_
_
_
_
_

L’Espanyol es rebel·la davant d’una insípida Reial Societat (2-1)

Amb gols de Gerard Moreno i Baptistao, el conjunt blanc-i-blau remunta el gol de Willian José

Juan I. Irigoyen
Gerard Moreno celebra el seu gol davant de la Reial Societat.
Gerard Moreno celebra el seu gol davant de la Reial Societat.Alejandro Garcia (EFE)

No enganya Eusebio, sempre amb el seu itinerari de joc, amb la pilota com a brúixola, disposat a adormir el rival, es digui Madrid, Alabès o Espanyol. Passa, no obstant això, que el conjunt txuri-urdin es perd en la retòrica, moltes vegades inexpressiu, sense profunditat ni tenacitat. Sobretot, si no fan mal per les bandes Juanmi i Oyarzabal, ni estiren el camp De la Bella i Odriozola. I va ser, justament, la banda del jove lateral una zona alliberada per a l'Espanyol. Un caramel per a la velocitat de Piatti i les escalades d'Aarón. Però l'Espanyol no trobava l'última passada i, quan ho feia, la pilota li queia a Leo Baptistao, tan insistent com erràtic.

Com quan amb Moyá vençut i la pilota servida a l'àrea petita, el davanter brasiler va apuntar a les cames d'Héctor Moreno, un revés (un més, llavors) per a la graderia, que ja havia patit amb el tragicòmic error d'Óscar Duarte. El central es va embullar, literalment, amb la pilota. Va ensopegar i li va deixar el camp obert a Willian José. Un present inesperat que va caure a les botes del jugador menys indicat. El davanter de la Reial no va tenir problemes per batre Pau. Per sort, per a Duarte i per a l'Espanyol, Baptistao va esmolar la punteria.

L'11 va deixar en l'oblit la pífia de Duarte quan va rematar, fort i creuat, el bon centre de Granero. L'empat semblava donar-li un sentit més justicier al partit. L'Espanyol va accelerar, la Reial va recular. I va aparèixer el que sempre apareix. De nou, Gerard Moreno. Baptistao va arrencar d'extrem i li va filtrar una molt bona passada i el del planter va encarar Moyá. Però el porter de la Reial no va trobar millor solució per frenar Moreno que estavellar-se contra ell. Un penal amb suspens per a Gerard. Moyá li va endevinar la intenció, però el rebot li va quedar servit al golejador blanc-i-blau, que, sense oposició, va enviar la pilota a la xarxa.

Llavors, no va tenir més remei que rebel·lar-se la Reial. Va remoure la banqueta Eusebio. Ja era tard. Ni Zurutuza ni Januzaj van poder canviar el rumb del partit. L'Espanyol ja estava còmode, amb el resultat a favor i amb el joc. Els nois de Quique es van acorralar prop del discutit Pau (deixarà el club el proper estiu). El duel ja estava tancat, el marcador també.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan I. Irigoyen
Redactor especializado en el FC Barcelona y fútbol sudamericano. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS. Ha cubierto Mundial de fútbol, Copa América y Champions Femenina. Es licenciado en ADE, MBA en la Universidad Católica Argentina y Máster de Periodismo BCN-NY en la Universitat de Barcelona, en la que es profesor de Periodismo Deportivo.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_