Selecciona Edició
Connecta’t

El Crims de Tinta premia la primera investigació dels Mossos

L'excomisari del cos Joan Miquel Capell narra a 'Wad-Ras' el cas real de la mort d'una reclusa

Joan Miquel Capell, amb el premi Crims de Tinta.
Joan Miquel Capell, amb el premi Crims de Tinta.

Van ser vuit anys, des que es van crear el 1983, protegint edificis de la Generalitat o investigant sobre el joc, assumptes de menors o vigilància de patrimoni. Res més. Però un dia del 1991 els Mossos d'Esquadra es van fer grans com a forces de seguretat i es van estrenar, per ordre d'un jutge, com a policia judicial. El cas tenia alguna cosa de subgènere de novel·la negra d'habitació tancada: troben morta una reclusa a la seva cel·la, possiblement per sobredosi. És la causa? I si ho és, qui ven aquesta droga a la presó de dones? I encara més, qui la introdueix? Una bona història, i més si qui l'escriu va participar en aquella mítica investigació fundacional. I tots dos requisits recauen en Joan Miquel Capell, que amb Wad-Ras ha obtingut avui dijous el IX Premi Crims de Tinta que convoca RBA-La Magrana, dotat amb 5.000 euros.

Capell (Barcelona, 1960) ho ha fet gairebé tot en els Mossos d'Esquadra, dels quals va formar part de la primera promoció, passant per tots els escalafons al llarg de 32 anys: des d'aspirant a mosso fins a aconseguir el grau de comissari; i, fins i tot, ser l'encarregat de liderar el delicat desplegament del cos a Barcelona el 2005, en substitució de la Policia Nacional. Doctor en Dret, també és autor de l'assaig dedicat als més joves Ser policia (2011).

Com no podia ser d'una altra manera, el jurat del premi (que, curiosament, va instituir el Departament d'Interior de la Generalitat el 2008 i que RBA convoca des de fa quatre anys) destaca en la seva decisió "la versemblança i el realisme de la trama, que s'ajusta a la millor tradició de la novel·la procedimental", que impregnen Wad-Ras, que sortirà a la venda dilluns vinent. Capell, que ara fa de responsable de Prevenció i Seguretat a la Diputació de Barcelona, ha aprofitat les seves vivències personals, emmarcades en un moment històric del cos policial. Així, va sorprendre gratament el jurat amb el realisme amb què descriu la presó de Wad-Ras i, en particular, el departament destinat a les mares, on arrenca la història de la Manuela, la víctima. També destaquen els petits detalls que revelen les dificultats del desplegament d'una nova força policial a Catalunya, que va arrencar amb una acadèmia urbana a l'avinguda Pearson de Barcelona i que estava conformant la seva flota de vehicles, que llavors es compraven tots nous, a diferència d'ara, que són en bona part de lloguer.

En aquest context, Capell no es reprimeix a l'hora de fer unes breus però visibles pinzellades de les tenses relacions entre els cossos de la Policia Nacional i els Mossos. Així, en un moment de la novel·la, l'autor posa en boca d'un inspector en cap del cos estatal: "La veritat, senyoria, és que ens ha sorprès bastant que hagi encarregat als Mossos d'Esquadra un cas de tanta envergadura (...) Els Mossos no estan capacitats per investigar un tema de drogues com aquest". A l'obra, no obstant això, s'entreveu que les diferències i els frec-a-frecs eren (o són) més als despatxos dels alts càrrecs policials que no pas al carrer entre agents.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >