Selecciona Edició
Connecta’t

Les adopcions cauen al nivell més baix en 20 anys

Més de 1.000 famílies estan esperant tenir un fill per aquesta via a Catalunya

Una família d'acollida amb el seu fill adoptiu.
Una família d'acollida amb el seu fill adoptiu.

Las adopcions de menors a Catalunya registren les xifres més baixes de les últimes dues dècades. Les traves burocràtiques, el cost i la gran quantitat d’exigències plantejades per països que, tradicionalment, eren proclius a facilitar l’adopció, han fet caure en picat l’estadística. L’Institut Català de l’Acollida i l’Adopció (ICAA) apunta que el descens “hauria de ser una bona notícia”, però admet que hi ha més de 1.000 famílies esperant poder adoptar.

Hi ha dues vies possibles per adoptar un nen: recórrer a l’adopció internacional o a la nacional. Tots dos canals estan igual de saturats, però no sempre ha anat així. El 2004 van arribar a Catalunya 1.562 nens adoptats. Procedien de països estrangers, sobretot de Rússia i la Xina. L’any passat, el registre es va aturar en les 153. Són 14 nens més que els que es van adoptar el 2016 i representa el primer increment de les adopcions internacionals en els darrers tretze anys.

“No és significatiu”, valora Agnès Russiñol, directora general de l’ICAA. Russiñol assenyala que la tendència a la baixa és “evident”. I la celebra: “L’adopció sempre és l’última oportunitat per a un nen, suposa trencar tots els llaços amb la seva família biològica”.

En els últims vint anys han arribat a Catalunya 16.000 menors en adopció. La majoria ho van fer entre el 2001 i el 2006. “No era normal”, diu Russiñol. Opina que el sistema s’ha anat reajustant i que “difícilment” es tornaran a depassar les 200 adopcions anuals. Segons l’ICAA, a Catalunya hi ha 479 famílies que han superat el primer filtre del procés, obtenir el certificat d’idoneïtat, i estan esperant poder adoptar un menor estranger.

“Cal anteposar sempre el dret del nen o de la nena a viure millor i per això en les adopcions impera el principi de subsidiarietat”, explica. És a dir, es fan mans i mànigues perquè el menor es quedi amb la seva família biològica i, en detriment, amb una altra família del seu mateix país. Creuar la frontera sempre és l’últim recurs.

Des del 2007 fins avui diversos països han reformulat el seu sistema de protecció dels nens. Això ha suposat, en molts casos, l’optimització de l’atenció al menor però, també, més entrebancs i requisits més exigents per canalitzar les adopcions. “Abans, en nou mesos podies adoptar una nena a la Xina, ara es triga aproximadament uns deu anys”, detalla la directora general de l’ICAA. Més paperassa i terminis més llargs han derivat en un factor que desmotiva moltes famílies. A això se sumen els efectes de la crisi econòmica. Cada país posa les seves regles i fixa les seves taxes però tramitar una adopció internacional suposa, segons l’ICAA, una despesa d’entre 12.000 i 40.000 euros.

En les adopcions nacionals, és a dir, de menors nascuts a Catalunya i que per causes de força major són apartats de les seves famílies i entren als canals de l’adopció, es dona una desacceleració semblant. Mai s’han adoptat més de 156 menors en un any, va ser el 2008, però els 62 de l’any passat són la xifra més baixa en 20 anys. No obstant això, l’estadística no mostra tants alts i baixos amb l’adopció internacional. Les 161 sol·licituds registrades el 2017 per adoptar menors catalans són el nivell més baix des del 2001.

El 2011 va marcar un punt d’inflexió. El nombre de famílies que estaven en la llista d’espera d’assignació d’un nen tutelat per la Generalitat va superar, en més de tres vegades, el nombre dels nens acollits durant l’any anterior (el 2010 en van ser 121). Això va motivar que se suspenguessin, transitòriament, els processos de valoració de les sol·licituds d’adopció de nens tutelats a Catalunya, per evitar que es desvirtués el procés de valoració pel pas del temps.

Des del juliol del 2011, les famílies que volen adoptar un nen tutelat per la Generalitat poden presentar la seva sol·licitud davant l’ICAA, però no se’n fa la valoració. Entre el 2011 i el 2017, el nombre de famílies declarades idònies per adoptar i que esperaven assignació va caure de 900 a 100. Algunes, la minoria, van acabar adoptant un nen però moltes d’altres van decidir, de manera voluntària, tancar el seu expedient. Un cop oxigenades les taules d’avaluació, l’ICAA tracta de reprendre l’examen de les sol·licituds acumulades entre el 2011 i el 2017. Hi ha gairebé 700 famílies esperant a ser valorades.

Temps d’espera: cinc anys

L’any passat es van tramitar 270 sol·licituds per adoptar un menor estranger. És un 10% de les gairebé 3.000 anuals que es cursaven entre el 2003 i el 2006. Segons dades del Departament de Treball, Benestar Social i Famílies el temps d’espera d’una família catalana per poder adoptar un nen foraster és d’entre quatre i cinc anys. Rússia i Bulgària figuren entre els països europeus que més agiliten les adopcions però, per procedència, el país d’on més menors arriben és el Vietnam.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >