Selecciona Edició
Connecta’t

Santa Eulalia: de teixits de llana a la Boqueria a moda de luxe al passeig de Gràcia

La botiga de roba celebra aquest any el seu 175è aniversari

La botiga de roba Santa Eulàlia, al passeig de Gràcia.
La botiga de roba Santa Eulàlia, al passeig de Gràcia.

Quan Josep Taberner va baixar des de Guils de Cerdanya fins a Barcelona per obrir una botiga de teixits de llana al llavors cèntric carrer de la Boqueria, el 1843, gens podia imaginar de la destinació luxosa d'aquella humil obertura. Després de 175 anys, aquesta petita botiga és ara el comerç de luxe Santa Eulalia, situat al passeig de Gràcia, 93, en un local de lloguer propietat d'Amancio Ortega. A més de roba prêt-à-porter de marques internacionals de luxe, mantenen el taller de sastreria per a homes, dels pocs que queden i el més gran d'Espanya, segons el seu propietari, Luis Sans, que gestiona el negoci amb la seva dona, Sandra Domínguez.

La història de Santa Eulalia és, sobretot, d'èxit, per alguna cosa celebra aquest any el 175è aniversari ara que és una gran botiga, amb 70 treballadors, al cèntric i luxós passeig de Gràcia. El comerç es va anar renovant i ampliant amb els anys, va passar de vendre teixits de llana a les primeres peces confeccionades i sobretot es va distingir per vestir a mida, que era l'habitual de l'època. El 1859, la botiga es va traslladar al Pla de la Boqueria en un edifici de diverses plantes que va passar a anomenar-se Magatzems Santa Eulalia, en honor de la santa que hi va ser martiritzada pels romans. De la construcció de l'edifici es va encarregar l'arquitecte Pere Falqués, conegut per ser l'autor dels fanals modernistes del passeig de Gràcia.

Interior de la botiga de luxe Santa Eulalia. ampliar foto
Interior de la botiga de luxe Santa Eulalia.

La família Sans va entrar en el negoci el 1908, quan el llavors propietari, Domingo Taberner, fill del fundador, un home que havia prosperat amb diferents negocis, va buscar algú del sector que li portés els magatzems. Aquest va ser Lorenzo Sans Vidal, originari de Sant Feliu de Llobregat, avi de l'actual propietari, que ja tenia una botiga de roba de dona al mateix carrer de la Boqueria. Quan va morir Taberner, dos anys després, va comprar tot el negoci a la vídua. De manera que el 1910, Santa Eulalia ja va passar a ser de la família Sans. La botiga va anar creixent i els anys vint van ser d'esplendor. Santa Eulalia va organitzar la primera desfilada de moda el 1926.

La prosperitat va portar a reformar la botiga el 1934, amb un interiorisme a l'estil Bauhaus. “Ningú es podia imaginar que dos anys després començaria la guerra”, remarca Luis Sans, que explica que després va venir la pitjor etapa. “La botiga va ser col·lectivitzada” durant la Guerra Civil, i li van profanar el nom dient-ne Santeulalia, per esborrar qualsevol rastre religiós. “Els antics propietaris d'empreses van ser perseguits i assassinats, el meu avi va estar amagat”, explica Sans. Així i tot, no es va desvincular del tot de la botiga, perquè el president del comitè d'empresa anava a veure'l per demanar-li consells sobre com havia de gestionar els magatzems, que en aquella època van confeccionar uniformes militars per a oficials de la República, perquè la demanda de roba a mida va caure en picat.

Santa Eulalia manté el taller de sastreria. ampliar foto
Santa Eulalia manté el taller de sastreria.

El que va salvar Santa Eulalia, segons relata Sans, va ser que el seu avi va recomanar al llavors encarregat que comprés tots els teixits que pogués, perquè quan acabés la guerra hi hauria escassetat de tot. I així va ser. Quan va acabar aquell període de devastació, davant de la incipient demanda de teixits a tot arreu, Santa Eulalia va recórrer al material acumulat per remuntar el negoci. Llavors va ser el trasllat al passeig de Gràcia, on vivia molta de la seva clientela. El 1941 van obrir la primera botiga de dona al cèntric passeig, i el 1944 es va inaugurar una botiga d'home al passeig de Gràcia, 93, on es troba actualment.

En aquesta botiga es feia a mida tot el que la burgesia del moment demanava, ja fos roba per vestir en festes o per fer esport. Vestits i corbates de llana gruixuda servien per practicar esquí, i fins i tot es venia el material per lliscar per la neu, així com per fer equitació o golf. “Llavors no hi havia botigues d'esport, els clients que jugaven a tennis o esquiaven es feien la roba a mida”, apunta Sans. També la roba nàutica, i fins i tot van arribar a vendre-hi vaixells.

Sandra Domínguez i Luis Sans, amos de Santa Eulalia. ampliar foto
Sandra Domínguez i Luis Sans, amos de Santa Eulalia.

El 1995, quan Luis Sans va agafar les regnes de l'establiment, es va concentrar l'oferta de dona i home al número 93 del passeig de Gràcia, i es va deixar de fer alta costura per apostar pel prêt-à-porter de luxe. “Ja no tenia interès, l'alta costura és el reflex d'una època”, justifica. La botiga es va transformar completament recuperant mobiliari i cartells antics que s'havien conservat, un treball del prestigiós interiorista novaiorquès William Sofield. Aquest any se'n celebra el 175è aniversari, i un dels actes més destacats serà una performance al carrer de l'artista Antoni Miralda el 7 d'abril, que començarà al Pla de la Boqueria per acabar a l'enclavament actual. Art i moda es donaran la mà per apropar, per un dia, Santa Eulalia a tots els barcelonins.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ