Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament reivindica el referèndum il·legal i la figura de Puigdemont

La resolució ha estat impulsada per Junts per Catalunya i ha obtingut el suport d'ERC i la CUP

L'hemicicle del Parlament aquest dijous.
L'hemicicle del Parlament aquest dijous.

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest migdia una proposta de resolució impulsada per Junts per Catalunya i amb el vistiplau d'ERC i la CUP que denuncia "la destitució il·legal i il·legítima" de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i reivindica el referèndum de l'1 d'octubre. El document exigeix que "cessin les ingerències" del Govern de l'Estat davant de les "instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya, com la que es va expressar l'1-O". La proposta ha prosperat amb 68 vots a favor i vuit en contra. Les formacions constitucionalistes, Ciutadans, el PSC i el PP, no han participat en la votació, tot i que s'han quedat a l'hemicicle. 

L’article polèmic

Aquest és l'article 6.bis de la proposta de Junts per Catalunya i transaccionada amb la CUP que no han votat els partits constitucionalistes. El punt ha estat aprovat per 68 vots a favor i 8 en contra (els dels diputats de Catalunya en Comú).

6.bis. "Exigeix que cessin les ingerències del Govern de l'Estat davant les de instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional, que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya, així com la que va ser legítimament expressada en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre. Determina que aquest Parlament i la seva presidència activin de manera immediata tots els instruments i procediments corresponents per garantir sense restriccions els drets civils i polítics de totes i tots els seus electes, restablir totes les seves institucions, començant per la seva Presidència, i les seves facultats per legislar i governar a favor dels drets socials, civils i polítics de tots i totes les catalanes, sense exclusions, construint un país just, inclusiu i solidari amb tothom, com ara en matèria de restitució del que estableixen lleis i decrets socials i mediambientals aprovats en aquesta Cambra i la passada legislatura i suspesos pel Tribunal Constitucional”.

El text polèmic, el de l'article 6.bis de la proposició aprovada, diu: "El Parlament exigeix que cessin les ingerències del Govern de l'Estat davant de les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretén impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya, així com la que va ser legítimament expressada en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre".

Els lletrats de la Cambra han advertit la Mesa que aquest punt en concret podia contravenir les interlocutòries i les diferents sentències del Tribunal Constitucional i, de fet, els membres de la Mesa ja van ser advertits per l'Alt Tribunal quan es va plantejar la investidura telemàtica de Carles Puigdemont. El diputat del PSC David Pérez, membre de la Mesa, ha recordat, per exemple, que no es pot donar curs i s'hauria de suspendre qualsevol acord que contravingui les decisions del Constitucional. Junts per Catalunya també ha acceptat l'article proposat per la CUP, que diu: "Constata que les eleccions del 21 de desembre han ratificat la majoria de les forces independentistes, això és, de les formacions polítiques favorables a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya com un Estat independent en forma de república". Aquest punt no ha rebut cap objecció dels lletrats.

Ciutadans ja ha avançat que presentarà un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional en estimar que els seus drets han estat vulnerats. La formació considera que la Mesa havia de qualificar tots els escrits abans de la seva votació i que no ho ha fet. Roger Torrent, president del Parlament, sosté, no obstant això, que les transaccions mai es tramiten a la Mesa i que formen part de l'esfera del debat entre partits. "En la tècnica parlamentària no passen mai per la Mesa les transaccions, que surten a les actes", diuen fonts de la presidència de la Cambra.

Els dirigents de Junts per Catalunya, el vicepresident primer de la Mesa, Josep Costa, i el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, han respost avui a la Fiscalia que els parlaments "no delinqueixen" i que l'independentisme sap "com defensar-se", per la qual cosa no permetran que "es criminalitzin idees". La Fiscalia va anunciar ahir dimecres que actuaria contra la Mesa del Parlament de Catalunya si mantenia l'admissió a tràmit d'una esmena de la CUP a una proposta de resolució de Junts per Catalunya. Els anticapitalistes volen que la Cambra "es reafirmi i reiteri la declaració d'independència", aprovada il·legalment el passat 27 d'octubre.

El debat s'ha iniciat amb una brega jurídica parlamentària entre el president Rogert Torrent i el grup de Ciutadans, contrari al fet que es pugui debatre la proposta transaccionat. L'origen del conflicte és que Junts per Catalunya i ERC han registrat el document abans que la Mesa decidís sobre les polèmiques esmenes de la CUP. El debat ha començat al final amb mitja hora de retard.

Ciutadans. La líder de la formació taronja, Inés Arrimadas, ha assegurat que la seva proposta de resolució vol portar "realisme" al Parlament de Catalunya. També ha carregat contra la proposta de les formacions independentistes, ja que no tenen "ni full de ruta ni plans per als catalans". També ha avançat que no participarà en la votació de la resolució pactada pels independentistes per legitimar Puigdemont.

Junts per Catalunya. El diputat Quim Torra ha començat la seva intervenció recordant els líders independentistes i exconsellers a la presó preventiva i criticant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Respecte a la proposta de resolució pactada amb la CUP, ha assegurat que "és el punt de partida del projecte republicà que volem oferir als catalans". Així mateix ha reivindicat que la seva formació serà "lleial a la voluntat expressada a les urnes".

Catalunya en Comú. Xavier Domènech, portaveu dels comuns, ha instat la majoria independentista a formar un Govern per recuperar l'autogovern. El diputat ha considerat que l'estratègia secessionista ja està esgotada i que no té perspectiva de futur. “I això ho constaten els debats sobre legitimitat. Tenen majoria per governar, però no per declarar la independència. Per avançar cal reconstruir i no veure com de ràpid tornen a xocar contra la paret”, ha afirmat. Per això, Domènech ha alertat que l'eventual candidatura de Jordi Sànchez a la presidència pot portar encara a més bloqueig. Els comuns volen que el Parlament aprovi avui una resolució de defensa de la immersió lingüística.

Partit dels Socialistes. Miquel Iceta, líder del PSC, ha defensat que els set milions i mig de catalans tenen, com a mínim, “el dret al fet que s'engegui el rellotge” de la investidura. “La primera pregunta és ben senzilla", ha dit. "S'accepta el marc legal vigent o no?", ha sostingut afirmant que no té sentit recuperar una república que “no va néixer” i que ha deixat un país dividit. El socialista ha assenyalat que es tracta d'“un engany” i ha instat els independentistes a assumir “el principi de realitat”. “L'única legalitat democràtica empara al Parlament. Els consells de la república no poden substituir-lo”, ha assenyalat assegurant, que potser la virtut de les esmenes de la CUP era aclarir les "intencions de tothom".

Partit Popular. Xavier García Albiol ha afirmat que el ple reflecteix la situació de “surrealisme” de la situació política catalana amb la fugida de Puigdemont, amb els retrets dels socis independentistes i Ciutadans que no ha fet res per governar malgrat haver guanyat els comicis. “Ha buscat un format per dissimular”, ha remarcat. “Estan immersos en una espècie de guerra santa contra l'Estat”, ha insistit. El popular ha avisat que investir Jordi Sànchez seria seguir instal·lats en "el dia de la marmota" per enquistar el conflicte. El popular ha afirmat que la proposta independentista és un “engany” i ha demanat realisme. “Facin el pas i tornem a la realitat”. Albiol ha defensat el paper de l'Estat –“És una actuació proporcional i gradual”–, però no ha amenaçat, com va dir dimecres, amb l'enduriment de l'article 155.

CUP. Carles Riera, portaveu de la CUP, ha defensat que comparteixen la reivindicació que es legitimi Puigdemont al mateix temps que ha denunciat que els seus socis potencials han “cedit” a les pressions de l'Estat. “La prioritat no és recuperar el Govern, sinó restituir la república”, ha afirmat, assenyalant que no serà efectiva a l'exili. No s'ha quedat aquí: ha recriminat a Junts pel Sí i al Govern que deixessin en l'àmbit declaratiu la proclamació de la república ignorant la mobilització. “Cada vegada que retrocedim un pas, l'Estat n'avança dos”, ha assenyalat mostrant la seva “perplexitat” que “la Santa Inquisició” hagi intentat bloquejar esmenes perquè fossin debatudes.

MÉS INFORMACIÓ