Selecciona Edició
Connecta’t

Francesc Torres, forense de si mateix al Macba

L'artista exposa 3.500 objectes del seu arxiu personal en una instal·lació

Francesc Torres després de les prestatgeries plenes d'objectes (3.500) que exposa en una instal·lació en el Macba.
Francesc Torres després de les prestatgeries plenes d'objectes (3.500) que exposa en una instal·lació en el Macba.

El forense ha de descobrir el motiu de la mort d'un cadàver llegint la informació que, per petita que sigui, en proporciona el cos mut. Alguna cosa semblat ha fet l'artista Francesc Torres (Barcelona, 1948) a partir dels milers i milers d'objectes que ha anat acumulant (“que no col·leccionant”) al llarg de la seva vida; uns objectes que han nodrit les seves instal·lacions i han acabat formant l'univers creatiu d'aquest artista que ha fet de la reflexió sobre ideologia, poder i submissió, la història i la memòria, el seu ADN. “Hi havia l'obra, l'arxiu, la biblioteca, però també la cultura material acumulada durant tota la vida, des que era petit”, explica Torres, davant de l'enorme instal·lació formada per 3.500 objectes, des de minúscules peces tallades en pinyols d'oliva amb forma d'esclops, fins a enormes figures com la d'un Cristòfor Colom agenollat que bressola un pato Donald. A més de centenars de cotxes en miniatura, màscares, encenedors que “escup el mar com si fossin fòssils”, maquetes d'avions i vaixells i restes de la Guerra Civil com cascos de soldats, bombes i, sobretot, llaunes de conserva russes, mexicanes i noruegues, les úniques que no s'oxiden perquè eren d'alumini, recuperades als escenaris de la Batalla de l'Ebre. També còmics, retallables i llibres, reproduccions d'un australopithecus, una col·lecció de segells italians amb els retrats de Mussolini i Hitler. Tot això i molt més conformen La campana hermètica. Espai per a una antropologia intransferible, que pot veure's al Macba fins a l'11 de setembre.

La instal·lació amb 3.500 objectes de Francesc Torres en el Macba.
La instal·lació amb 3.500 objectes de Francesc Torres en el Macba.

“Vaig pensar que el millor perquè aquest material no acabés dispers era crear una peça especial, en la qual tot estigués catalogat i que quedés dipositada al museu”. La instal·lació, “que representa el 80% del material acumulat”, ha estat revisada per l'artista en un procés que qualifica de “catarsi”. “Veure-ho de cop és una sensació estranya, com confrontar-te amb un retrat robot que no havies vist mai”, encara que Torres acaba reconeixent: “M'he quedat molt a gust, la veritat”.

L'ingent material s'exposa, com si fos un gabinet de curiositats del segle XVI, en cinc torres (bastides d'obra) perfectament classificat i recorre els diferents mons que han originat les obres i els textos de Torres: des de les miniatures de cotxes (amb les seves respectives caixes) i fins i tot el paper que els embolicava. “L'automoció és una de les meves passions. Encara avui el que més m'agrada és agafar un cotxe i fer quilòmetres. Són màquines que perllonguen el nostre cos com si fossin pròtesis”, explica. Fins a objectes personals com una jaqueta de pèl d'ovella que va comprar als anys seixanta; exemplars de revistes o retrats de la seva família, passant pel material de l'altre tema troncal que recorre tota la seva obra: la història, sobretot militar i la Guerra Civil. “És com una venjança, perquè per edat no la vaig poder viure, la meva família va ser represaliada pel franquisme, van tenir un protagonisme en això que narraven que els que vam venir després no vam tenir. Per això, necessito fer-la meva”. Malgrat això, Torres assegura que no tornarà a tractar més en les seves obres la guerra a Espanya. “He fet quatre exposicions sobre la Guerra Civil, però semblen moltes més. Ja he esgotat el tema”.

Col·lecció de cotxes en miniatura de Francesc Torres en el MACBA.
Col·lecció de cotxes en miniatura de Francesc Torres en el MACBA.

L'enorme instal·lació, que ocupa tota la torre de l'edifici construït per Richard Meier té quelcom d'escenogràfic. “És com el cervell de l'artista. Cada torre està connectada per una passarel·la, com si fossin neurones”, explica la comissària Antònia M. Perelló, cap de col·leccions del Macba, que ha acompanyat Torres en aquest viatge al món de l'artista.

Després de Barcelona, Vitòria i Santiago

Francesc Torres —que compta entre les seves fites ser l'únic artista que va aconseguir permís de l'autoritat portuària de Nova York per accedir el 2009 a la nau de l'aeroport Kennedy on s'emmagatzemaven les restes dels atemptats de l'11-S— inaugura al Macba la seva tercera exposició a Barcelona en menys d'un any, després de les del MNAC i l'Arts Santa Mònica.

Ja prepara una altra mostra a l'Artium de Vitòria amb obra nova i una retrospectiva al Centre d'Art Galego de Santiago (CEAG). I als Estats Units participarà en un projecte de la Universitat de Minnesota en el qual Torres serà l'únic artista que treballarà amb soldats de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan amb problemes psicològics. “M'interessa també aquesta vessant de l'art com a teràpia”, rebla l'artista.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ