_
_
_
_
_

Barcelona, atrapada en el procés

Després de complir-se mil dies del seu mandat, Ada Colau ha acusat el xoc de la seva agenda amb la ciutat, però, sobretot, la irrupció de l'independentisme

Íñigo Domínguez
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona.Albert Garcia

Parlant al seu despatx, aquest dimecres, Ada Colau pensa en el seu principal remordiment aquests tres anys: “M'hauria agradat fer més acords polítics, que no ens hagués afectat tant el context polític català. No m'acostumo, no em resigno, al fet que la lluita de partits sigui més important que la ciutat. Que en privat et diguin una cosa, que estan d'acord amb tu, però després n'escenifiquin una altra”. Se la veu cremada pel procés, volent parlar de coses de la ciutat, però l'assumpte es cola pertot arreu. Ella mateixa el va ficar a l'Ajuntament en cedir vuit locals per a l'1-O i després trencar amb el PSC al novembre, pel seu suport al 155. Una part de la ciutat l'acusa de seguir sent activista malgrat el seu rang institucional, li retreu que desautoritzés la seva pròpia policia contra els manters, que tingui al balcó el llaç groc pels independentistes empresonats i que plantés el Rei al Mobile World Congress. El procés també ha significat dues eleccions en tres anys que aturen la gestió. La Generalitat té la majoria en quatre consorcis clau –Salut, Educació, Habitatge, Serveis Socials–. I ara, el 155. “Així i tot, estem aconseguint els objectius principals, el canvi d'agenda política. No és tan ràpid com ens pensàvem, i a la gent li costa entendre que les coses triguin”, assegura.

Enumera assoliments: multiplicar per quatre el pressupost de l'habitatge, duplicar la despesa social, ser “referent a Europa” contra la pobresa energètica i en transparència, deu escoles infantils, dentista per als més pobres, l'operador energètic públic més gran d'Espanya… “El més difícil va ser al principi, era com si hagués arribat el caos. Van posar el crit al cel per regular el turisme, deien que paralitzaríem l'economia. Ja ningú qüestiona això”. Explica que en la pugna amb els poders tradicionals hi ha hagut de tot: "Alguns bancs han entès que calia canviar coses, la Sareb i la Caixa ens han cedit pisos buits. Altres interessos sí que xoquen: es va privatitzar l'aigua de forma poc transparent i hem recollit signatures per remunicipalitzar-ne la gestió, i la companyia d'aigües, Agbar, ha interposat un recurs".

El xoc amb la ciutat i les seves inèrcies al final ha estat més fort que a Madrid, encara que Carmena va ser més mal rebuda. La patronal catalana, Foment de Treball, fa un balanç de retret: “Aquests anys hi ha hagut un excés de màrqueting per no mostrar un govern municipal a favor de l'activitat econòmica ni del diàleg amb les empreses, i això no pot ser així. Més enllà de les qüestions partidistes, legítimes, ha de ser bàsic i essencial per mantenir el bon nom de Barcelona”.

Després d'un primer any en solitari, el 2016 l'aliança amb el PSC durant 18 mesos va facilitar l'aterratge. En un moviment hàbil, Coalu va fitxar Jordi Martí, veterà socialista, com a gerent. El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va veure els frecs des de dins: “No pots posar el comptador a zero, dir que abans tot s'ha fet malament. Van parar polítiques estratègiques a mitjà termini, per repensar-ho tot. Tenien errors de prejudici, amb grans empreses, grans esdeveniments. Qüestionaven els interlocutors, tots eren sospitosos. Han rectificat, però els passa factura. No hi ha hagut transformacions rellevants per falta de diàleg”. Ell no hi veu canvis. Desigualtat? "El pla de barris s'ha executat només al 3%”. Apunta que el PSC va fer 4.000 habitatges socials en un mandat. Colau preveu acabar-ne 900.

Per al portaveu del PDeCAT, Jaume Ciurana, “les seves grans promeses són quatre fracassos: habitatge, participació, polítiques socials i turisme”. “Què no tenen tants instruments? Potser tenen raó, però llavors també en tenia Trias, l'anterior alcalde, no era només voluntat política. Un ha d'arribar a les institucions sabent que la vida és complexa. El pitjor és que aquesta aturada es notarà en els propers anys”, adverteix.

L'habitatge és amb el que més ataquen Colau. Era una de les seves prioritats, per això va fitxar Javier Burón, expert del Govern basc, que s'explica: “Estem fent més habitatges que mai i amb un punt de partida diferent. Espanya és una raresa a Europa, on el mercat públic de lloguer és molt fort, fins a un terç a Viena o Amsterdam, i aquí, l'1%. Espanya ha fet un salt en 30 anys en sanitat i educació, però l'habitatge s'ha deixat al mercat. En altres països s'hi inverteix l'1,5% del PIB. Aquí, el 0,056%. A Europa també hi ha bancs públics, i aquí no se'n pot ni parlar. En aquest context, amb pocs instruments, tenim quatre anys i estem experimentant amb tot: construir, comprar, rehabilitar, recuperar habitatge buit, ajudes. Farem 4.400 habitatges fins al 2021. I el 2019, una gran operació metropolitana de 4.500 més”.

Part de la nova agenda està en mans de Janet Sanz, regidora d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, que esgrimeix dades: "Hem guanyat al trànsit 48.000 metres quadrats d'espai públic. En turisme, si no és per l'aturada que vam donar als hotels només arribar, no sé com estaríem avui. Hem frenat Airbnb amb multes de 600.000 euros, no es donen més llicències. Hi ha el doble de quilòmetres de carril bici, de 100 a 200”. L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) és escèptica: “Òbviament hi ha hagut un canvi, però s'han quedat curts. Són menys progressistes, menys atrevits. No frenen l'impacte del turisme, segueix cremant ciutat”. Colau és conscient de la impaciència de molts dels que tenien grans expectatives: "Ho assumeixo. Entenc que amb mi siguin més exigents. Cal respondre amb honestedat i explicar, i que jutgi la ciutadania".

Respecte a un dels grans temors, la solvència, el gerent d'Hisenda, Jordi Ayala, un altre fitxatge, presumeix de bons números: “Hem demostrat no només que sabem gestionar els diners, sinó fer-ho millor. Tenim estabilitat pressupostària. Un 96% d'execució de pressupost. De cada tres euros, un va a despesa social”. Han doblat el personal d'inspecció tributària per a grans empreses i repartit les inversions. A la llista de les deu primeres, la més important és de 12 milions. "Hem aplicat un canvi de paradigma en contractació, amb criteris socials i perquè entrin més petites empreses". Assegura que a la PIMEC (patronal de petites i mitjanes empreses) estan encantats amb ells. I tenen totes les factures penjades en un web.

“Espero que la gent vegi el canvi de prioritats”, diu Colau, encara que no hi hagi un llegat a l'estil clàssic: “El nostre model no és l'obra faraònica, sinó intervencions en molts barris, demandes històriques desateses”. Cita l'extensió del metro a la Marina o la recuperació de la presó Model, encara que els paga la Generalitat. El mercat de Sant Antoni, gran obra que s'inaugurarà ara, és un projecte de fa deu anys. La veritat és que hi havia un emblema, el tramvia de la Diagonal, però està bloquejat per l'oposició... pel procés.

El vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Albert Recio, ho veu amb filosofia. “Fa anys que treballo en això i sé que qualsevol reivindicació són deu anys, mínim. Van prometre massa. El tema de l'habitatge, per exemple, és un tsunami, han fet el que han pogut. Han fet un esforç de canvi, encara que limitat, i feia falta. L'última legislatura de CiU va ser brutal. Van privatitzar-ho tot, van abandonar els barris, van aturar la inversió. El seu principal llegat va ser canviar les rajoles del passeig de Gràcia”.

La gran pregunta és quants barcelonins votaran pensant només en la gestió d'Ada Colau o en el seu paper en el procés. A les autonòmiques al Raval o Nou Barris, àrees populars, va guanyar Ciutadans. Ella ho sap: “Depèn de quan arribin les municipals, si està passant alguna cosa que ho inflama tot o hi ha tranquil·litat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Íñigo Domínguez
Es periodista en EL PAÍS desde 2015. Antes fue corresponsal en Roma para El Correo y Vocento durante casi 15 años. Es autor de Crónicas de la Mafia; su segunda parte, Paletos Salvajes; y otros dos libros de viajes y reportajes.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_