Selecciona Edició
Connecta’t

El pla per a les Tres Xemeneies del Besòs preveu 1.700 pisos en edificis de fins a 15 plantes

La Plataforma per a la conservació de l’espai considera que l’edificabilitat és excessiva

Els tres xemeneies de Sant Adrià.
Els tres xemeneies de Sant Adrià.

El primer esborrany del Pla director urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies, entre Sant Adrià del Besòs i Badalona, preveu la construcció de 1.719 pisos en edificis de fins a 15 plantes. Així figura al document d’objectius i propòsits generals que ha redactat el Departament de Territori de la Generalitat i que la Plataforma per a la conservació de les Tres Xemeneies –prevista al tràmit ambiental del pla– va presentar en una jornada d’informació la setmana passada. El document fixa un total de sostre (metres quadrats construïts) de gairebé 330.000 metres quadrats, en els quals, com ja va deixar clar el Govern català fa just un any, prevaldrà l’activitat econòmica: l’ús residencial tindrà un 47% de l’edificabilitat, i l’econòmic, un 53% (inclou oficines, comerç i hotels).

L’esborrany especifica que entre els 1.719 habitatges hi haurà d’haver pisos de protecció, però no fixa en quin percentatge. Els mapes del primer dibuix del futur planejament situen tots els edificis d’habitatge a la part superior de l’àmbit, a tocar de les vies del tren. Mostren quatre edificis mixtos entre l’ús residencial i el comercial. En tots els casos preveuen una estructura horitzontal de tres plantes per a les oficines i botigues, i al damunt, torres d’entre vuit i 13 plantes, que serien per a ús d’habitatge o hoteler. Aquesta estructura recorda l’existent en alguns edificis de Diagonal Mar, a Barcelona, que també tenen una primera altura comuna de la qual sobresurten torres.

El dibuix del PDU preveu també un gran edifici de 19.000 metres quadrats en tres plantes –l’únic que se situa al terme municipal de Badalona– per a ús comercial. Sense més especificació en la documentació, la Plataforma apunta que podria ser un centre comercial. El planejament es completa amb quatre àrees per a equipaments. Una és la del poliesportiu ja existent, en una altra s’aixequen les Tres Xemeneies i la sala de turbines; i les altres dues no estan especificades. La resta del sòl seran zones verdes (125.000 metres quadrats).

Per les seves dimensions, el planejament de les 28 hectàrees que envolten l’antiga central elèctrica d’Endesa –ara qualificat bàsicament com a industrial–, l’està tramitant la Generalitat. Els PDU són instruments per definir al detall els usos de grans terrenys. En aquest cas, els propietaris del terreny són el Consell Comarcal i Sant Adrià (30,8%), el Banco Santander (26,7%) i Endesa (42,4%).

El conjunt va ser indultat després de la declaració de Bé Cultural d’Interès Local per part de l’Ajuntament de Sant Adrià. Tant aquest municipi com Badalona van aprovar delegar-ne la tramitació, en la qual també participa el Consorci del Besòs (també hi és Barcelona). Aquest dibuix, que serà l’embrió del planejament definitiu, arriba després de dos intents més. Un primer signat el 2010 per l’agència Barcelona Regional i un altre del 2016, que va redactar Sebastià Jornet.

El document d’objectius, tal com va explicar la Plataforma, especifica que els condicionants del pla són millorar la permeabilitat de l’àmbit, el desviament del col·lector, la recuperació i l’estabilització de la platja, la prolongació del tramvia, la construcció d’un passeig marítim i la integració de la subestació elèctrica, que encara està en funcionament entre les Tres Xemeneies i les vies.

El portaveu de la Plataforma, Roger Hoyos, considera que l’edificabilitat prevista, de més del 5,7%, és excessiva: “Una exageració”. La compara amb la de l’Eixample de Barcelona (a l’entorn del 4%) o dels nous barris aixecats a la zona (l’Estrella, Sant Crist o la Catalana, d’entre el 3,4% i el 5,3%). “Suposaria un increment de veïns de 4.300 persones, un 12% més que la població actual de Sant Adrià”, lamenta, a més de l’augment de la demanda de serveis (sanitaris, educatius, sanejament, etc.). Respecte a l’activitat econòmica, la Plataforma subratlla que hi hauria 900 residents temporals (als hotels) i els treballadors de les oficines, amb la mobilitat que generarien. En global, “una pressió” que no veuen clara. A més, es pregunten qui pagaria els condicionants del sector o quina inversió pública hi hauria.

La Plataforma també critica com s’està fent el procés participatiu per urbanitzar aquest sector. Però fonts de la Generalitat recorden que el procés participatiu no començarà fins que s’iniciï l’exposició pública. Sobre quin seria el seu desig sobre l’ús de l’àmbit, el portaveu de la Plataforma respon: “L’expropiació o permuta als propietaris, a preu de sòl industrial, i que es destinés a equipaments i zones verdes”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ