Magentí, l’home del pantà

En Jordi Magentí ha tornat al pantà de Susqueda: aquesta presa farcida de meandres, a l’interior de Girona, on solia anar a pescar, a caçar, a caminar, a buscar bolets… El paratge el relaxava, explicava als familiars. Hi anava abans de matar la seva primera dona, la María Josefa García, fa 21 anys. I hi va tornar quan va sortir de la presó. Hi va gairebé cada dia. Però aquesta vegada no ha pujat amb el tot terreny Land Rover Defender blanc del seu oncle, amb el qual viu i hi té cura, a Anglès (Girona). Viatja en el cotxe dels Mossos, que el van detenir fa tres dies. A través dels vidres tintats, amb prou feines veu el camí de terra, encara amb llenques de neu sense fondre de l’onada de fred que ha passat per Catalunya. El cotxe puja pel costat dret de la presa, per on ell sol anar, el més solitari i bonic.

Quan es paren, molt a prop de la font de Cal Borni, dona un parell de cops al vidre i demana una cigarreta, que finalment li concedeixen. “Encara sort! És el primer”, exclama. Se’l pot fumar, però ha de sortir del cotxe policial. Davant d’ell hi ha el jove jutge que dirigeix el seu cas, el fiscal, els seus advocats i la unitat de desapareguts de la policia catalana que investiga els assassinats. “Vostè pesca aquí habitualment?”, li pregunta el magistrat, assenyalant una zona de la Rierica, una espècie de platja amb una edificació mig derruïda. En aquest indret van trobar els cadàvers d’en Marc i la Paula i sospiten que és on els va matar. Ell abaixa el cap, no vol respondre a res que el pugui perjudicar. Ja ho ha dit mil vegades: no va assassinar els dos joves de 21 i 23 anys. Ni tan sols els coneixia.

El seu cotxe va estar
a la zona el
dia de la desaparició
de la parella

Amb la jaqueta posada, xucla la cigarreta una vegada i una altra. “Puc dir una cosa?”, li pregunta al jutge. “Soc innocent, no ho vaig fer. Com si ho haig de dir un milió de vegades. Com que no ho he fet, no assumiré una cosa que no he fet”, repeteix. Si l’acusen, es defensa dient que és perquè està en tractament psiquiàtric i perquè va matar la seva primera dona. Però per si de cas, no respondrà a res. “Si dic alguna ximpleria, m’han fotut”.

Va conèixer la seva dona quan ella tenia 13 anys; el dia que en complia 37 la va matar

Així que no respon quan li pregunten per què va negar que el seu cotxe va estar al pantà el dia de l’assassinat (24), el següent (25) i l’altre (26). Fet que està enregistrat per les càmeres de seguretat. O per què després va assegurar que sí que havia sentit uns trets en el pantà, però no va saber dir quan. O per què li va explicar a la seva dona actual, que cinc dies després del doble crim se’n va anar al seu país natal, Colòmbia, que tenia problemes a Espanya. Ell només té retrets contra els Mossos, als quals diu que ha ajudat durant el mig any que fa que investiguen el doble crim: “He anat col·laborant, dient coses de llocs, per acabar així…”. Quan acaba la cigarreta, entra al cotxe i torna als jutjats on el magistrat decreta que ingressi a la presó.

El motiu pel qual en Magentí hauria assassinat els joves és una incògnita. Potser van descobrir una plantació de marihuana que tenia a la zona i que compartia amb el seu fill, detingut per tràfic de droga. O potser van discutir perquè mentre pescava, els joves el van emprenyar amb el caiac… O qualsevol altra cosa que ni ell vol explicar, ni ells ho poden fer. Però els Mossos no en tenen cap dubte: ell és l’assassí del pantà de Susqueda.

I això l’ha fet tornar a la presó, on ja el van tancar el 6 de desembre del 1997 després d’admetre que va matar la Josefa. La parella s’havia separat de mutu acord a l’abril, al setembre ella havia presentat formalment els papers del divorci, a l’octubre ell es va assabentar que es veia amb un home i la va amenaçar: o tornava amb ell o la mataria. Ella el va denunciar als Mossos, va explicar que el seu exmarit tenia un caràcter “fort i agressiu”, que l’havia pegat algunes vegades, i va advertir que tenia una escopeta de caça. Però ningú no la hi va prendre. Li va disparar tres vegades de cara, i la va rematar per l’esquena, quan era al terra. Ella aquell dia feia 37 anys.

La va conèixer quan ella tenia 13 anys i ell en tenia 16. En aquell moment, ell treballava de manyà. Havia estudiat fins als 14 anys, però no va voler continuar. Després se’n va anar a la mili i, en tornar, va començar a treballar a la fàbrica tèxtil Antex. Poc després es van casar i van tenir dos fills. Quan la va assassinar, portaven 18 anys de casats, i els seus fills tenien 7 i 16 anys. En feia quatre que estava en tractament psicològic.

Al judici, els psiquiatres li van diagnosticar una “personalitat límit”. En Magentí tenia dificultats per relacionar-se amb el seu entorn, era inestable, impulsiu i solia perdre el control, la qual cosa el feia tenir “descàrregues explosives” a vegades. Vivia amb ressentiment i sensació d’abandó, i tenia un baix concepte de si mateix. Li costava afrontar els problemes quotidians i intentava compensar la seva inseguretat interior amb “una gran necessitat que ser tingut en compte”. “Les seves aspiracions estan molt per sobre de la seva capacitat operativa”, van explicar els forenses. I van advertir que podia actuar de forma incontrolada, distreta, irresponsable i fins i tot agressiva en moments de tensió.

A la presó, va intentar suïcidar-se en dues ocasions. La primera, quan hi va ingressar, amb els cordons de les sabates. La segona, l’any següent, fent-se ganivetades a l’abdomen. En sortir, va tornar a Anglès, un poble petit, d’uns 5.000 habitants, a uns 15 quilòmetres del pantà. Els metges li van concedir una baixa definitiva pel trastorn límit de personalitat que patia.

Al poble expliquen que sempre havia estat un home esquerp, reticent a relacionar-se amb els altres. En traslladar-s’hi amb el seu oncle Gaspar, amb mobilitat reduïda, alguns van creure en la seva reinserció. A més, el 2013 es va casar amb una dona colombiana, amb la qual havien pensat de tornar al seu país, i veia els seus fills regularment.

Però al poble no acabava d’encaixar que hagués tornat. Ni tan sols el van acceptar a la societat de pescadors, a la qual pertanyia abans de l’assassinat. “Ja no en van voler saber res”, expliquen alguns veïns, que coincideixen que el pantà “era la seva vida”. Dilluns passat, 21 anys després que assassinés a boca de canó la Josefa, en Magentí va ser detingut de nou a Anglès. Els Mossos el van interceptar a les set del matí, quan sortia de casa del seu oncle i anava al bar JB, on esmorzava cada dia, sol.