Selecciona Edició
Connecta’t

Colau lidera el boicot de l’independentisme

L'alcaldessa de Barcelona ha mantingut una posició ambigua respecte al separatisme

L'alcaldessa Ada Colau (centre) junt amb el president del Parlament, Roger Torrent (der.) i Vittorio Colao, conseller de Vodafone (izq).
L'alcaldessa Ada Colau (centre) junt amb el president del Parlament, Roger Torrent (der.) i Vittorio Colao, conseller de Vodafone (izq).

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, recorre amb freqüència a l'ambigüitat quan ha de pronunciar-se sobre l'independentisme. Però el posicionament final, usualment, cau del costat del secessionisme. La decisió de no participar ahir en la salutació oficial al Rei abans del Mobile World Congress és l'últim exemple d'actituds que provoquen l'aplaudiment dels partits independentistes i el rebuig del PSC, Ciutadans i el PP, que l'acusen de llançar-se als braços del secessionisme.

Colau va anunciar dissabte passat que no participaria en les rebudes protocol·làries al Rei durant el congrés dels mòbils que se celebra aquesta setmana a la capital catalana. Així busca escenificar el seu retret cap a Felip VI ja que “no ha tingut un mínim gest d'empatia cap a la gent que va patir les càrregues policials de l'1 d'octubre, (després del referèndum il·legal d'independència)”. Una idea que també va utilitzar el president del Parlament, Roger Torrent, per no saludar oficialment el Monarca.

“En una democràcia avançada qualsevol càrrec públic, el Rei també, ha de poder ser criticat i qüestionat. Coincidiré cordialment amb el Rei però no participaré en el besamans que és un acte d'homenatge i vassallatge impropi d'una democràcia del segle XXI”, va explicar ahir l'alcaldessa en el seu compte de Facebook.

La decisió de Colau va obrir un nou front de conflicte polític. No només perquè posa en dubte el paper institucional de l’Ajuntament en un esdeveniment vital per a la promoció econòmica de la ciutat sinó perquè revifa el debat sobre els seus posicionaments respecte al procés independentista. La líder de Ciutadans a l’Ajuntament de la capital catalana, Carina Mejías, va criticar ahir que Colau actués “al dictat dels independentistes”.

L'alcaldessa de Barcelona sempre ha jugat amb una calculada ambigüitat a l'hora de prendre posició en temes relacionats amb el sobiranisme. Però a l'hora de passar a l'acció, sempre s'alinea amb les posicions independentistes. La seva formació, Barcelona en Comú, està dividida gairebé per la meitat pel que fa al tema nacional. D'una banda figuren els que procedeixen d’Iniciativa per Catalunya, que eren partidaris de mantenir el pacte amb els socialistes (trencat el novembre passat després d'una consulta interna) i recorden que la seva principal borsa de votants, quantitativament, és en els barris obrers i no en els independentistes.

L'arribada de Colau a l’Ajuntament va tenir entre els seus primers gestos un cop frontal amb la Casa Reial. El 24 de juliol de 2015, just abans de celebrar el primer ple del nou mandat, el Govern municipal va ordenar retirar del Saló de la Reina Regent el bust de Joan Carles I. “Hi ha una sobredimensió simbòlica de la monarquia que contrasta amb una infrarepresentació d'altres tradicions ciutadanes més pròpies de l’urbs”, va argumentar el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. El dia anterior Felip VI era a Barcelona, lliurant despatxos judicials.

Un any després, les crítiques de l'alcaldessa a la presència de l’Exèrcit al Saló de l’Ensenyament tampoc van ser ben rebudes al Ministeri de Defensa. “Sabeu que nosaltres preferim que no hi hagi presència militar al Saló però simplement per separar els espais”, va dir llavors Colau. Malgrat tot, l’Exèrcit seguirà enguany amb el seu estand en el saló d'oferta acadèmica i laboral.

La setmana passada, el tinent d'alcalde Jaume Asens va aconseguir tirar endavant una iniciativa que també va provocar les ires dels partits constitucionalistes i el beneplàcit dels que defensen la independència: la recepció per a les famílies dels exconsellers presos i dels Jordis. Colau i Asens van insistir durant l'acte que es tractava de “democràcia i de defensar els drets humans, no d'independentisme”.

Buscant l'estabilitat amb ERC i PDeCAT

Després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, el PDeCAT i ERC havien ofert estabilitat a Colau si treia als socialistes del Govern municipal. L'alcaldessa els necessita per afrontar el final del mandat ja que només té 11 regidors d'un total de 41. Colau efectivament va consumar la ruptura amb el PSC a través d'una consulta, que va mostrar la divisió interna respecte a aquesta possibilitat. L'alcaldessa posteriorment va pactar amb PDeCAT i ERC que s'abstinguessin per facilitar l'aprovació dels pressupostos d'aquest any. Malgrat això, el no del PSC, va obligar Colau a recórrer a una qüestió de confiança. L'acostament amb els independentistes en negociar els comptes es va produir en paral·lel a una altra col·laboració dels comuns amb el nacionalisme al Parlament, on es van abstenir en les negociacions sobre la presidència.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >