Selecciona Edició
Connecta’t

La vida de Fabra, en dates

La cronologia de l’obra de Pompeu Fabra explica molt el seu caràcter

Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra.

Algunes dades i fets de l’obra de Pompeu Fabra expliquen molt el seu caràcter. Entre d’altres, algunes de significatives podrien ser les següents:

1868. Neix en una torre de la travessera de Dalt, a la vila de Gràcia, de la qual el seu pare seria alcalde, el 20 de febrer. Dels 16 germans només en sobreviuran tres i ell serà l’únic home. A casa li deien Peio, però ell hauria volgut dir-se Joan. Sempre jugava sol, tot perseguint sargantanes pel jardí, o llegint. El pare ja li diu que, com que és l’únic noi, vol que sigui enginyer industrial.

1883. Primeres inquietuds pel catalanisme polític. Interès pel català parlat i ingrés a la Facultat de Ciències per fer el preparatori per a l’Escola d’Enginyers.

1884. Comença a treballar en la seva primera gramàtica de català elemental, que enllestirà l’any següent. L’interès per les llengües se li desvetlla ja amb vuit anys. Amb el temps, acabarà sabent català, castellà, francès, anglès, alemany, italià, romanès i rus. Aquest darrer no el parlava, però el llegia i l’entenia: el va aprendre sol, practicant davant d’un mirall, davant la divertida estupefacció de filles i esposa.

1889. Entra, amb el seu amic Joaquim Casas-Carbó, a la redacció de L’Avenç. Fa un any que és a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on acabarà els estudis d’enginyer químic (1891) en menys anys dels previstos i notes excel·lents. Refusarà una feina a Hellín (Albacete) i obrirà una acadèmia amb Josep Puig i Cadafalch, company d’estudis de batxillerat. Quan aquest arribà a president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es distanciarien tàcitament, en tant que Fabra considerava que econòmicament no se’l reconeixia prou. Mai, però, l’hi va retreure.

1891. Publica, al maig, Ensayo de gramática de catalán moderno; el 1895, una Gramàtica catalana als Jocs Florals.

1902. Per poder casar-se abans, decideix traslladar-se el febrer a Bilbao després de guanyar la càtedra de Química de l’Escola d’Enginyers Industrials. Al setembre contraurà matrimoni amb Dolors Mestre. Dos anys després, naixerà Carola, primera de tres filles, amb Teresa (1908) i Dolors (1912).

1904. Inici de les diferències amb mossèn Alcover pels preparatius del Congrés de la Llengua Catalana de 1906: desconfia d’una assemblea organitzada per entusiastes de la llengua i no per científics. “La gent, a Catalunya, va tardar molt a comprendre que la reforma lingüística no depenia de la condició eclesiàstica dels lingüistes”, diria anys després.

1912. Torna a Catalunya cridat per Enric Prat de la Riba, que li adjudica una càtedra de Llengua Catalana i li encarrega la direcció de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC. Publica Gramàtica de la llengua catalana. S’instal·la a Badalona. Despistat, es deixa sempre paquets al tramvia, on parla amb el conductor tot compartint el tabac i preguntant-li sobre llengua, com feia amb obrers, un pescador (el Xarxes) i un pagès de Sant Fost de Campsentelles per aprendre usos lingüístics i noms d’estris. El 1913 apareixen les Normes Ortogràfiques, en bona part feina seva.

1917. Treballa molt a casa, sempre a mà. Llegeix gairebé tota la gran premsa en català. Fumador en pipa i bevedor, si és cas, de cervesa o whisky que li duien d’Anglaterra, com el tabac, tenia por al telèfon, que no feia servir mai. Està tan capficat en la feina que, sovint, confon el nom de les filles o n’oblida les onomàstiques. Apareix el Diccionari ortogràfic, amb 40.000 paraules; un any després, la Gramàtica catalana de l’IEC.

1924. Amb la dictadura de Primo de Rivera és expulsat de la seva càtedra de català, tot i que havia participat molt poc en política (el 1913 formà part de la candidatura de la Unió Federal Nacionalista Republicana, el partit de Francesc Layret, per a les municipals). Feia un any que era president del Centre Català del PEN Club. Anirà fent manuals: Les principals faltes de gramàtica, La conjugació dels verbs en català... El 1926 refusarà ser membre de la Real Academia Española de la Lengua.

1932. Publica el Diccionari general de la llengua catalana i és nomenat directament, sense passar per oposicions, catedràtic de la Universitat de Barcelona i president del Patronat de la Universitat Autònoma, càrrec del qual serà destituït arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934, que el durà a ser detingut el dia 27 i empresonat al vaixell Uruguay.

1939. Marxa a l’exili el 24 de gener, tenint al cap la locució radiofònica del colpista Queipo de Llano: “Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastrados por la Ramblas”. Ell i la seva esposa no porten maletes; les nenes, uns farcells. “No et facis il·lusions, perquè no tornarem”, li comenta a l’esposa. Però no ho dirà mai en públic.

1942. S’instal·la a Prada de Conflent. El 1946 presidirà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a Montpeller. A Teresa Fabra se li detecta, el 1947, un càncer: per primer cop, un home incansable, capaç de dir feia poc “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”, pensa en la mort i va a Andorra a fer testament.

1948. Teresa Fabra mor el 20 de gener. Deixa de ser conseller de la Generalitat, càrrec que acceptà el 14 de setembre de 1945. Encaixa el decés malament, a la vegada que és conscient del daltabaix que pateix la seva obra. Cert desencís amb Josep Tarradellas, a qui havia demanat ajut econòmic per l’enterrament de la filla. Morirà el dia de Nadal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >