_
_
_
_
_

Messi es fa gegant contra el Girona

Gràcies a l'argentí, el Barça recupera la seva millor versió i goleja un rival molt alegre i valent que es va avançar en el marcador

Ramon Besa
Messi celebra un dels seus gols al Girona.
Messi celebra un dels seus gols al Girona.Manu Fernandez (AP)

El barcelonisme s'abraça entusiasmat al Girona. Hi ha al Camp Nou un merescut homenatge cap als nobles nois de Machín. Molt poques vegades havien tingut els blaugrana un company de viatge tan agraït a la Lliga: ha restat punts al Madrid i a l’Atlético, li ha tret protagonisme mediàtic i social a l’Espanyol i ha perdut sense discussió els dos partits amb el Barça. El protagonisme a Montilivi va recaure en la marca a l'home de Maffeo a Messi. Alliberat al Camp Nou, la figura va ser només ell, Messi.

El recital del 10 va ser memorable perquè se’l suposava fatigat i potser apesarat per la mort del seu avi matern, el marit de Doña Celia. Ni el gol de Stamford Bridge va acabar amb algunes murmuracions sobre la forma de Messi i la necessitat que es prengués un descans davant del Girona i potser que també davant de Las Palmas. No convé dubtar i menys sospitar del geni de Rosario. L'argentí es va deslligar amb una actuació sublim, meitat Xavi i meitat Maradona, protagonista d'un partit jugat a pit descobert pel Girona i pel Barça.

Tanta va ser l'omnipresència de Messi que amb prou feines es va reparar en la dificultat de Coutinho per calçar com a interior i destacar en canvi com a davanter i, d'altra banda, observar també l'habilitat de Dembéle per desmarcar-se i centrar i per contra en la seva facilitat per equivocar-se en el tir i en l'última decisió, massa pendent dels moviments del 10. L'alegre alineació de Valverde i la valentia de Machín convidaven a atacar i Messi va ser incontenible per a les esquenes del trio de centrals del Girona després que el partit comencés al voltant de Busquets.

El mig centre es va equivocar després que el seu equip s'estirés i accelerés molt i bé pel centre i pels dos costats i va propiciar una contra del Girona que va rematar Portu, golejador davant dels tres grans, rematador extraordinari, més llest i murri que el tranquil i confiat Umtiti. El volant es va corregir tot seguit amb un toc vertical i profund per Messi, precís en la seva obertura profunda per a l'infal·lible Luis Suárez.

El Girona no va donar treva al Barça i Messi va esquarterar el valent equip de Machín. Anava i venia la pilota d'àrea a àrea a un ritme vertiginós, sense pausa, els dos equips oberts i desafiadors, impossible descansar en el reivindicatiu Camp Nou, replet de banderes grogues, reiteratiu en els càntics de llibertat, agermanades les dues aficions, especialment festiva la del Girona. Estrenyia a dalt, arribava bé i acabava sempre la jugada l’equip blanc-i-vermell mentre el de Valverde atacava als espais i amb les ràpides transicions de Messi.

Assistent de Luis Suárez en l'1-1, el 10 va marcar el 2-1 després d'una jugada prodigiosa: habilitat pel 9, el de Rosario va anar directe al pal esquerre de Bono i, en lloc de xutar, es va girar, es va treure als seus dos marcadors de damunt, es va recrear mentre s'allunyava del marc per donar-se després mitja volta i rematar amb l'esquera a la xarxa del Girona. Una mica més tard va fer de falta el 3-1. A l'estil Rivaldo, Messi va disparar ras al mateix temps que s'aixecava la barrera i la pilota es va colar per sota de les cames de la defensa per a sorpresa del porter Bono.

El quart gol va ser molt maco per l'acceleració de Messi. Va travessar el camp amb velocitat i precisió per assistir a Coutinho i el toc del brasiler el va caçar Suárez. Ja res va ser igual després del descans, després del 4-1. Messi va permetre que el focus es posés sobre els fitxatges, protagonistes de l'alineació: va marcar Coutinho, reiteratiu en el seu tir de rosca, i Dembélé va assistir a Suárez perquè completés el seu triplet mentre es lesionava Semedo i Alba es guanyava una targeta per poder descansar a Las Palmas. L'àrbitre, en canvi, es va negar a amonestar a Suárez malgrat que l'uruguaià va buscar de mil maneres que li mostrés la groga per complir el cicle i rebre net l’ Atlético. L'espectacle va ser ridícul i reprovable, una taca en un partit molt bonic i divertit per l'ambició del Girona i pel talent dels quatre magnífics del Barça: Suárez, Dembele, Coutinho i el gegant Messi.

Va tornar la millor versió del 10 després d'hivernar un temps i el Barça va recuperar la llum, habilitat per l'amable Girona, un amic per al líder invicte de la Lliga.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_