Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont i ERC pugnen pel control de 500 càrrecs de confiança

L'estira-i-arronsa entre els dos partits també s'està veient condicionat pel repartiment de les àrees de poder

Carles Puigdemont, per videoconferència, al final de la reunió de treball de candidats i diputats de Junts per Catalunya, el dissabte.
Carles Puigdemont, per videoconferència, al final de la reunió de treball de candidats i diputats de Junts per Catalunya, el dissabte.

Les complicades negociacions entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana per formar govern a Catalunya no s’acaben amb el nom del candidat a president o si cal continuar amb el procés independentista. L'estira-i-arronsa entre els dos partits independentistes també s'està veient molt condicionat pel repartiment de les àrees de poder i, singularment, dels càrrecs de confiança entre tots dos partits en el futur govern. La distribució de carteres afectarà unes 500 persones, entre alts càrrecs, treballadors eventuals i directius del sector públic. D'aquest gairebé mig miler de persones, unes 260 continuen en el seu lloc i 240 van ser destituïdes en virtut de l'aplicació de l'article 155. El pacte entre els dos socis independentistes està pendent que el Tribunal Europeu de Drets Humans desencalli o no la investidura de Jordi Sànchez, avortada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, i que la militància de la CUP el validi dissabte que ve en el seu consell polític.

L'acord del futur executiu comportarà també nomenar o ratificar el personal de confiança dels diferents consellers així com el que dirigeix les empreses del sector públic, que engloba des de la direcció d'hospitals o serveis ferroviaris. Segons el departament de Governació de la Generalitat, controlat ara pel Govern central, l'administració autonòmica té actualment 37 alts càrrecs i personal eventual i 125 directius amb responsabilitat de gestió en empreses públiques –alguns assumeixen diverses funcions per acumulació no retribuïdes– segons l'última actualització realitzada aquest mes de març. Aquest col·lectiu de 260 persones ha mantingut el seu lloc de treball malgrat la intervenció de l'autonomia. A aquesta suma, cal afegir les 240 persones destituïdes, segons la pàgina servidors.cat. En aquest col·lectiu figuren des de periodistes dels serveis de comunicació a la trentena de treballadors de les delegacions a l'estranger.

Membres de Junts per Catalunya apunten que no hi haurà grans canvis en aquest sentit respecte a la passada legislatura quan el Govern el comandava Junts pel Sí, una coalició llavors formada entre el PDeCAT, l'antiga Convergència i Esquerra. En alguns casos concrets, el recel mutu va provocar la duplicitat de càrrecs. Cada partit volia controlar des de dins el que feia l'altre. Ara l'acord generarà en principi que cada formació assumeixi la gestió del seu propi departament. I queda el dubte de si algun independent de Junts pel Sí accedirà a alguna cartera. La pressió és gran, especialment entre els quadres del PDeCAT, que temen quedar-se despenjats i sense càrrec ja que la formació d’Oriol Junqueras té un pes més gran.

El repartiment entre departaments, quant a nombre, estarà equilibrat entre les dues formacions. Esquerra guanyarà pes perquè, com a mínim, assumirà la major part del lleó dels Pressupostos ara prorrogats i que el 2018 van ascendir a 24.442 milions d'euros. El PDeCAT s'hi ha resignat, encara que fonts d’ERC afirmen que s'han limitat a acatar el disseny del Govern que va fer Carles Puigdemont. Els republicans tindran el control gairebé absolut de la despesa social, un dels eixos bàsics del seu programa. Segons el pacte, seguiran dirigint els Departaments de Salut –8.750 milions, que representa el 38% de la despesa total dels comptes– i d’Ocupació, Benestar Social i Família –2.299, que suposa el 10%–. Però, per primera vegada, dirigirà el Departament d’Educació, sempre fins ara en mans convergents excepte en els set anys del tripartit que va recaure en el PSC, dirigit llavors per Ernest Maragall, ara a les files d’ERC. La despesa en aquesta àrea, de 4.771 milions, s'eleva al 22% dels comptes.

De l'acord final dependrà també el control de les subvencions de la Generalitat, bàsiques per mantenir el relat de cadascun dels socis i per visualitzar les seves àrees de poder. Cada departament decideix les seves i el sistema és opac, de manera que és complicat, fins i tot, saber quant ascendeixen. Moltes estan congelades però la Generalitat, en mans de Mariano Rajoy, segueix concedint-les. La setmana passada, per exemple, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural va obrir una línia per obtenir ajudes amb una suma de dos milions en l'àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic i fa un mes una altra de 3,5 milions per a biblioteques. A títol d'exemple, durant el 2015, aquest departament, segons el balanç del quadrienni 2011-2015, va concedir 53,1 milions d'euros en subvencions, 15,4 milions més respecte al 2014. Una de les mesures que preveu l'acord entre Junts per Catalunya i ERC és revocar la decisió de prorrogar els concerts a les escoles d'elit que segreguen per sexe, que aquest divendres va acordar atorgar el Govern de Rajoy.

En el cas que la investidura de Jordi Sànchez no prosperi, serà possiblement Jordi Turull el candidat a president. Malgrat estar acusat de rebel·lió i haver romàs un mes a la presó, res li impedeix, en principi, ser triat. En les travesses figura David Elvira per dirigir Sanitat, la conselleria que fins ara dirigia Toni Comín, l'exconseller fugit de la justícia a Brussel·les. A Economia, circulen els noms d’Albert Castellanos o Pere Aragonès, mà dreta d’Oriol Junqueras i referent d’Esquerra des de fa anys en els Pressupostos. El convergent Josep Rull tornarà a dirigir Territori i Sostenibilitat i Esther Capella, senadora d’ERC, és candidata per assumir Justícia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ