Selecciona Edició
Connecta’t
Televisió

Berto Romero i la seva gent l’encerten

'Mira lo que has hecho' és el dibuix d’una petita tribu urbana perfectament recognoscible. No és una crònica, és una bona comèdia

Les astúcies narratives són una de les moltes virtuts de la sèrie.
Les astúcies narratives són una de les moltes virtuts de la sèrie.

Berto Romero fa, a Mira lo que has hecho, el dibuix d’una petita tribu urbana perfectament recognoscible. No és una crònica, és una bona comèdia. La foto dels personatges està una mica pujada de gramatge, n’accentua uns determinats trets, però ho fa amb una prudència intel·ligent perquè no surtin estrafets, desproporcionats. Solament, potser, li passa això al sogre, un carca infinit. En canvi, el personatge del pediatra fa una sàvia tombarella per evitar-ho, nega la seva diferència trobant tots els defectes als altres i practicant un humor negre sense misericòrdia.

'MIRA LO QUE HAS HECHO'

Berto Romero

Direcció: Carlos Therón

El Terrat

Movistar+

Primera temporada completa

La sèrie té trets autobiogràfics. El protagonista és un còmic, artista dels monòlegs. Podria recordar Louis C. K., el personatge, però amb menys acidesa. També s’ha citat molt com a font d’inspiració Catastrophe. A Mira lo que has hecho, més clarament, la parella no es riu d’allò que els passa. El somriure és de l’espectador. El fil conductor són els problemes d’una primera paternitat/maternitat que porta un bebè que plora amb una insistència desesperant. I amb aquesta excusa giravolten una sèrie de tipus magníficament definits, contemplats amb tendresa. Es fa servir la paròdia per prendre’ls el pèl, però és prou elegant perquè l’espectador es pugui reconèixer en alguna conducta. La tria dels actors i dels cameos és extraordinària, començant per la parella de Berto, Eva Ugarte. El guió és de Romero, Rafael Barceló i Enric Pardo.

Toca el rebre a tothom. Hi ha el germà funcionari i pidolaire que es presenta com la futura garantia familiar quan a l’artista les coses no li vagin igual de bé, perquè ja se sap que l’èxit és capriciós. Hi ha la parella d’amics amb un admirable repertori de consells. Sobre la “gimnàstica per a la figa” després del part (entre elles), o sobre els beneficis d’anar a treure les escombraries i fer un porret, o sobre què va bé pensar per a la masturbació en temps d’abstinència (entre ells). Sempre mirant de trobar una qualitat de vida millor.

L’ambient de la llar infantil, progre fins a dir prou, fa pensar a Berto que l’AMPA és el crim organitzat, i hi ha una mare convençuda que existeix el càncer de wi-fi. Però a casa també déu-n’hi-do. Tenen llet de civada, de coco, de soja, de poma amb plàtan, de musli, d’avellana, de calci... però no de vaca per por dels fertilitzants. Han llegit tota la bibliografia, que es demostra inútil, d’estratagemes per fer dormir el nen. Tema al qual s’afegeix tota la família amb remeis igualment inservibles (menys el de posar-li cine porno). Hi ha un youtuber absolutament ximplet....

Però on Mira lo que has hecho demostra que és una sèrie valenta, absolutament recomanable, és en les seves astúcies narratives (Carles Therón n’és el director). A l’encertada elecció del registre general, ja comentada, s’afegeix la gosadia a l’hora de barrejar recursos (com els dibuixos animats) o gèneres. No s’estalvia un tour de force admirable amb un muntatge en paral·lel de dues discussions dins de dos cotxes amb 14 anys de diferència que acaba amb els dos vehicles quasi xocant en una cantonada impossible.

Una comèdia que no té por, per exemple, d’acabar la temporada combinant la tristor de la mort, respectant el dolor de l’escena, amb una clara i còmica insinuació que els problemes de la parella, com a pare i mare, es multiplicaran (per dos). Uns problemes que, ja ens anticipa aquesta primera temporada, acabaran destrossant-la. Què hi farem.

Però ara, gaudim-ne. La primera temporada són sis episodis d’una durada no gens fatigant (25 minuts) i afortunadament El Terrat i Movistar+ ja n’han compromès una segona.