Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya es prepara per a una nova addicció

Governs i entitats creen programes per atendre el creixent nombre de casos d'abús de les noves tecnologies, sobretot entre els joves

Visitants del Mobile World Congress 2018 a Barcelona.
Visitants del Mobile World Congress 2018 a Barcelona.

Una mare puja al metro a Barcelona amb un cotxet i hi munta el seu fill de 3 anys. La criatura plora desesperada, crida que vol el mòbil. El nen no para fins que la mare li dona el telèfon. La pau torna immediatament al vagó però Gemma Garcia, que ha estat observant l'escena, assegura que aquí pot estar l'arrel d'un problema més gran, un jove enganxat, l'abús de les noves tecnologies. "Ho veig sovint, pares que donen el mòbil al nen perquè es calmi, i això no és gens saludable", explica García, cap de SPOTT, el centre d'atenció a drogodependències per a joves de la Diputació de Barcelona.

El Ministeri de Sanitat ha inclòs per primera vegada el 2018 les addiccions a les noves tecnologies en el Pla Nacional d'Addiccions. El Ministeri destaca que adolescents i joves són el principal grup de risc, i que no ha de confondre's l'ús inadequat amb una addicció. El 18% de la població entre els 14 i els 18 anys realitza un ús abusiu de les noves tecnologies, segons dades del Govern. L'Organització Mundial de la Salut no reconeix l'addicció a les noves tecnologies encara que a partir del 2018 sí admetrà que existeix l'addicció als videojocs. Vega González, directora del centre d'Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS), corrobora que "encara falta molta investigació perquè l'OMS es plantegi reconèixer addiccions a xarxes socials o similars. Però que acceptin l'addicció als videojocs és un senyal de cap a on anem. Han obert el meló". González calcula que només un 1,4% de la població usuària de les noves tecnologies pot ser addicta, i que l'edat de risc és entre els 11 i els 25 anys. L'organització contra drogodependències Projecte Home va iniciar fa quatre anys el seu programa per a les addiccions a les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). El 2013 van atendre tres persones i el 2016 ja van ser 51, i cap d'elles adulta, segons Luis Bononato, president de Projecte Home. A SPOTT han atès una vintena de casos en dos anys d'especialització: al principi hi acudien sobretot joves d'entre 18 i 19 anys addictes a les apostes online, però l'edat ha anat disminuint i la problemàtica diversificant-se, segons García. Bononato explica que aquest any, per primera vegada, tots els col·legis que col·laboren amb Projecte Home han demanat organitzar sessions informatives sobre abús de les TIC.

Els experts adverteixen que és necessari distingir entre un ús irresponsable i una "addicció comportamental". Aquesta respon als mateixos paràmetres que les addiccions a substàncies: necessitat cada vegada de més consum per obtenir satisfacció, agressivitat en abstinència, alteració dels hàbits del somni i de l'alimentació, aïllament i pèrdua de la vida familiar, professional i educativa. García estableix en almenys un any el temps per considerar que un hàbit presenta mostres de malaltia, i afegeix que és indicatiu d'haver-hi addicció si la persona "és conscient que té un problema però no hi pot fer res per solucionar-ho". Els metges consultats per a aquest reportatge avisen que en molts casos les addiccions a les TIC són símptomes d'altres problemes, de mals hàbits o de trastorns mentals. "Estem estudiant si l'addicció a les TIC està causada per altres patologies, com ansietat o una depressió, o si és l'addicció la que la genera", afegeix González.

Testimoni d'una mare

C. és una mare d'Andalusia que va recórrer al programa Projecte Jove de Bononato per al seu fill de 13 anys. Prefereix preservar la seva identitat per no afectar-ne la reputació. El seu fill era addicte a pantalles, tant a videojocs com a l'ordinador i al mòbil. La mare destaca que es refugiava en internet perquè és un noi amb dificultat per relacionar-se. La situació es va fer insuportable quan C. intervenia i la reacció del menor era violenta: "Assistíem dues vegades per setmana a les sessions. Al principi ell no volia però finalment es va sentir a gust perquè hi havia altres nois com ell", explica C. La teràpia va durar un any i està dissenyada per a pares i fills. “Jo treballava la meva posició d'adult i com mantenir la calma. Els exercicis eren pels dos, ens van ensenyar eines de confrontació. En comptes de dir-li «per què no has fet avui el llit» o «no m'insultis», havia de preguntar-li «què ha passat avui que no has fet el llit?» o dir-li que em sento malament perquè m'ha insultat”. També és important, segons el que ha après C., lloar les coses que el seu fill fa bé. Ara el jove té 15 anys, la millora és evident i compleix amb les rutines establertes: una hora diària d'internet a canvi de fer els deures, tasques de la llar i no dormir amb el mòbil a l'habitació.

Teràpia amb cavalls en el Centre d'Addiccions CITA.
Teràpia amb cavalls en el Centre d'Addiccions CITA.

García destaca que hi ha casos extrems que requereixen internament en un centre sanitari, com el d'un jove que portava dos anys sense sortir de casa, que es negava a ser atès i que els seus horaris de dormir i hàbits d'alimentació estaven totalment alterats. Eduardo Cueto és terapeuta de Projecte Home a Madrid i apunta que aquestes situacions són excepcionals. “Posar a un adolescent l'etiqueta d'addicte és una qüestió molt delicada. Cal analitzar cas per cas”, relata Cueto, que considera que “addicta és una persona que no dorm, que no s'aixeca per menjar, que s'alimenta de sobres, consumeix begudes energètiques, no surt de casa en molt temps i desenvolupa fotofòbia. La resta és un mal ús d'uns instruments que s'han convertit en extensions nostres”.

Bononato subratlla que l'abús existeix entre adults però tendeix a normalitzar-se i no es demana ajuda fins que la situació és extrema. González recorda el cas recent d'un home de 42 anys, addicte als videojocs, que va acceptar ser tractat per l'AIS perquè la seva dona el va amenaçar amb la separació. “Més d'una vegada havia deixat d'anar a recollir els nens al col·legi i la seva resposta era «però com puc parar, si un exèrcit depèn de mi». S'aïllen a un altre món en el qual guanyen autoestima”. La mateixa descripció utilitza García per detallar un altre jove cuidat a SPOTT que va interrompre els seus estudis perquè estava enganxat a Instagram: “Em deia que com podia deixar-ho si aquell dia havia aconseguit 400 likes”. En casos així, insisteix García, és clau donar formació als pares.

Restringir el mòbil a menors

Marc Masip, director de l'Institut Psicològic Desconnecta, porta sis anys bolcat a tractar l'abús de les TIC. El 2017 va doblar el nombre de joves atesos per Desconnecta –més de 1.400 assistits– i aquest 2018 va camí del mateix salt. Els casos extrems representen entre un 5% i un 10%, i aquests són desviats per a tractament a la clínica privada Cita, a Dosrius (Maresme). Masip i el director psiquiatra de Cita, Josep Maria Fàbregas, reben EL PAÍS en aquest enclavament natural privilegiat del Mediterrani. Masip calcula que només el 5% de les persones que passen per Desconnecta són adults. Fàbregas explica que a Cita només han atès adults amb trastorns vinculats a les apostes online. La seva explicació al menor risc entre els adults és la maduresa i la pressió de tenir més responsabilitats. El nombre de joves en risc només fa que créixer i es preparen per obrir una clínica destinada únicament a adolescents addictes a les TIC. Masip és partidari de restringir per llei l'ús del mòbil als menors de 16 anys perquè assegura que, encara que en els col·legis s'estableixin límits, la tecnologia i els joves sempre aniran per davant de pares i professors. Fàbregas ho secunda amb un exemple: “La llei no permet conduir a un menor de 14 anys, encara que sàpiga portar el cotxe, perquè considerem que no té prou maduresa per fer-ho. Podem plantejar el mateix amb el mòbil”.

MÉS INFORMACIÓ