L’Espanyol es rebel·la davant d’una insípida Reial Societat (2-1)
Amb gols de Gerard Moreno i Baptistao, el conjunt blanc-i-blau remunta el gol de Willian José
No enganya Eusebio, sempre amb el seu itinerari de joc, amb la pilota com a brúixola, disposat a adormir el rival, es digui Madrid, Alabès o Espanyol. Passa, no obstant això, que el conjunt txuri-urdin es perd en la retòrica, moltes vegades inexpressiu, sense profunditat ni tenacitat. Sobretot, si no fan mal per les bandes Juanmi i Oyarzabal, ni estiren el camp De la Bella i Odriozola. I va ser, justament, la banda del jove lateral una zona alliberada per a l'Espanyol. Un caramel per a la velocitat de Piatti i les escalades d'Aarón. Però l'Espanyol no trobava l'última passada i, quan ho feia, la pilota li queia a Leo Baptistao, tan insistent com erràtic.
Com quan amb Moyá vençut i la pilota servida a l'àrea petita, el davanter brasiler va apuntar a les cames d'Héctor Moreno, un revés (un més, llavors) per a la graderia, que ja havia patit amb el tragicòmic error d'Óscar Duarte. El central es va embullar, literalment, amb la pilota. Va ensopegar i li va deixar el camp obert a Willian José. Un present inesperat que va caure a les botes del jugador menys indicat. El davanter de la Reial no va tenir problemes per batre Pau. Per sort, per a Duarte i per a l'Espanyol, Baptistao va esmolar la punteria.
L'11 va deixar en l'oblit la pífia de Duarte quan va rematar, fort i creuat, el bon centre de Granero. L'empat semblava donar-li un sentit més justicier al partit. L'Espanyol va accelerar, la Reial va recular. I va aparèixer el que sempre apareix. De nou, Gerard Moreno. Baptistao va arrencar d'extrem i li va filtrar una molt bona passada i el del planter va encarar Moyá. Però el porter de la Reial no va trobar millor solució per frenar Moreno que estavellar-se contra ell. Un penal amb suspens per a Gerard. Moyá li va endevinar la intenció, però el rebot li va quedar servit al golejador blanc-i-blau, que, sense oposició, va enviar la pilota a la xarxa.
Llavors, no va tenir més remei que rebel·lar-se la Reial. Va remoure la banqueta Eusebio. Ja era tard. Ni Zurutuza ni Januzaj van poder canviar el rumb del partit. L'Espanyol ja estava còmode, amb el resultat a favor i amb el joc. Els nois de Quique es van acorralar prop del discutit Pau (deixarà el club el proper estiu). El duel ja estava tancat, el marcador també.