Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona recorda els bombardejos amb una exposició, un llibre i un ‘mapping’

L'Ajuntament programa activitats sobre els atacs de fa 80 anys dirigides a les escoles de primària i secundària

El 'mapping' 'L'arbre de la memòria' es projectarà a la façana de l'Ajuntament per recordar els bombardejos de la guerra.
El 'mapping' 'L'arbre de la memòria' es projectarà a la façana de l'Ajuntament per recordar els bombardejos de la guerra.

En 40 hores i 55 minuts entre els dies 16 i 18 de març del 1938 van caure sobre Barcelona 44.960 quilos de bombes –d'entre 20 i 250 quilos– des de 3.800 i 6.000 metres d'altitud. Les van llançar aparells de l'aviació de Mussolini –Savoia-Marchetti SM81 Pipistrello, Bombardamento Notturmo/SM79 Sparvieri i Bombardamento Veloce– i van matar 551 persones, en van ferir 1.151, van destruir totalment o parcialment 172 edificis i van quedar afectats 273 més, segons les dades de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona i altres fonts. Un mapa d'aquests bombardejos, que conserva l'Oficina Històrica d'Aeronàutica Militar d'Itàlia, situa les zones que van rebre més impactes: Ciutat Vella, el centre de l'Eixample, una altra àrea més propera a la plaça d'Espanya, les bateries antiaèries i el districte de Sant Andreu. No van ser els únics bombardejos de l'aviació italiana per facilitar l'ofensiva franquista. De fet, al gener ja van deixar caure bombes al Poblenou, la Barceloneta, Sant Andreu, Can Tunis, el Gòtic, el Raval, l’Eixample, el Guinardó i el port.

“En certa manera es podria qualificar de terrorisme massiu des de l'aire sobre la població indefensa, una cosa que, per desgràcia, segueix passant ara a altres llocs del món”, ha definit Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, en la presentació d'una bateria d'activitats programades pel Consistori per recordar els atacs d'aquells tres dies de març, els més cruels que ha patit la capital catalana. Barcelona bombardejada 1936-1939.Volem la pau, no l’oblit és el nom genèric del programa, que arrenca amb la instal·lació artística L’arbre de la memòria en forma de mapping en 3D amb llum –en blanc i negre– i so. El mapping, dissenyat per Xavi Bové –i comissariat per Daniela Aronica–, no reflectirà a la façana de l'Ajuntament bombes que caiguin del cel o destrucció, sinó que serà un arbre que emergirà de la terra i es projectarà sobre el cel de Barcelona. “Es tracta d'una cosa més conceptual, més sòbria”, ha explicat Bové. Una veu en off s'encarregarà de contextualitzar el que es veurà en un espectacle que durarà uns 10 minuts i es podrà veure els dies 16,17 i 18 diverses vegades a partir de les set de la tarda. Sense música, només veus de dones, homes i nens.

“És èticament bo i culturalment necessari recordar el que va passar”, ha apuntat Ricard Vinyes, comissionat de Memòria de l'Ajuntament, convençut que el coneixement del que va succeir durant la Guerra Civil és efectiu per tenir una idea de quins són els efectes de la destrucció. Sobre aquest concepte girarà l'exposició Una infància sota les bombes, pensada com una acció de divulgació sobre la vivència de nens i nenes que van patir els atacs aeris. Comissariada per l'historiador Jordi Guixé, es podrà veure al Born des del juliol fins al desembre d'aquest any. El contingut de la mostra que prendrà forma de dossier pedagògic i es posarà a la disposició d'escoles de primària i secundària.

També en el marc del 80è aniversari dels bombardejos, al setembre s'editarà Barcelona, topografia de la destrucció, un llibre editat per la Fundació Pi i Sunyer i escrit per Mireia Capdevila i Laia Arañó. Es tracta d'un treball de recerca en arxius municipals que detallarà els punts de l'impacte de les bombes. L'Ajuntament està enllestint un inventari per documentar els més de 1.300 refugis antiaeris localitzats a Barcelona, tot i que no es pronuncia sobre la possibilitat d'obrir-ne alguns a visites.  Actualment es pot accedir a dos, el de la falda de Montjuïc i el de la plaça del Diamant, a Gràcia. Per recordar l'atac d'aquests dies fa 80 anys es col·locaran senyalitzacions a diversos punts de la ciutat, com ja es va fer a l'Escola del Mar de la Barceloneta, que va quedar completament destruïda el 7 de gener del 1938.