Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament ajorna ‘sine die’ el ple d’investidura de Jordi Sànchez

El Tribunal Suprem nega el permís al candidat de Junts per Catalunya per acudir al ple

Jordi Sànchez a la seva entrada a l'Audiència Nacional l'octubre del 2017.
Jordi Sànchez a la seva entrada a l'Audiència Nacional l'octubre del 2017. AFP

El president del Parlament, Roger Torrent, ha ajornat sine die el ple d'investidura del candidat Jordi Sànchez, després que la defensa de l'empresonat li hagi comunicat que presentarà una demanda dilluns vinent, 12 de març, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). "La demanda de mesures cautelars davant el TEDH està reservada per a casos específics en els quals es pot produir un dany irreparable", ha al·legat Torrent.

Segons ha indicat el president del Parlament, "en aquest cas, es podria vulnerar el dret a la participació política de Sànchez, mentre que és diputat electe i pot ser triat president si així ho decideix la majoria". El ple estava convocat per dilluns que ve dia 12 però aquest mateix divendres el jutge Pablo Llarena ha denegat la llibertat sol·licitada per l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, així com els permisos extraordinaris per poder acudir al Parlament de Catalunya a l'acte d'investidura previst per dilluns que ve. El magistrat ha basat la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, en posar en relleu que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d'actuacions legislatives i executives "clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en el nostre ordenament jurídic, la qual cosa es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha estat exclosa i segueix recolzant-se".

Els lletrats del Parlament ja van concloure quan van estudiar la candidatura de Carles Puigdemont que el candidat ha d'assistir al ple d'investidura, la mateixa conclusió a la qual va arribar després el Tribunal Constitucional. Amb aquesta premissa, la interlocutòria dictada aquest divendres pel jutge Pablo Llarena tanca la porta a la proposta de Junts per Catalunya i ERC perquè dilluns que ve es pugui investir Jordi Sànchez.

La decisió del jutge era l'esperada, encara que hi havia dubtes sobre com argumentaria que s'impedeixi a un imputat que encara no està processat exercir el seu dret de representació. L'instructor admet que l'article 23.1 de la Constitució reconeix el dret a participar en els assumptes públics, però recorda que aquesta facultat es pot limitar si existeixen raons "constitucionalment legítimes" i considera que, en aquest cas, n'hi ha.

Llarena, que ha rebutjat tant la petició d'excarceració de Sànchez com el permís temporal per anar al ple d'investidura, sosté que permetre a l'expresident de l'ANC acudir a la Cambra per ser investit "no suposa sinó afavorir la reiteració delictiva que tracta de conjurar-se" i recorda que el pla de ruptura unilateral que es va seguir en l'anterior legislatura encara té adeptes a Junts per Catalunya, la llista en la qual Sànchez va concórrer com a número dos. Que l'expresident de l'ANC sigui el candidat a la investidura reforça encara més el risc de reincidència, afirma Llarena, perquè els delictes que s'estan investigant es van desplegar precisament des del Govern i des del Parlament, les dues institucions a les quals pretén accedir Sànchez.

En una interlocutòria de 26 pàgines, l'instructor afirma a més que la seva decisió no vulnera el dret dels electors al fet que la seva representació política sigui assumida per l'expresident de l'ANC per diverses raons. La primera, perquè afecta un candidat que ja era a la presó quan es va integrar a la llista electoral i que, a més, afegeix Llarena, en aquell moment "no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama".

El jutge destaca, així mateix que la candidatura de Junts per Catalunya presenta altres integrants "en els quals no s'aprecien els riscos" del cas de Sànchez. Finalment, el jutge argumenta que no està privant a l'expresident de l'ANC de poder participar en el Parlament mitjançant la delegació del vot.

La defensa de Sánchez havia al·legat el precedent de Juan Carlos Yoldi, el pres d'ETA al que Herri Batasuna va presentar com a candidat a lehendakari el 1987 i que sí que va poder assistir a una sessió d'investidura en la qual no va sortir escollit. Llarena considera que totes dues situacions no són equiparables perquè Yoldi estava acusat de pertinença a banda armada i acudir al Parlament basc no implicava un risc de reiteració delictiva, sinó de fugida, pel que es va establir un dispositiu de seguretat. No obstant això, en el cas de Sànchez una conducció vigilada no garanteix un trasllat segur, "menys encara en qui ha emprat el seu lideratge a desbordar i sobrepassar la força que un Estat democràtic pot aplicar per a l'observança de la llei".

Llarena ha dictat la seva decisió sense esperar als escrits de les acusacions. La Fiscalia el va presentar una hora abans que el jutge dictés la interlocutòria i coincideix en essència amb els arguments de l'instructor. El ministeri públic li demana que no accedeixi a la sol·licitud de Sànchez perquè existeix un "extraordinari risc de reiteració delictiva" que es reforça amb l'acord entre PDeCAT i ERC conegut aquest dijous en el qual ofereixen a la CUP un "procés constituent" i una altra nova consulta.

L'oposició del fiscal a deixar sortir de forma temporal a Sànchez per acudir al ple d'investidura es basa en la gravetat dels delictes de rebel·lió i sedició que se li atribueixen a l'expresident de l'ANC i del que s'han acumulat "noves i importants evidències" relatives sobretot a l'existència de violència i d'altres elements "directament imputables" a Sànchez.

La Fiscalia, a més, considera que el risc de reiteració delictiva (decisiu per valorar la presó preventiva) és "extraordinari" i que aquest s'ha reforçat per l'acord entre els dos principals partits independentistes difós aquest dijous.

En el seu escrit, de 32 pàgines, la Fiscalia considera que els indicis contra Sànchez s'han incrementat a mesura que ha avançat la instrucció de la causa. A les proves ja conegudes, se'n sumen d'altres recopilades per la Guàrdia Civil, com l'agenda intervinguda a Josep Maria Jové, ex-número dos de la Conselleria d'Economia, que, segons el fiscal, evidencia no només la reunió dels partits independentistes amb les assemblees ANC (de la qual Sànchez era president) i Òmnium, sinó que els responsables polítics consideraven la mobilització ciutadana “com un element estratègic per aconseguir la independència”. El ministeri públic al·ludeix també a les “múltiples” convocatòries que es van fer des de l'ANC perquè els ciutadans anessin a mobilitzacions “orientades a dificultar la celebració del referèndum” o fins i tot donant pautes de com s'havien d'ocupar els centres de votació la matinada de l'1 d'octubre per impedir que la policia complís l'ordre judicial d'evitar la consulta.

Crítiques nacionalistes

Josep Costa, vicepresident de la Mesa del Parlament, ha criticat la decisió del jutge, que "està usurpant les funcions de la Cambra": "Ser president de la Generalitat si ets independentista pot ser constitutiu de delicte. Prou. Els jutges que facin la seva feina, que l'elecció del govern correspon al poble". "Ha arribat l'hora que el Parlament, no un particular, un grup o un diputat, exerceixi totes les accions pertinents (incloses les penals) per posar fi a la intromissió il·legítima dels jutges en el seu àmbit de sobirania, que inclou investir president d'acord amb el mandat popular”.

El diputat de Junts per Catalunya Quim Torra, també ha criticat la situació en el seu compte de Twitter: "La sobirania del poble de Catalunya rau en el Parlament de Catalunya i no en mans dels jutges espanyols".

El president del Parlament, Roger Torrent, ja va anunciar que s'esgotarien totes les vies per defensar els drets dels diputats i la sobirania de la Cambra. En aquest sentit, ja va apuntar que es recorrerà a Europa, al Tribunal Europeu de Drets Humans, per defensar els drets de participació política de Jordi Sànchez.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >