_
_
_
_
_

L’alcalde de l’Ampolla declara per no haver retirat llaços grocs abans del 21-D

Un jutge cita Francesc Arasa com a investigat per un delicte electoral

Jesús García Bueno
Arbre de la plaça de Catalunya decorat amb llaços grocs.
Arbre de la plaça de Catalunya decorat amb llaços grocs.Albert Garcia (EL PAÍS)

L'alcalde de l'Ampolla (Baix Ebre) declararà dilluns com a investigat per no haver retirat tots els llaços grocs que van aparèixer al municipi durant la campanya per a les eleccions autonòmiques del 21 de desembre. Un jutge ha citat Francesc Arasa (alcalde per l'extinta Convergència i Unió) per un delicte de propaganda electoral després que la Junta Electoral detectés la presència de llaços grocs —en solidaritat amb els exconsellers del Govern empresonats— als carrers del municipi, malgrat que havia donat a Arasa l'ordre d'eliminar-los.

El 28 de novembre, la Junta Electoral de Tortosa va demanar a diversos alcaldes de la zona la "retirada immediata" de "símbols, emblemes o altres elements (estelades, pancartes, llaços grocs) que poguessin comprometre la neutralitat institucional". Per ordre de la junta, els Mossos d'Esquadra van fer inspeccions a la via pública. En el cas de l'Ampolla, van comprovar que hi havia cartells a favor de la llibertat dels presos polítics i dels Jordis —l'expresident d'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart— en alguns fanals, aparcaments i parades d'autobús, però no en dependències públiques.

Amb aquest informe policial a la mà, la Junta va citar Arasa i li va donar 48 hores per retirar tots els "símbols, emblemes o altres elements partidistes". L'alcalde va manifestar allà mateix que ho considerava "exagerat", però que acceptava la decisió. L'endemà, 5 de desembre, va signar un decret d'alcaldia i va ordenar a la brigada municipal la "neteja i retirada" de tots aquests elements. També va ordenar a la policia local que comprovés que s'havien fet els treballs.

Les comprovacions dels Mossos van seguir en els dies següents, ja en plena campanya electoral. La policia autonòmica va comprovar llavors que havien aparegut llaços grocs al lateral de les vies del tren i, també, pintades amb aquests mateixos llaços grocs en un camí lateral i un túnel que discorren per sota de l'autopista AP-7. Els agents van trucar a l'alcalde per recordar-li l'ordre de la Junta, que va donar 24 hores per retirar-los. L'alcalde, no obstant això, va al·legar que aquests espais no eren de titularitat municipal, sinó d'Adif —en el cas del tren— i de Foment, en el cas de la carretera.

La Junta Electoral va veure indicis de delicte en el comportament de l'alcalde i va portar el cas als tribunals. El jutjat d'instrucció número 2 de Tortosa va veure indicis d'un delicte tipificat en l'article 144 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG). L'article castiga amb penes de tres mesos a un any de presó (o el pagament d'una multa) a qui, entre altres coses, "infringeixi les normes en matèria de cartells electorals i espais que hi estan reservats".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_