Selecciona Edició
Connecta’t

El milionari pacte secret que va amagar la contaminació del pantà de Flix

Un nou informe de la Guàrdia Civil descriu la connivència entre imputats del 'cas Acuamed' per donar per acabats els treballs d'extracció de llots tòxics i poder cobrar 37 milions

Treballs de descontaminació del pantà de Flix.
Treballs de descontaminació del pantà de Flix.

Directius de l'empresa pública Acuamed i de la constructora FCC van manipular presumptament informes tècnics i científics per amagar que encara quedaven llots tòxics al pantà de Flix (Ribera d'Ebre). Pretenien així poder donar per finalitzada l'obra de descontaminació i cobrar els 36,9 milions d'euros que FCC reclamava a l'empresa pública pels treballs. Així ho relata un minuciós informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que s'ha aportat recentment a la instrucció del cas Acuamed a l'Audiència Nacional.

FCC va encarregar informes tècnics a una empresa d'enginyeria holandesa i a un expert del CSIC, però no els va acceptar tal com li van ser lliurats, sinó que va incloure observacions i comentaris que “haurien servit per suavitzar les referències que es feien a la contaminació” i permetre així que Acuamed pogués donar per finalitzats els treballs, segons conclou l'informe de la UCO, al qual ha tingut accés EL PAÍS.

FCC és una de les set empreses (juntament amb Acciona, Abengoa, Sogeosa, Torrescámara, Altec i Altyum) esquitxades pel cas Acuamed, en el qual s'investiga un presumpte frau milionari en l'adjudicació de contractes públics de grans obres hidràuliques. Una de les principals és la neteja de Flix, la inversió més alta realitzada en una obra de descontaminació a Espanya que ja acumula un cost de 138 milions d'euros.

La Guàrdia Civil fixa la seva atenció en els anomenats “acords de Madrid” entre FCC i Acuamed, pels quals directius de la constructora i de l'empresa pública van pactar per “donar per conclosos els treballs de descontaminació i procedir així al pagament de les reclamacions a FCC”. Els intercanvis de correus i de trucades demostren, segons la UCO, que Acuamed tenia intenció de “reconèixer a FCC la quantitat de 36,9 milions d'euros a canvi d'acabar els treballs d'extracció de contaminants de la llera del recinte”.

Per determinar aquesta quantitat econòmica, acordada entre tots dos en “contínua i estreta col·laboració”, es van fer dues coses, segons la investigació de la UCO: emetre informes per justificar adequadament davant del consell d'administració d'Acuamed l'abonament de les quantitats i emetre “certificacions fictícies” en alguns capítols del projecte. Els correus electrònics obtinguts en els escorcolls mostren com els directius es van intercanviant diferents versions dels documents i els van modificant “i fins i tot s'arriba a treballar FCC amb documents amb el logotip d'Acuamed”, segons assenyalen els investigadors.

Els correus i les trucades mostren que els responsables de l'obra, tant públics com de l'empresa, sabien que encara quedava contaminació tot i que havien donat per finalitzats els treballs el 20 d'octubre del 2015. Pablo Martín, el responsable d'Acuamed per a aquesta obra, reconeix en una d'elles que la situació “no és contaminació zero”.

Esborrar “contaminats” i “preocupant”

Els directius de FCC arriben a modificar l'informe d'un expert del CSIC i d'una empresa d'enginyeria per “suavitzar aquelles afirmacions de les quals es pugui interpretar que encara persisteix contaminació al recinte”, destaca l'informe. En els fitxers trobats en els escorcolls s'aprecia com personal de FCC fa canvis, com esborrar la paraula preocupant o l'adjectiu contaminats. “Els sediments que deixem no els podem definir com a contaminats!”, comenta la persona que fa el canvi.

En un correu titulat Informe revisat, una directiva deixa per escrit que l'enginyeria permet que modifiquin els seus treballs: “Aquests guiris no sempre entenen que se'ls toqui els informes, però amb [la filial espanyola] no hi ha problema”. L'expert del CSIC també va acceptar els canvis que li proposava FCC, que era qui li pagava l'informe, segons mostren els correus. En un d'ells envia un nou esborrany que inclou els canvis que li han suggerit prèviament.

L'abril del 2017 la nova direcció d'Acuamed va rescindir el contracte a FCC i va reconèixer que encara quedava material contaminat al fons del pantà, uns 80.000 metres cúbics. L'actual director general d'Acuamed, Francisco Baratech, nomenat pel Govern després que el seu antecessor, Arcadio Mateo, fos detingut i imputat pel jutge Eloy Velasco, va anunciar la seva intenció de reclamar indemnitzacions a l'empresa per haver donat per finalitzades les obres abans d'hora. Entre els productes contaminants, la meitat és DDT, encara que també hi ha mercuri, hexaclorobenzè i PCB, entre d'altres.

Pressió al ministeri

En l'estira-i-arronsa per aconseguir que Acuamed reconegués la factura de 36,9 milions d'euros de Flix, hi ha uns mesos en què FCC comença a plantejar diferents mesures de pressió. S'arriben a plantejar, segons els correus intervinguts, “paralitzar l'obra” per aconseguir les seves reclamacions, però només en determinats conceptes per no incórrer en responsabilitat respecte a la contaminació o el dany mediambiental. Acuamed i FCC van declinar comentar l'informe de la UCO.

És en aquest context quan Miguel Jurado, president de FCC Construccions i recentment acomiadat de la companyia, comença a demanar reunions amb el llavors secretari d'Estat de Medi Ambient, Fernando Ramos de Armas i amb Liana Ardiles, directora general d'Aigües, per concretar un “full de ruta” i reclamar els pagaments. Se succeeixen diverses trobades i en una d'elles es destaca com Acuamed “canviarà de responsable per facilitar la tasca”. Segons la UCO, aquest fet es compleix finalment amb l'acomiadament d'Azahara Peralta, enginyera a Flix amb Acuamed i una de les persones que va denunciar les pressions i va originar la investigació de l'Audiència Nacional. La van substituir per Pablo Martín Mira, avui imputat en la causa i del qual la UCO assegura que era “plenament coneixedor” que Flix no estava descontaminat.

Segons l'informe, “el gener del 2015 es continuen fent reunions entre FCC i Acuamed amb el clar objectiu d'arribar a un acord, valorant iniciar les negociacions amb el secretari d'Estat del Ministeri de Medi Ambient per ‘forçar Acuamed’ en relació amb les reclamacions econòmiques dels contractes de Baja Almanzora i Flix”. Federico Ramos va estar imputat en la causa, però el van desimputar.

"En aquest moment estem fent gestions amb la UTE [liderada per FCC] per entrar en l'obra i continuar amb la descontaminació", va assenyalar una portaveu d'Acuamed. Els treballs per reprendre la neteja del pantà han estat adjudicats a l'empresa pública Tragsa. FCC no està d'acord amb la liquidació de les obres que va fer i ha sol·licitat un arbitratge, confirma la portaveu d'Acuamed, que afegeix que és "prematur perquè existeix prejudicialitat penal que es dirimirà a l'Audiència Nacional". 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >