del magistrat del Suprem.

Potser per guanyar temps o “cremar etapes”, la defensa de Sànchez va decidir concentrar-se en la resolució anterior del mes d'octubre de Lamela. Va ser un error flagrant.

Per tant, la defensa de Sànchez s'havia embarcat la setmana passada en una operació kamikaze. Buscava colpejar les portes d'Estrasburg amb una petició de llibertat sobre una presó –l'ordenada per Lamela– que havia quedat renovada –per la de Llarena, una resolució, aquesta última, que no podria ser invocada per no haver estat impugnada al febrer quan hi havia la possibilitat de fer-ho.

En resum: la construcció jurídica kamikaze ara consistia a denunciar la decisió del TC de dimecres passat, denegatòria de la llibertat provisional en relació amb la presó ordenada per Lamela a l'octubre, acompanyada d'una denúncia sobre presumpta violació del dret de representació política que suposaria la resolució de Llarena de divendres, dia 9 de març, en rebutjar la llibertat i, en defecte d'això, el permís extraordinari perquè Sànchez pogués acudir al ple del Parlament aquest dilluns 12 de març.

El centre de l'atac jurídic de la defensa de Sànchez no podia ser, evidentment, la interlocutòria de Llarena de divendres per la senzilla raó que es pot recórrer davant del mateix jutge i davant la sala de recursos de la sala segona del Suprem. Ergo: no s'ha esgotat la jurisdicció, requisit per acudir subsidiàriament al TEDH.

Els antecedents per aconseguir amb una denúncia en regla –això és, amb el recorregut jurisdiccional esgotat a Espanya una mesura cautelar com la que sol·licita la defensa de Sànchez són pràcticament inexistents.

Per tant, amb la bola de neu de recursos incomplets i pendents descrits era evident que les possibilitats al TEDH eren pràcticament zero.La defensa comptava amb l'impacte mediàtic o “succés històric” d'un candidat a president de la Generalitat a qui no se'l deixa sortir de la presó per presentar el seu programa.

Però els jutges d'Estrasburg anirien més enllà de l'impacte mediàtic, tenint en compte, a més, que les notícies referides a Catalunya ja solen, gairebé totes, revestir caràcter històric.

La defensa de Sànchez, doncs, s'ha adonat a última hora que es ficava en un atzucac i que el titular que aconseguiria a Estrasburg seria fulminantment negatiu per al seu client i per als partits que sostenien la seva candidatura. Ara bé, la resolució sobre Jordi Sànchez ha tornat a posar sobre la taula que hi ha una frontissa, per dir-ho així, entre l'evolució de la situació política a Catalunya i el procediment penal.

La Fiscalia del Suprem, que el magistrat, per cert, ni es molesta a citar en la seva interlocutòria de divendres, assenyala en el seu escrit –enviat divendres anticipant-se al termini de cinc dies atorgat per Llarena aquesta frontissa a la qual al·ludíem. “En el context actualment vigent existeixen sectors i forces polítiques que clarament aposten per la utilització de mecanismes de secessió al marge de les normes constitucionals; que no existeix la certesa que la seva actuació serà presidida pel respecte i la subjecció al mecanisme jurídic vigent; que algunes de les iniciatives polítiques s'emmarquen clarament fora de la legalitat constitucional i estatutària...”.

L'escrit fa referència al “recent acord aconseguit per les formacions polítiques Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya per continuar el procés constituent que acabi en la constitució de la República i la celebració d'una nova consulta amb aquestes finalitats…”

Llarena, sense citar la Fiscalia, assenyala en passant el “context polític” en el qual existeixen sectors que s'ajusten a un pla de secessió “que preveu abordar il·legalment una legislatura constituent”. Per tant, tant la Fiscalia del Suprem com el magistrat estan assenyalant el pla C de la investidura catalana: Jordi Turull.

L'existència de l'acord programàtic entre Junts pel Catalunya i ERC —orientat a atreure el suport de la CUP— sobre el procés constituent implica Turull, investigat i en llibertat provisional amb mesures cautelars després de romandre a la presó. Si escau, si és candidat a presidir la Generalitat, sobre ell s'observa la frontissa de la reiteració delictiva i la legislatura constituent.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ