Selecciona Edició
Connecta’t

Els papers que els Mossos volien cremar compliquen el futur de Trapero i Sànchez

Els documents recuperats a la incineradora proven la col·laboració de la policia catalana amb el procés

Imatge d'arxiu del major Josep Luís Trapero, excap dels Mossos.
Imatge d'arxiu del major Josep Luís Trapero, excap dels Mossos.

Els documents que els Mossos d'Esquadra pretenien cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) contenien informació altament comprometedora per al cos policial autonòmic i agreugen la situació judicial del seu anterior cap, Josep Lluís Trapero, i dels líders de les entitats sobiranistes ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els papers reforcen els indicis que ja existien de la col·laboració de la policia de la Generalitat amb l'independentisme i treuen a la llum una suposada trama d'espionatge.

El 26 d'octubre, el dia abans que el Parlament proclamés la independència de Catalunya, agents del Cos Nacional de Policia van interceptar una furgoneta i dos turismes camuflats amb 36 caixes plenes de papers que els Mossos pretenien destruir. La Brigada Provincial d'Informació de la Policia Nacional a Barcelona va trigar un mes i mig a ordenar i analitzar la documentació. El passat 15 de desembre va remetre a la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela un informe –que va avançar El Periódico– amb les principals conclusions sobre els papers examinats. El dossier, de 400 pàgines, forma part del sumari per sedició contra Trapero, i una part, la dedicada al Cesicat, l'embrió de serveis d'intel·ligència de la hipotètica república catalana, s'ha enviat al Tribunal Superior de Catalunya.

Un dels capítols de l'informe es dedica als aldarulls del 20 de setembre, quan milers de persones, convocades per l'ANC i Òmnium, van intentar impedir els escorcolls de la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia en el marc de l'operació Anubis contra els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Els papers dels Mossos recullen les converses que van mantenir amb els líders de les entitats sobiranistes, que els agents autonòmics reconeixen com els dirigents de la concentració. Per justificar la seva inacció, malgrat que alguns manifestants van destrossar sis vehicles de la Guàrdia Civil, els Mossos presentaven en tot moment la mobilització com a pacífica.

No obstant això, els documents dels Mossos relaten que alguns dels seus agents de paisà van ser atacats amb llançament d'objectes quan els confonien amb guàrdies civils, la qual cosa evidencia que no tot va ser pacífic en aquesta concentració. Els Mossos van demanar a Anna Simó, dirigent d'ERC i llavors secretària de la Mesa del Parlament, que intervingués per permetre un passadís perquè la Guàrdia Civil pogués fer la seva feina, i aquesta, segons els agents, els va contestar que “estava clar que la massa no permetria que ningú sortís de l'edifici”. A més, Cuixart, Sànchez i Xavier Vidal, també dirigent de l'ANC, van manifestar als Mossos “que en cap moment demanarien a la gent res que signifiqués facilitar la feina a la Guàrdia Civil”, segons els papers de la incineradora.

El Parlament rebutja una comissió d’investigació per un “defecte de forma”

Camilo S. Baquero

La Mesa del Parlament ha rebutjat aquest matí una petició de Ciutadans per obrir una comissió d'investigació que abordi la suposada col·laboració dels Mossos d'Esquadra i l'independentisme i el presumpte espionatge a periodistes i polítics. La majoria independentista a l'òrgan de la Cambra ha frenat la proposta en considerar que té un defecte de forma. "Els partits independentistes es volen agafar a qualsevol cosa per parar-la. Ens sorprèn l'abstenció dels socialistes", ha criticat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas.

El PP, per la seva banda, s'ha ofert a treballar conjuntament amb Ciutadans per assegurar que el tràmit de petició de la investigació tingui un bon resultat i així pugui tirar endavant. Els populars han qualificat la petició del partit taronja de "precipitada". "Si la petició no és correcta, la comissió serà bloquejada, com ja va passar amb la de Santi Vidal. A més, com que és un tema ja judicialitzat, algunes persones no podran donar informacions valuoses", ha recordat el portaveu popular Alejandro Fernández. El diputat del PP ha fet una comparació amb la Stasi.

La Mesa i els socialistes han posat sobre la taula que la proposta feta per Ciutadans no tenia un pla de treball de com hauria d'anar la comissió d'investigació. La formació taronja considera que avui només s'havia d'abordar l'admissió a tràmit i que el pla de treball s'ha de pactar quan s'aprova l'acord per crear la comissió.

La Policia Nacional cita sis documents dels Mossos que assenyalen que Sànchez i Cuixart van ser convidats a participar a totes les reunions que els comandaments dels Mossos mantenien amb els de la Guàrdia Civil i els demanaven la seva opinió sobre qüestions operatives. Aquests papers revelen, a més, que Teresa Laplana, intendent dels Mossos al barri de l'Eixample, aquell dia “va traslladar informació sensible” en diverses ocasions als líders sobiranistes, com l'arribada dels detinguts, la fi dels escorcolls o la sortida de la lletrada de l'Administració de Justícia que dirigia l'escorcoll per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

Els Mossos van intentar fer desaparèixer documentació que corrobora la seva inacció en el referèndum de l'1 d'octubre i en les jornades prèvies de la campanya. La Policia va aconseguir salvar 131 impresos que van emplenar a diversos col·legis de tot Catalunya. La immensa majoria revela que ni es van impedir les votacions, ni es va tancar el centre —o es va fer prop de les vuit del vespre—, ni es van demanar reforços a altres unitats per fer-ho. Només en molt pocs casos, els agents van arribar a identificar els membres de les meses electorals o de les persones que hi havia a la porta per impedir la seva actuació.

Durant la campanya del referèndum, també prohibida pels jutges, els Mossos portaven unes instruccions per elaborar les actes que s'havien de remetre a la Fiscalia sobre aquests actes públics. Aquestes actes assenyalaven que els agents acudien a aquestes mobilitzacions amb “l'objectiu” de “garantir el desenvolupament normal de l'acte”. Alguns agents van fer notar als seus caps que el que la Fiscalia esperava d'ells era “precisament el contrari”, és a dir, que impedissin els actes. Dels 31 actes als quals van acudir els Mossos el 18 de setembre, només en tres en van requisar material.

Entre els papers salvats del foc es troben almenys cinc comunicacions dels dies 30 de setembre i 1 d'octubre, en les quals els responsables dels Mossos reclamen a les patrulles que informin “a través del xat” —via no reglamentària— de la presència i els moviments de policies i guàrdies civils. “Sembla ser que del vaixell Piolín estan sortint totes les furgos de CNP i GC”, informava un tal Xavi Sánchez als seus superiors.

Les actuacions dels Mossos s'emmarquen en “una manifesta tasca de suport a l'execució del full de ruta de l'independentisme, controlant tots aquells col·lectius, persones i activitats que s'hi oposaven”, conclou la Policia.

Espionatge a opositors i periodistes

Després de detallar els documents recuperats on es fa referència a l'espionatge il·legal dels Mossos a diferents personalitats, l'informe policial destaca que bona part van ser elaborats per agents de la Comissaria d'Informació de la policia catalana. El document policial destaca que aquest departament depenia “directament” del comissari Manel Castellví i que estava “sota les ordres directes” del llavors màxim responsable del cos, el major Josep Lluís Trapero.

L'informe assenyala que les víctimes d'aquestes activitats d'espionatge van ser “partits polítics, activistes polítics, personatges públics o privats, entitats i plataformes perfectament constituïdes, tots ells de marcat perfil ‘unionista’ o ‘constitucionalista’, que, com tot sembla indicar, la Generalitat de Catalunya volia tenir perfectament controlats”. Els policies conclouen que el Govern va crear un “autèntic departament d'espionatge il·legal” contra “personatges contraris al procés de secessió” a través del Cesicat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >