_
_
_
_
_

Sant Jordi, dia d’assassinats

Màrius Serra recrea en to paròdic el món editorial català a ‘La novel·la de Sant Jordi’, inici d'una sèrie detectivesca

Carles Geli
Màrius Serra sostenint 'La novel·la de Sant Jordi'.
Màrius Serra sostenint 'La novel·la de Sant Jordi'.MASSIMILIANO MINOCRI

“És Sant Jordi i l’assassí encara dorm”. Així de contundent arrenca Màrius Serra la seva última obra, un joc dins d'un joc que comença des del títol mateix —La novel·la de Sant Jordi (Àmsterdam)— i que pretén ser un noir en to paròdic sobre el món editorial i la Diada. L'animus iocandi del conegut enigmista sembla infinit: el mateix Màrius Serra presenta durant la mítica jornada el seu nou llibre, una novel·la negra on cinc poetes amb ànims de venjança es dediquen a liquidar escriptors famosos seguint les pautes d'un misteriós joc sense regles. En una enèsima pirueta, el Serra real fa que tota la trama de la novel·la sigui investigada pel millor expert i creador de jocs de taula de Catalunya, Oriol Comas i Coma, que també l'ha assessorat, per la qual cosa Comas es converteix d'alguna manera en autor i personatge alhora.

Sense dissimular gaire, Serra ha anat deixant anar tant noms reals de crítics i autors com personatges en els quals és fàcil trobar el referent, com és el cas de l'escriptor de best-seller espiritual Paulo Cenoura (pastanaga en portuguès), o el d'un conglomerat editorial català batejat com a Grup 69. En qualsevol cas, està reflectida tota la cadena del llibre, des de l'editor fins als gabinets de premsa, passant per la histèria dels mitjans de comunicació durant aquesta jornada, amb les seves principals estrelles al capdavant.

Per filar-ho tot, Serra ha utilitzat “la novel·la negra i l'enigma: m'he apropat al gènere policíac amb la màxima humilitat perquè, si es vol fer mínimament bé, és d'una gran dificultat”, admet. També ha jugat amb el temps: “La narrativa consisteix a domesticar el temps: l'acció es desenvolupa en un sol dia, el de la festa del llibre, i en capítols molt breus que busquen el punt d'angoixa i estrès que té per al món editorial la Diada mateixa”. Voler que l'obra transcorri en l'actualitat li ha comportat a Serra dificultats complementàries, que ha resolt amb els seus 30 anys d'ofici: “Vaig treure allò del 2018 i tot el que feia referència a l'atemptat de l'agost passat a la Rambla o als fets de l'1-O o que no hi hagi avui conseller de Cultura, i ho vaig introduir en la novel·la que escriu Màrius Serra en la ficció; uns fets que ningú es creu, per cert”, diu l'autor real.

En qualsevol cas, la raó del llibre és el joc, entès com “una manera de fer també cultura i relacionar-se amb el món”. Serra va encarregar al seu amic Comas (que va conèixer l'abril del 1990 durant la primera convocatòria de l'adaptació de l'Scrabble al català), que creés dos jocs específicament per a la novel·la. “Els inventors de jocs som creadors invisibles”, afirma Comas, que, entre altres recursos, ha utilitzat l'Eleusis, el joc paradigmàtic d'un dels grans genis del sector, el desconegut nord-americà Robert Abbott. “És el meu passatemps preferit, hi jugo des de fa 15 anys una vegada al mes, en partides que duren entre set i vuit hores”, reconeix. A l'Eleusis, un jugador inventa un codi pel qual s'ha d'anar dipositant les cartes: col·locar-les o descartar-les ha de portar els participants a endevinar el codi. A l'Eleusis juguen, a partir de portades de llibres, els poetes que aniran assassinant novel·listes. Curiosament, tots seran autors de best-sellers.

Però aquesta no és l'única dissecció satírica sobre el sector que Serra fa en el llibre, encara que totes es poden resumir en una: l'egocentrisme dels escriptors. “La pugna per la llista dels més venuts, per exemple, és una mostra perquè, en realitat, no signifiquen més que el 7% de les vendes de tot l'any”, afirma. L'altre gran damnificat és el gènere de l'autoficció, omnipresent en els últims anys. “Ha estat gairebé un monotema, una moda literària en la qual d'alguna manera hi vaig caure jo també, amb Quiet, el 2009; aquesta obra és una gran paròdia del gènere”.

Amb La novel·la de Sant Jordi (la mateixa ironia que va utilitzar Sergi Pàmies amb La gran novel·la sobre Barcelona), Serra, que ha publicat bona part de la seva obra al Grup 62, ha canviat d'editorial. “Aquesta novel·la no la veia publicada en un gran grup; vaig sempre llibre per llibre, no implica que ara salti definitivament d'editorial, tot i que em sento en sintonia amb aquest segell i el seu grup, Som Ara Llibres: estic encantat que hagin decidit esborrar la pàgina 155 d'aquest llibre i de tots els que llancin fins que es retiri l'aplicació d'aquest article de la Constitució a Catalunya”, va aclarir, en contraposició amb l'actitud de Planeta davant del procés, que va traslladar la seva seu fiscal.

En qualsevol cas, Serra anuncia ja que aquesta és l'inici d'una sèrie on Comas es consolida com un investigador particular. Juganer, sens dubte.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_