Selecciona Edició
Connecta’t
Provocacions

Història de canalles

La lucidesa dels líders de la independència els impulsa a continuar mentint per tal de conservar el poder, que és el que els permetrà fer el que sempre havia fet Convergència: negocis i camanduleries

Puigdemont, en un acte a Gant.
Puigdemont, en un acte a Gant.

Sovint, molta gent em pregunta com és que els líders independentistes hagin aconseguit arrossegar quasi un cinquanta per cent (actualment ja menys) de la població. La meva resposta és sempre la mateixa: si Hitler, que era una mala bèstia, va aconseguir arrossegar tota una nació excitant l’egoisme col·lectiu amb una propaganda molt eficient, aquí als líders independentistes, que no són males bèsties, sinó simplement uns insensats, encara els és més fàcil d’arrossegar ciutadans usant el mateix mètode i, més fàcil encara, gràcies als constants errors del Partit Popular.

Però hi ha encara una altra pregunta més interessant. Si l’Estat espanyol va derrotar ETA, que tenia armes i assassinava innocents, com és que no entri al cap dels independentistes, ells que no han assassinat ningú, que l’Estat té encara més capacitat de derrotar-los? De fet, els líders de la independència saben perfectament que no se’n sortiran. I, si tot i sabent-ho, s’hi entesten, hi pot haver dues explicacions: o han enfollit, com és el cas d’en Puigdemont, o són del tot lúcids, com és el cas de la majoria dels altres. El que passa és que la seva lucidesa els impulsa a continuar mentint i enganyant la bona gent, sobretot la de les zones rurals, per tal de conservar el poder, que és el que els permetrà fer el que sempre havia fet Convergència: negocis i camanduleries.

Crec que no m’equivoco, perquè ara ja sabem quin obstacle els impedeix formar govern: és la lluita secreta entre ells per controlar els mitjans de comunicació, on tenen uns dirigents obedients gràcies a uns sous estratosfèrics. Aquests són els especialistes de la manipulació. És amb aquests mitjans que guanyen les eleccions i col·loquen parents i amiguets i continuen fent els seus negocis enarborant sempre alguna bandera com a reclam.

L’objectiu, per tant, és l’embolica que fa fort, tot i sabent, per no posar més d’un exemple, que hi ha persones que han mort (i altres que poden morir) mentre esperen poder entrar en un quiròfan. L’independentisme, per tant, també pot matar. Què esperen, doncs, per formar govern i fer que la sanitat funcioni? La resposta és fàcil: esperen saber qui es queda amb què.

Personalment, jo tinc un respecte total a totes les bones persones que porten el llacet groc. La independència és una posició del tot legítima. Però no tinc cap respecte als seus tramposos líders. Jo crec que ells no haurien de portar el llacet groc. Si volguessin ser sincers, haurien de portar dos braçals: el primer a l’esquerra amb el símbol del dòlar. I el segon a la dreta amb una creu gammada, però, com que no són nazis, no l’haurien de portar de color vermell i negre, sinó amb els colors de la bandera catalana. Fins i tot farien un cert goig. I a més a més, semblarien el que són: uns canalles.