Selecciona Edició
Connecta’t

Exteriors cita els ambaixadors per instruir-los contra el procés

El Ministeri reuneix d'urgència els diplomàtics internacionals destinats a Espanya per alertar-los dels intents de manipulació dels independentistes

Roger Torrent amb l'excònsol honorari de Finlàndia, Albert Ginjaume.
Roger Torrent amb l'excònsol honorari de Finlàndia, Albert Ginjaume. europa press

La sotssecretària del Ministeri d'Afers Exteriors, Beatriz Larrotcha, ha citat d'urgència amb prou feines una setmana tots els cònsols de carrera establerts a Barcelona i mig centenar d'ambaixadors a Madrid per alertar-los i instruir-los "contra les manipulacions" preteses pel procés independentista a Catalunya. Exteriors no va ocultar en aquestes trobades la seva "enorme preocupació" per la pressió soferta i la contaminació de molts representants internacionals i de fet ha forçat, "sense complexos", el cessament de quatre d'ells per la seva proximitat amb el separatisme.

La primera reunió massiva dels responsables d'Exteriors amb els diplomàtics internacionals va ser a finals d'octubre, amb prou feines deu dies després de l'aprovació de l'article 155 pel qual es va intervenir la Generalitat de Catalunya, i la segona el dijous 22 de febrer amb uns 40 cònsols de carrera (diplomàtics oficials i no honoraris) a Barcelona i aquest dimecres passat, a l'Escola Diplomàtica, amb mig centenar d'ambaixadors acreditats a Madrid. Oficialment es va tractar d'un brífing o trobada informativa per exposar l'evolució i balanç de l'article 155. I en principi sí que se'ls va exposar l'estat de la situació després del tancament de les 11 delegacions o ambaixades catalanes a l'estranger i del Diplocat, el servei creat per pretendre una espècie de diplomàcia paral·lela i autònoma per part de la Generalitat.

Un dels diplomàtics presents va explicar a EL PAÍS no, obstant això, que el gran objectiu de la cita va ser "contrarestar tota i eventual manipulació mediàtica relacionada amb el procés independentista a Catalunya". La xerrada oferta als ambaixadors, que va durar uns 60 minuts entre les 13.00 i les 14.00 hores, la va personalitzar la sotssecretària, que va acudir acompanyada d'un alt càrrec de la Presidència del Govern de la Moncloa. En aquesta convocatòria no els va oferir cap paper o argumentari ni es va produir cap pregunta. Un altre dels diplomàtics presents va concloure que el que Exteriors va intentar va ser donar-los un capítol amb instruccions sobre com hauria de ser el seu bon comportament com a representants d'un país estranger a Espanya, fins i tot amb recomanacions que no es reuneixin amb dirigents de partits independentistes.

Diplomàtic d'enllaç

Un conseller estranger va destacar una altra conclusió de la cita: Exteriors els facilitarà a partir d'ara un diplomàtic d'enllaç amb les ambaixades com una espècie d'interlocutor privilegiat i directe per aclarir tot tipus de dubtes o incògnites que es plantegin en el seu treball diari a Espanya relacionades amb el conflicte català.

Tota aquesta estratègia de contraatac del Ministeri d'Exteriors s'ha precipitat en els últims dies després de comprovar amb inquietud i "enorme preocupació la manipulació que el procés independentista ha intentat a través de sectors polítics locals i nacionalistes sobre el cos consular situat a Catalunya o amb seu a Barcelona", segons fonts governamentals. A Exteriors diferencien clarament entre aquests cònsols de carrera (entre 39 i 42) i els altres denominats cònsols honoraris (45), als quals es cataloga com a menys professionals i més propicis a simpatitzar amb el moviment independentista. Aquesta és la raó per la qual la sotssecretària va acudir la setmana passada a Barcelona per reunir-se amb els cònsols de carrera, donar-los instruccions, donar-los suport davant la pressió "insuportable" que es considera que estan patint i escoltar les seves percepcions de manera directa.

Quatre cònsols cessats

El Govern ha forçat el cessament en l'últim any de quatre cònsols honoraris (Finlàndia, Filipines, Letònia i Bulgària) per comportaments que es van considerar inadequats per al seu càrrec. Un procediment de relleu que preveu precisament la Convenció de Viena de 1963 sobre relacions consulars. Fonts governamentals han justificat així també l'últim cas, executat aquesta setmana, del cònsol honorari de Finlàndia, Albert Ginjaume, al que es feia un seguiment estret des de després de la suposada declaració unilateral d'independència a Catalunya a finals d'octubre. A Exteriors neguen que s'impulsés el seu cessament només per haver organitzat com a secretari del cos consular a Barcelona (94 cònsols) un dinar de feina l'1 de febrer amb la presidenta de la Diputació i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa (CiU). S'assegura que fa temps que havia "confós, extralimitat o oblidat el marc legal" de les seves funcions.

Des de l'octubre Exteriors havia convocat diverses vegades a l'ambaixadora de Finlàndia a Madrid, Tiina Jortikka-Laitinen, per reconvenir la "conducta no exemplar en diversos casos" del seu cònsol català sense èxit. S'indica, sense precisar més, que s'havia pronunciat "amb manifestacions polítiques en actes públics". El mateix malestar s'ha comunicat en aquests dies amb l'ambaixador del Perú i es farà amb el de Dinamarca davant el respatller que en sengles cartes li van mostrar al representant finlandès des de Barcelona la cònsol peruana, Franca Lorella Deza, i el danès, Lau Andersen, aquest a més responsable de relacions institucionals.

Al Ministeri s'entén que aquests suports van ser personals i que no representen a tot el col·lectiu consular, que teòricament els rebutja. En qualsevol cas, s'ha aprofitat l'ocasió per traslladar als caps de les respectives missions diplomàtiques el desgrat d'Espanya per aquestes actituds "inacceptables i inconvenients".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >