_
_
_
_
_

El mòbil cobra vida i es converteix en el teu segon cervell

Els telèfons aprenen a parlar i poden condicionar les relacions humanes del futur

Jordi Pueyo Busquets
El robot Robelf en un estand del Mobile World Congress.
El robot Robelf en un estand del Mobile World Congress.Albert Garcia

Temi, Dana, Robelf, Pepper, Bixby i Alexa són presents a l'edició del Mobile World Congress que se celebra aquesta setmana a Barcelona. Els seus noms semblen de persona, però no tenen ànima. Prenen formes diferents, totes amb algun tret humanoide. Són assistents virtuals que, gràcies a algorismes d'intel·ligència artificial, pretenen fer-nos la vida més fàcil arribant fins on no arriba el nostre intel·lecte. Poden fer funcions de majordom, secretari, coach i fins i tot de dietista. Els aparells mòbils ja no serveixen només per parlar amb altres persones. Ara també hi podem conversar. Alguns experts asseguren que el raonament creixent de les màquines pot influir en l'evolució de les relacions entre persones d'aquí a uns anys.

Els  mòbils ja no serveixen només per parlar amb altres persones,  també podem conversar amb l’aparell

El seu disseny fa pensar en la forma d'una aspiradora a la qual li han enganxat una tauleta a la part superior. És el cap, però no té cara. Yossi Wolf és el creador de Temi, un robot domèstic amb una fisiologia que no vol semblar humana per restar-li qualsevol tret “emocional” i centrar-se en el vessant funcional. Tampoc té mans. No obstant això, parla, camina i segueix la mirada als seus propietaris. També és capaç d'aprendre progressivament detalls, com el to de veu de l'interlocutor humà per anar millorant la comprensió de les frases. El majordom Temi, que es podrà comprar aquest any als Estats Units i a la Xina per 1.500 dòlars, basa la seva tecnologia en la intel·ligència artificial de Google combinada amb un sistema que permet que la màquina es mogui amb una precisió militar. Wolf va formar part durant quinze anys de Roboteam, una empresa que ha treballat pel Pentàgon.

Veure què passa a casa a distància a través d'una aplicació que utilitza els ulls del robot, encendre o apagar els llums, explicar un conte als més petits, preguntar-li per les notícies o fer que reprodueixi un estil determinat de música són algunes de les funcionalitats d'aquests autòmats. “Prometen alliberar-nos d'algunes tasques, però ens lliguen d'una altra manera”, reflexiona el sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Francesc Núñez. Segons el seu parer, la intel·ligència artificial comporta com a risc que “les relacions amb robots supleixin deficiències de gent” que pot preferir els autòmats perquè són “menys exigents i més predictibles”. No obstant això, Núñez reconeix que algunes funcionalitats dels assistents virtuals “et fan més potent”.

El CEO i fundador de Robotemi, Yossi Wolf, al costat del robot.
El CEO i fundador de Robotemi, Yossi Wolf, al costat del robot.Massimiliano Minocri

El director de ForceManager, Oscar Macia, té clar que els robots no substituiran els humans. No obstant això, celebra que les persones puguin tenir assistents virtuals en una societat amb “tanta informació que és impossible de processar”. Macia és l'impulsor de Dana, una ajudant virtual en forma d'app que s'adreça als equips comercials de les companyies. L'empresa espanyola té 600 clients al voltant del globus. Programat utilitzant xarxes neuronals simulades i amb el suport d'IBM, el personatge femení és capaç de conversar amb els treballadors mentre condueixen i es dirigeixen a visitar un client. Què es va comentar en l'última reunió o quants diners pot implicar l'operació futura són alguns dels detalls que Dana facilita per augmentar la productivitat.

“No és indispensable per als humans”. Així justifica Weichen Luo el mòdic preu de Robelf, un robot que es dona a conèixer a l'estand de Taiwan Experience. Al juny es podrà adquirir per 700 dòlars a Taiwan, la Xina i als Estats Units. És més barat que alguns mòbils, sense els quals “els humans no poden viure”, segons Luo, que mostra les funcionalitats d'un robot amb cara afable que recorda la típica emoticona groga. “Quan la meva filla arribi a casa, explica-li un conte i, quan vegis el meu germà, digue-li que té una poma a la nevera”, són algunes de les ordres que Robelf és capaç d'entendre i executar gràcies als seus sensors.

Bixby és l'assistent del nou Samsung S9. Si li ensenyes un plat de menjar a través de la càmera, és capaç de comptar quantes calories té. També aprèn i va creant una base de coneixement mundial per anar millorant les prediccions. Entén el llenguatge de les persones, igual que Alexa, la ja popular assistent d'Amazon, que durant el MWC ha fet de discjòquei en un esdeveniment de Barcelona. El responsable de tecnologia de Samsung Espanya, Ángel Pascual, explica que el processador del nou aparell està dissenyat específicament per executar algorismes d'aprenentatge amb xarxes neuronals. Es tracta d'uns procediments que ja fa anys que existeixen sobre paper, però que ara es poden materialitzar en funcionalitats concretes gràcies al fet que cada vegada els processadors van més ràpids.

El robot Pepper, especialitzat en atenció al client, té molts clons a tot el món: 10.000. A Espanya aquest autòmat de la companyia Softbank està de gira pels supermercats de Carrefour recomanant maridatges de menjar i vi. La setmana passada es va instal·lar a l'aeroport de Munic, on proporciona informació als passatgers sobre els vols i és capaç de fer operacions com un canvi de seient. L'escola de negocis ESADE ha triat aquest robot, amb uns gestos molt humans, per fer una prova pilot en la qual actua com a ajudant de professor.

Pepper pot captar si l'interlocutor que té al davant està content o trist segons els gestos de la seva cara i executar una acció que depèn d'aquest factor. El sociòleg Francesc Núñez assegura, no obstant això, que, per més intel·ligents que semblin, el que no tindran "mai" aquests autòmats és "un tracte empàtic". En aquest punt de la conversa destaca la paradoxa "d'una mirada humana de les persones cap a aquestes eines i un tracte als humans [entre ells] com a productes, objectes d'un sol ús". Amb la unió de Twitter i televisió es va parlar del mòbil com la segona pantalla. Ara és també el segon cervell. El tema del segon cor queda pendent.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_